dissabte, 25 de desembre de 2010

La navaixa

Pels volts de 1965, un avi del Cabanyal parla amb el seu nét.

―Xiquet, amb dotze anys encara no portes navaixa?

El nét se’l mira amb ulls esbatanats, sense comprendre. Apocat, contesta com si haguera fet alguna cosa malament, però sense saber ben bé quina:

―No, iaio, però… per a què vull una navaixa?

L’avi desvia la mirada i sospira. Els temps canvien a pitjor, els fills no fan cas dels pares, abandonen els usos i tradicions fins ara indispensables per a la supervivència. L’ordre de les coses, així, se n’anirà en orris. El iaio recorda l’estraperlo, les eixides amb la barca a la matinada, les bales de la policia xiular per damunt del seu cap en la fosca, la ràbia dins dels seus punys al veure la seua barca en flames. Finalment, torna a fitar el nét:

―Fill meu, més val ser el declarant que el mort.

La paraula de la setmana: «panera»


Heus ací un mot recurrent en les festes nadalenques. Una panera és un recipient fet de vímens, de joncs o canyes, de base redona o oblonga, de boca més ampla que el sòl, amb baranes relativament baixes i amb una o dues anses, que serveix per a tindre pa, per a transportar fruita, roba o altres objectes. La paraula és un sinònim de cistella. Tanmateix, utilitzem «panera» per a referir-nos a la panera de Nadal, ço és, la cistella plena de torró, mantegades, vi, pernil i altres productes que les empreses solen regalar als seus treballadors en estes dates.

L’etimologia és clara, una panera és el lloc o recipient on es guardava el pa.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Sobres amb finestra


Punyeter el plastiquet d'este sobre a l'hora de reciclar

Ahir em vaig posar a endreçar el garbuix de trastos que tinc sobre l’escriptori: una munió de bolígrafs, fullets, llibres, factures, fulls solts i notes adhesives. Bona part del que tractava d’ordenar era ja inservible, així que em vaig posar en la laboriosa tasca de preparar el fem per al reciclatge, ço és bàsicament llevar grapes al paper i tallar-lo a trossets perquè ocupe menys espai i així, de passada, esmicolar les dades personals que es puguen extraviar de camí a la planta de reciclatge. A casa, fem el mateix amb el plàstic de les botelles: l’espremem i arruguem fins reduir-les a la mínima expressió i separem del fem orgànic. Així i tot, ausades la quantitat de paper i plàstic tirem dia a dia! Si multipliquem esta quantitat pels centenars de domicilis que ens envolten (on cal pressuposar que no tots reciclen) fa feredat pensar-ho. Jo em sent millor en imaginar-me aquelles plantes de reciclatge ―m’agradaria visitar-ne una― on tot eixe paper i eixe plàstic rebregat es fon per a donar-li un nou ús. M'agrada pensar que, separant tot com toca, reduïm l’impacte i l’agressivitat que la nostra espècie exerceix sobre el medi.

Un dia parlàvem de tot això, de les xicotetes accions que cada ciutadà pot realitzar des de sa casa per col•laborar en la higiene ambiental ―reciclar, no abusar de l’ús del cotxe o de l’energia elèctrica, no malbaratar aigua, etc.―. Em sorprengué l’actitud d’un home que, gràcies a l’espai que li proporcionava el jardí de sa casa, reciclava fins i tot el fem orgànic: abocava les restes de menjar sobre un bidó i deixava que els cucs feren la resta de la faena. El resultat era un compost que després li servia per adobar la terra i fer-hi créixer les seues plantes. Segons sembla, el procediment és més complicat: cal mesclar el fem amb fulles o amb cendra i, depén de la traça que tingues en el procés ―que és lent―, et pot eixir el tret per la culata i que el compost no tinga gaire nutrients. De qualsevol manera, esta manera d’actuar és, curiosament, la clàssica de llauradors i grangers, que no ho feien per consciència, sinó per necessitat. Aquell era un home compromés i anava més enllà: mai feia servir el cotxe si no era estrictament necessari i es negava a viatjar amb avió per plaer, ja que ho considerava un malbaratament inútil de combustible, un luxe que no ens hauríem de permetre.

Alguns dels tertulians se’l miraren molt estranyats, d’altres fins i tot retrucaren ―una mica esguitosos, a la defensiva― que això era ser massa «radical» i que no tots teníem l’espai a casa per a reciclar així. A mi, en canvi, em paregué un home molt simpàtic que no es posava amb ningú. Que cada u hi pose el seu granet d’arena i faça el que crega que és bo. Jo, conductor i usuari molt esporàdic del turisme de baix cost, faig el que crec des del petit camp d’acció ecologista del meu escriptori. I davant el dubte d’on tirar els sobres amb finestra de plàstic (si al contenidor groc o al blau) continue retallant finestretes.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Somiador impostor



Dreamer deceiver
Somiador impostor

Standing by my window, breathing summer breeze
Saw a figure floating, 'neath the willow tree
Asked us if we were happy, we said we didn't know
Took us by the hands and up we go

De la finestra estant, respirant l’oreig estival
Vérem una figura flotant, davall del salze
Ens preguntà si érem feliços, responguérem que no ho sabíem
Ens agafà de les mans i ens enlairàrem

We followed the dreamer through the purple hazy clouds
He could control our sense of time
We thought we were lost but no matter how we tried
Everyone was in peace of mind

Vam seguir el somiador entre la boirina porprada
Ell controlava la nostra noció del temps
Pensàvem que ens havíem perdut però
Tots estàvem en pau i serenitat

We felt the sensations drift inside our frames
Finding complete contentment there
And all the tensions that hurt us in the past
Just seemed to vanish in thin air

Les sensacions anaven a la deriva dins del cos
Hi trobàrem gaubança completa
I tota la tensió que ens feia mal en el passat
S’esvaní en l’aire

He said in the cosmos is a single sonic sound
That is vibrating constantly
And if we could grip and hold on to the note
We would see our minds were free...oh they're free

Va dir que el cosmos és un so únic
Que vibra constantment
I si poguérem agafar-lo i aferrar-se a la nota
Veuríem les nostres ments lliures… o lliures

We are lost above
Floating way up high
If you think you can find a way
You can surely try

Ens perdem amunt
Flotem cap amunt
Si creus que hi pots trobar una manera
Pots intentar-ho