El blues de Folsom prison

Folsom prison blues
El blues de la presó de Folsom

I hear the train a comin'
It's rollin' 'round the bend,
And I ain't seen the sunshine,
Since, I don't know when,
I'm stuck in Folsom Prison,
And time keeps draggin' on,
But that train keeps a-rollin',
On down to San Antone.

Sent com s’acosta el tren
Per la revolta
I ja no recorde quan de temps fa
Que no veig la llum del sol
Estic tancat a la presó de Folsom
I passa el temps
Però eixe tren continua rodant
Cap a San Anton.

When I was just a baby,
My Mama told me, "Son,
Always be a good boy,
Don't ever play with guns,"
But I shot a man in Reno,
Just to watch him die,
When I hear that whistle blowin',
I hang my head and cry.

Quan era un xiquet
Ma mare em va dir, «Fill,
Sigues sempre un bon xic,
No jugues mai amb pistoles»
Però jo vaig matar un home a Reno
Només per veure com moria,
Quan sent eixe xiulit
Abaixe el cap i plore.

I bet there's rich folks eatin',
In a fancy dining car,
They're probably drinkin' coffee,
And smokin' big cigars,
But I know I had it comin',
I know I can't be free,
But those people keep a-movin',
And that's what tortures me.

Segur que hi ha uns tipus rics menjant,
En un vagó restaurant de luxe,
Deuen estar bevent café
I fumant cigarros grossos
Jo sabia el que em tocava,
Sé que ja no seré lliure,
Eixa gent està a la dula
I això és el que em tortura

Well, if they freed me from this prison,
If that railroad train was mine,
I bet I'd move out over a little,
Farther down the line,
Far from Folsom Prison,
That's where I want to stay,
And I'd let that lonesome whistle,
Blow my Blues away.

Bé, si em tragueren d’esta presó,
Si la via del tren fóra meua
Segur que mouria d’ací
Més enllà de la línia
Lluny de la presó de Folsom,
Allà és on vull ser
I deixaria que eixe xiulit solitari
S’emportara el meu blues.

«Recuperar el son»

«Vencer es a veces caer para volver a recuperar el son».

I quan deia «recuperar el son» i tancava la frase tocant eixe la major, no podia evitar esbossar un somriure.

La paraula «nyaular»

Gat nyaulant (foto: Algerd, Wikimedia)

Diuen que parlar una llengua determinada és expressar una manera singular i única d’entendre el món; que la diversitat de llengües és bona, entre altres coses, perquè reflectix diverses maneres de vore el nostre entorn. Hi estic d’acord, pense que quan parlem una llengua reflectim esquemes mentals i aspectes culturals heretats de generació en generació des de fa segles. Penseu, per exemple, en tantíssimes expressions idiomàtiques i refranys que tenim en valencià. Doncs bé, un exemple molt bo d’eixe aspecte cognitiu que es reflectix en el llenguatge humà són les onomatopeies. Quan ens demanen que reproduïm el lladrit d’un gos, no és igual dir woof, ouah que dir guau o bub-bub. Cada onomatopeia pertany a una llengua, a un esquema mental de la manera com els humans percebem el so que emet el mateix animal. ¿No és maravellós?

I ací és on entra la paraula d’esta setmana, nyaular. Nyaulit és el crit que emet un gat, i nyaular n’és el verb, expressa l’acció de fer nyaulits. L’origen del mot és onomatopeic, és a dir, la nostra paraula imita directament el so del gat o, almenys, la manera en què nosaltres el percebem. Este verb actualment no és normatiu (actualització de 2024: sí que és normatiu, ja que l’arreplega el Diccionari normatiu valencià). Maular i miolar en són sinònims i ens mostren, a més, que en una llengua pot haver-hi maneres distintes de percebre i imitar un mateix so.

(Redacció modificada en maig de 2024)

La cova de l'àguila

Al terme de Picassent, per damunt d’hortes i en deixar arrere revoltes i barrancs, hi ha una vall amagada coberta d’un tapís verd. La presideix una penya de conte que en la seua paret grisa ostenta un gran forat: la cova senyorejada per una àguila. Nosaltres ja no som xiquets, però estem igual d’enxisats per la màgia que sura en l’aire i que —ens pega per pensar— Valor podia haver descrit en alguna de les seues rondalles. Ens captiva el silenci de la vall, saber que no hi ha ningú, que no hi ha cobertura… i perquè des de baix hem vist l’àguila que, planant sobre els seus dominis, ens ha donat permís per pujar. Deixem que les bicicletes descansen sobre un matalàs de bosquina i ens hi acostem a peu. Dalt, rere la penya, en terra, descobrirem el segon forat, la segona entrada de l’espluga —en vertical. Li retem el nostre respecte i seiem al voltant de l’abisme que ens menaria a les entranyes de la terra. Ara i adés ens girem: a l’esquerra, tossalets verds amerats de llum; a la dreta, el balcó que aguaita cap a València. Bon profit.

La gola del llop

Mostra de respecte

Cargolet per a espeleòlegs (el provem?) i raïm de pastor vora el forat

Oxford valencià

L’altre dia vaig tindre la sorpresa de trobar-me en una biblioteca el Diccionari Oxford Pocket valencià, «el primer diccionari bilingüe de butxaca escrit especialment per als estudiants d’anglés de la Comunitat Valenciana». I dic que em sorprengué perquè en primer lloc, llevat de les de l’AVL, no he vist massa publicacions lingüístiques bilingües català-anglés en paper en les quals l’estàndard utilitzat fora el nostre i el glotònim fora «valencià»; en segon lloc, perquè qui publica un manual d’estes característiques és Oxford University Press i no una editorial valenciana. Hi he fet una ullada ràpida per a vore si hi hauria moltes diferències entre un hipotètic Oxford Pocket català ―que, acabe de comprovar, existix― i m’adone que n’hi ha. Malgrat que el model no arriba al —deixeu-me dir-ho així— «particularisme» del model que promou la nostra institució oficial o el d’algun altre diccionari, la morfologia verbal i el lèxic són nostres. Per no allargar-ho més, baix en teniu algunes imatges que il·lustren la meua impressió. Cliqueu damunt per a vore-les més grans.

A banda d’això, l’edició que tinc és de 2000 i no trobe enlloc que s’haja reeditat… Amb tot, pareix un diccionari útil per als aprenents dels primers nivells d’anglés.

El glotònim valencià apareix també dins

Xe, la nostra interjecció més popular, requeriria més ratlles; ací té una sola traducció, prou simpleta.

Seventeen es tradueix per dèsset, i no per disset.

L’entrada de noi remet a xic

L’entrada de sortir remet a eixir

L’entrada d’aquí, substancialment més breu que la d’ací

La paraula de la setmana: «toll / bassot»

Un toll en un bosc. Wikimedia Commons

L’oratge canviant d’estos dies i la visita al clot de les tortugues m’han fet pensar en la paraula toll. Un toll és un lloc profund d’un riu o d’una séquia on l’aigua està neta i té poc de moviment. També podem usar toll per a designar la massa d’aigua més prompte poc profunda que es forma en un carrer a causa de l’aigua de la pluja. Per als dos sentits, en valencià també tenim les paraules bassot i bassal.

(Redacció modificada en maig de 2024)