divendres, 12 de desembre de 2008

La paraula de la setmana: caterva



Una caterva és un grup, un gran nombre de persones, d'animals o de coses. El mot es refereix principalment a una colla de gent desordenada, com poden ser, per exemple, una colla de xiquets o els clients d'un mercat en hora punta. Curiós aquest matís de desordre, puix la paraula té una altra accepció, que utilitzaven els antic romans per a referir-se als cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares. És a dir, nacions no civilitzades i, des del seu punt de vista, ‘desordenades’. Vegem-ne un exemple:

Hi havia molta gent ahir al bar, a l’hora del concert?
Que si n’hi havia? Una caterva!

Una variant estesa d’aquest mot és catèrvola.

Per manifestar el meu compromís de continuar amb aquesta secció del blog, vos he escrit un xicotet text que enllaça amb les que han sigut fins ara les ‘paraules de la setmana’ perquè no les oblideu. Cal fer-les servir!:

«A la manifestació d’ahir al migdia hi havia una caterva de gent, tots enforfoguits quan passaren pel carreró estret. Alguns d’ells, destralejaven amb uns enguiscadors i esgarramantes que havien vingut a sabotejar l’acte, mentre que d’altres restaven asseguts al rastell amb cara d’haver agarrat una caparra. No fóra estrany, puix feia un sol que badava les pedres».

dilluns, 8 de desembre de 2008

25 anys de la llei d'ús i ensenyament del valencià



Dues perles del vídeo:

Declaracions de Ciprià Ciscar, ex conseller de cultura i educació (PSPV):

«Quan començà la televisió valenciana, tenia una part en valencià i una altra que no ho és. Això és la [el] cert. Alguns demanaren que fóra tot, però... prevalesqueren [prevalgueren] altres criteris.» (somriure)

Declaracions de Concha Gómez, secretària autonòmica d’Educació (PP): [sobre la unitat de la llengua]

«Si fos la mateixa llengua jo ara podria parlar valencià amb vostè, i en canvi no ho estic fent. (somriure) I em sembla molt bé, eh, que Escola Valenciana ens continuï dient que tenim que fer més, perquè ells estan situats sempre en la utopia, i les utopies són les que fan canviar el món.»

[És a dir: ens sembla molt bé, que continuïn que nosaltres no els farem ni cas]

Vergonya, senyors, vergonya. Deixeu de prendre'ns el pèl

diumenge, 7 de desembre de 2008

Ante todo mucha calma



Any 1991: la URSS deixa d’existir; esclaten conflictes armats als Balcans... la banda de rock gallega Siniestro Total ofereix un concert impressionant a la sala Arena de València, que més tard es convertiria en l’àlbum mític Ante todo mucha calma. Malauradament, no hi vaig poder assistir, ja que no alçava un pam de terra –sempre lamentaré no haver nascut uns anys abans–. El disc resultant d’aquell concert constitueix una fita en la meua trajectòria vital, puix va ser de la primera música que vaig sentir –a més de cassets de Ramones, heretades de cosins i germana– i per això me’l mire amb un cert component sentimental, nostàlgic, un afecte declarat. Les lletres de Siniestro m’enjogassaven de xiquet i em continuen flipant hui dia. L’exacerbació i la transgressió hi són ben presents, i d’entrada pot paréixer que cadascun dels seus temes no és més que una rastellera de despropòsits. No diré jo que no, però també són un exercici de sarcasme àcid, una mirada a la societat que la critica i se’n riu. I saber riure’s d’un mateix és una gran virtut. En definitiva, llenguatge políticament incorrecte a ritme de rock and roll. Per recordar els vells temps, doncs, vos deixe un parell de cançons del susdit concert. Espere que les xaleu tant com faig jo.




Ya no hay trilobites en el mar
en Siberia no queda ni un mamut
las ballenas desaparecerán
así que, humano, ya sólo quedas tú

Pueblos del mundo: ¡extinguíos!
dejad que continúe la evolución
esterilizad a vuestro hijos
juntos de la mano hacia la extinción

Sonríe cuando te vayas a fosilizar
que no piensen luego que lo has pasado mal
procura extinguirte con clase y dignidad
piensa en el museo de historia natural

La edad de los insectos llegará
y con ojos compuestos me verás
te detectará con antenas y radar
zumbaré de placer al procrear



En memoria de Morfeo
tengo a media hasta el párpado
es la hora de la siesta
veo un tronco y una sierra
y un rebaño de ovejitas
y un montón de zetas

La coca cola sin cafeína
el nescafé descafeinado
y la cama ya me espera
horizontal o vertical
yo prefiero Horizontal
y a dormir a pierna suelta

Colecciono moscas moscas tse-tse
bebo cloroformo y meriendo valium diez

Camino de la cama es el mejor camino
sólo estar durmiendo es mejor que estar dormido

Cuatro esquinitas tiene mi cama
cuatro angelitos me la guardan
y ya estoy en el nirvana
no hay nada como mi almohada
yo la abrazo y la consulto
me aconseja y me ama
vaso de agua y palmatoria
y galletitas por si hay hambre
en el lecho conyugal
y con esto y un bizcocho
hasta mañana si Dios quiere
y si no quiere me da igual

Oye tronco cómo ronco: volumen brutal
por mucho que me muevas no me pienso despertar

Camino de la cama es el mejor camino
sólo estar durmiendo es mejor que estar dormido