Vull compartir amb vosaltres el meu darrer descobriment musical: el balear Tomeu Penya, un músic a mitjan camí entre Jaime Urrutia i Neil Young ―sí, Déu sap perquè el compare amb aquests dos―. Una mena de cantautor folk amb pinzellades de rock, un faedor de country en català. El disc que no puc parar de sentir estos dies es diu Sa força d'una mirada. Penya m'agrada pel seu hedonisme simple i detallista, quan parla d'escenes de camp, de repòs a un porxet, de la complicitat amb la seua estimada. Del somriure d'ella, i de detalls més inesperats, ell fa una cançó. La seua veu ens delecta amb el preciós accent i les variants balears, que sorprenen l'orella valenciana. Penya tampoc no deixa de banda l'humor. Es tracta, sens dubte, d'un romàntic i d'un profund enamorat de la seua al·lota, ço és, la seua xicona, la qual estic convençut és el motor d'inspiració del disc. Aquest home transmet una positivitat i unes ganes de viure que cal no deixar passar. Per què negar-ho: tots volguérem alguna vegada estar enamorats com ho està Tomeu Penya.
Ací teniu una mostra de dues cançonetes seues:
