dissabte, 30 d’abril del 2011

El blues de Folsom prison



Folsom prison blues
El blues de la presó de Folsom

I hear the train a comin'
It's rollin' 'round the bend,
And I ain't seen the sunshine,
Since, I don't know when,
I'm stuck in Folsom Prison,
And time keeps draggin' on,
But that train keeps a-rollin',
On down to San Antone.

Sent com s’acosta el tren
Per la revolta
I ja no recorde quan de temps fa
Que no veig la llum del sol
Estic tancat a la presó de Folsom
I passa el temps
Però eixe tren continua rodant
Cap a San Anton.

When I was just a baby,
My Mama told me, "Son,
Always be a good boy,
Don't ever play with guns,"
But I shot a man in Reno,
Just to watch him die,
When I hear that whistle blowin',
I hang my head and cry.

Quan era un xiquet
Ma mare em va dir, «Fill,
Sigues sempre un bon xic,
No jugues mai amb pistoles»
Però jo vaig matar un home a Reno
Només per veure com moria,
Quan sent eixe xiulit
Abaixe el cap i plore.

I bet there's rich folks eatin',
In a fancy dining car,
They're probably drinkin' coffee,
And smokin' big cigars,
But I know I had it comin',
I know I can't be free,
But those people keep a-movin',
And that's what tortures me.

Segur que hi ha uns tipus rics menjant,
En un vagó restaurant de luxe,
Deuen estar bevent café
I fumant cigarros grossos
Jo sabia el que em tocava,
Sé que ja no seré lliure,
Eixa gent està a la dula
I això és el que em tortura

Well, if they freed me from this prison,
If that railroad train was mine,
I bet I'd move out over a little,
Farther down the line,
Far from Folsom Prison,
That's where I want to stay,
And I'd let that lonesome whistle,
Blow my Blues away.

Bé, si em tragueren d’esta presó,
Si la via del tren fóra meua
Segur que mouria d’ací
Més enllà de la línia
Lluny de la presó de Folsom,
Allà és on vull ser
I deixaria que eixe xiulit solitari
S’emportara el meu blues.

divendres, 29 d’abril del 2011

dijous, 28 d’abril del 2011

La paraula «nyaular»


Diuen que parlar una llengua determinada és expressar una manera singular i única d’entendre el món; que la diversitat de llengües és bona, entre altres coses, perquè reflecteix diverses maneres de veure el que ens envolta. I hi estic d’acord, pense que quan parlem una llengua reflectim esquemes mentals i aspectes culturals heretats de generació en generació des de fa segles. Penseu, per exemple, en tantíssimes expressions idiomàtiques i refranys que tenim en valencià. Doncs bé, un exemple molt bo d’eixe aspecte cognitiu que es reflecteix en el llenguatge humà són les onomatopeies. Quan ens demanen que reproduïm el so que fa un gos en lladrar, no és igual dir woof, ouah que dir guau o bub-bub. Cada onomatopeia pertany a una llengua, a un esquema mental de com els humans percebem el so que emet el mateix animal. No és meravellós?

I ací és on entra la paraula d’esta setmana, nyaular. Nyaulit és el crit que emet un gat, i nyaular n’és el verb, expressa l’acció de fer nyaulits. L’origen del mot és onomatopeic, és a dir, la nostra paraula imita directament el so del gat o, almenys, la manera en què nosaltres el percebem. Esta paraula actualment no és normativa; si ho són, en canvi, maular i miolar, que en són sinònims i que ens mostren, a més a més, que dins de la nostra llengua hi ha maneres distintes de percebre i imitar un mateix so.

dimecres, 27 d’abril del 2011

La cova de l'àguila


Al terme de Picassent, per damunt d’hortes i en deixar arrere revoltes i barrancs, hi ha una vall amagada coberta d’un tapís verd. La presideix una penya de conte que en la seua paret grisa ostenta un gran forat: la cova senyorejada per una àguila. Nosaltres ja no som xiquets, però estem igual d’enxisats per la màgia que sura en l’aire i que —ens pega per pensar— Valor podia haver descrit en alguna de les seues rondalles. Ens captiva el silenci de la vall, saber que no hi ha ningú, que no hi ha cobertura… i perquè des de baix hem vist l’àguila que, planant sobre els seus dominis, ens ha donat permís per pujar. Deixem que les bicicletes descansen sobre un matalàs de bosquina i ens hi acostem a peu. Dalt, rere la penya, en terra, descobrirem el segon forat, la segona entrada de l’espluga —en vertical. Li retem el nostre respecte i seiem al voltant de l’abisme que ens menaria a les entranyes de la terra. Ara i adés ens girem: a l’esquerra, tossalets verds amerats de llum; a la dreta, el balcó que aguaita cap a València. Bon profit.


La gola del llop


Mostra de respecte


Cargolet per a espeleòlegs (el provem?) i raïm de pastor vora el forat

dilluns, 25 d’abril del 2011

Oxford valencià

L’altre dia vaig tindre la sorpresa de trobar-me en una biblioteca el Diccionari Oxford Pocket valencià, «el primer diccionari bilingüe de butxaca escrit especialment per als estudiants d’anglés de la Comunitat Valenciana». I dic que em sorprengué perquè en primer lloc, llevat de les de l’AVL, no he vist massa publicacions lingüístiques bilingües català-anglés en paper en les quals l’estàndard utilitzat fóra el nostre i on el glotònim fóra «valencià»; en segon lloc, perquè qui publica un manual d’estes característiques és Oxford University Press i no una editorial valenciana. Hi he fet una ullada ràpida per veure si hi hauria moltes diferències entre un hipotètic Oxford Pocket català ―que, acabe de comprovar, existeix― i m’adone que n’hi ha. Malgrat que el model no arriba al —deixeu-me dir-ho així— «particularisme» del model que promou la nostra institució oficial o el d’algun altre diccionari, la morfologia verbal i el lèxic són nostres. Per no allargar-ho més, baix en teniu algunes imatges que il·lustren la meua impressió. Cliqueu damunt per veure-les més grans.

A banda d’això, l’edició que tinc és de 2000 i no trobe enlloc que s’haja reeditat… Amb tot, pareix un diccionari útil per als aprenents dels primers nivells d’anglés.


El glotònim valencià apareix també dins


Xe, la nostra interjecció més popular, requeriria més ratlles; ací té una sola traducció, bastant simpleta.


Seventeen es tradueix per dèsset, i no per disset.


L’entrada de noi remet a xic


L’entrada de sortir remet a eixir


L’entrada d’aquí, substancialment més breu que la d’ací

diumenge, 24 d’abril del 2011

La paraula de la setmana: «toll / bassot»

L’oratge canviant d’estos dies i la visita al clot de les tortugues m’han fet pensar en la paraula toll, a voltes tristament substituïda pel castellanisme charco. «Toll», doncs, fa referència una massa d’aigua que s’acumula en un lloc. Diem toll a un clot (o a la revolta d’un riu, barranc o séquia) on s’acumula aigua d’una certa profunditat. Tanmateix, també podem usar el mot toll per a designar la massa d’aigua més bé poc profunda que es forma en un carrer a causa de l’aigua de la pluja. Per als dos sentits, en valencià també tenim la paraula bassot, que tampoc no hauríem de menystindre.