divendres, 3 d’octubre de 2008

Johnny Halliday, l'Elvis francés


L’agraciada disposició de riffs de guitarra, colps de caixa i versos contundents em fa eriçar la pell i sovint em serveix d'injecció d'energia per encetar el dia. Per descomptat, també hi ha moments en què el cos demana una cançó lenta, plena de sentiment, de promeses d’amor, de vegades també de despit. Tot plegat, transmés per una gran veu, provoca un efecte catàrtic que fa que no puga deixar cantar, emulant aquella veu. Hi ha qui ho fa sota el raig d’aigua de la dutxa. A mi em passa pertot arreu.

Doncs bé, aquest home que vull que escolteu, el veterà músic francòfon Johnny Halliday, sap provocar aquests moments. Darrerament, aquestes cançons són la meua banda sonora, i em serveixen per a practicar l’écoute (=listening) de francés, que bona falta em farà enguany. Vos en deixe dos grans temes, un de més roquer, l’altre una baladeta:





Criticat per molts francesos, per donar suport a Sarkozy, per evasió d’impostos, objecte de befa perquè l’home va cometre l’error d’emborratxar-se abans d’una entrevista... a molta gent Johnny Halliday no cau bé. L’última notícia que tinc d’ell és que ha col·laborat amb Loquillo, altre gran criticat ―segurament amb raó― la música del qual també m’ha fet passar grans moments. Al remat, més val no assabentar-se de la vida privada dels teus ídols musicals, i deixar-se dur per la música.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Notes de 42 hores a Madrid













  • Madrid és un gran bar.
  • Si demanes una cervesa, et posen una tapa, ni que siga minsa, i no la cobren.
  • Als madrilenys se’ls en fot la llei anti-botellón, beuen a qualsevol plaça, sense amagar-se.
  • Algú es va gastar molts diners –de les amèriques?– en palaus i edificis emblemàtics.
  • És increïble, el centre de Madrid està net!
  • Hi pots trobar un CSO (Centre Social Okupat) instal·lat a tot un senyor palau d'un carrer important de la ciutat. Per això, és clar, li diuen PSO.
  • Val la pena agafar el metro. El tiquet té una mida de mig dit. A Madrid estalvien paper.
  • Sí, hi ha més marxa que a València, però no exagerem, tot té una hora de tancament.
  • A Madrid a vegades se sent parlar més valencià que a València ciutat.
  • A Madrid, poca gent és de Madrid.
  • El mite del taxista fatxa, racista, masclista, omniscient, es compleix a Madrid.
  • A Malasaña, venedors ambulants xinesos perden el sentit del ridícul tractant de vendre't una llanda de cervesa reiteradament, again and again.
  • Hi ha gent que no esmerça cap esforç en indicar-te com anar a algun lloc, quan no es riuen en la teua cara.
  • Les xiques de Madrid són altives, vanitoses, esquerpes, desdenyoses... però no n'hi ha per tant!
  • Hi ha gent meravellosament propera i bonrotllera pels carrers de Madrid.
  • Definitivament, cal tornar-hi per explorar en profunditat.