Poques voltes parle d’adverbis o preposicions en La paraula de la setmana. Hui és el dia. Rant i el diminutiu rantet són variants populars, no normatives, dels mots normatius de ran i arran. Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada als adverbis rant, ranter i ranteret; per tant, són normatius.
Diem que una cosa està a rant o rantet d’una altra [o rantet a una altra] quan està quasi tocant-la, fregant-la, a la vora. Així, per exemple, un pardal pot volar rant a terra, o algú es pot posar rant a la paret o deixar-se la frangeta rant dels ulls. Com veeu, en els tres exemples hi ha un objecte la superfície del qual està molt prop d’un altre objecte, però sense arribar a tocar-lo. El cas de rantet, el diminutiu, és ben curiós, ja que sovint es comporta com un adjectiu i, en conseqüència, concorda en gènere i nombre amb el substantiu al qual modifica.
Ací teniu alguns exemples extrets d’internet, que només he retocat ortogràficament:
1) Algú que explica com posar-se una mantellina fallera:
«Em referisc a portar-la més sobre els muscles, que la vora no sobrepasse la cintura. I la vora de dalt ha d’anar a rantet del naiximent del monyo».2) La descripció dels vestidors d’un camp de futbol:
«En el poble on jugava jo a futbol (Riola) els vestuaris eren igual o pitjors que els que tu has descrit i damunt la finestreta sense cristall i justament la talla parava ranteta als ous… és a dir, que tot el mon te vea nuetet tal com Cristo mos dugué».
3) Utilitzat com un adjectiu (justet, pelat, [quasi] aprovat)
«¿Què tal van els exàmens? Pel que veig no van mal, ¿no? Jo ahir vaig fer un i estarà rantet rantet, però volia deixar-me-la per a setembre i finalment em vaig presentar així que no passa res».4) En un poema faller:
Sí Glòria, tu has de ser eixa regina
que al rant de nostra mar, blava i llatina,
destaques per simpàtica i fermosa.
