Purga és u d’eixos llibres que abat l’ànim, una història en la qual tots els personatges són uns desgraciats, a on quasi ningú és o pareix bona persona; un relat que combina la violència i la repressió polítiques amb la violència sexual: els hòmens són repressors, violadors i proxenetes (els russos) o bé uns llastimosos clandestins (l’estonià anticomuniste); les dones, còmplices i envejoses, però també víctimes.
No és estrany que l’aparent debilitat i impotència dels personatges femenins prompte o tard desaparega i es transforme en una inesperada violència per a combatre l’abusador i sobreviure: eixos actes de justícia poètica constituïxen els pocs moments en què el lector sospira de satisfacció.
El desassossec que em genera esta novel·la no és massa del meu gust (no sé per què, em recorda un llibre de Rafael Chirbes que no acabí de llegir); però narrativament he de dir que la lectura enganxa, i és notable la capacitat de l’autora per a recrear els ambients a força de detalls sobre textures i olors.
