dissabte, 12 de desembre de 2009

«Kill the King», de Rainbow


Continuem amb un poc de rock’n’roll, en aquest cas de tall heavy del més clàssic: «Kill the King» de la banda Rainbow, una de les grans del hard rock y heavy metal. Aquest tema pertany a l’àlbum Long Live Rock’n’roll –l’últim en què cantaria Ronnie James Dio– i seria un dels més tocats en directe per la banda. Rabent i de so èpic i demolidor, l’atronadora «Kill the King», de 1978, no perd vigència.



Danger, danger the Queen's about to kill
There's a stranger, stranger and life about to spill
Oh no, move me out of harm
I need a spell and a charm
Fly like the wind
I'm no pawn, so be gone, speed on and on

Perill, Perill! la reina està a punt de matar
Hi ha un foraster i sang a punt de ser vessada
Oh no, aparta’m del perill
Necessite un encanteri, un embruix
Volar com el vent
No sóc un titella, així que fot el camp, mou de pressa

Kill the King
Tear him down
Kill the King
Strike him down
Mateu el rei
Derroteu-lo
Mateu el rei
Escanyeu-lo

Power, power it happens every day
Power, devour all along the way
Oh no, move me out of harm
I need a spell and a charm
Fly like the wind
I'm no pawn, so be gone, speed on and on
Kill the King

Poder, poder, passa cada dia
Poder, devora tot el que troba al davant
Oh no, aparta’m del perill
Necessite un encanteri, un embruix
Volar com el vent
No sóc un titella, així que fot el camp, mou de pressa
Mateu el rei

Treason, treason, the specter looms again
Treason, treason, the realm is safe and then
Oh no, move me out of harm
I need a spell and a charm
Fly like the rainbow
I'm no pawn, so be gone, speed on and on

Traïció, traïció, l’espectre s’acosta una altra vegada
Traïció, traïció, el reialme està segur però
Oh no, aparta’m del perill
Necessite un encanteri, un embruix
Volar com l’arc de Sant Martí
No sóc un titella, així que fot el camp, mou de pressa

Kill the King, tear him down
Kill the King, got to take his crown
Kill the King, he'll rule no more
Strike him dead, he'll rule no more
Strike him dead, the people roar
Kill the King, take his head
Down, down, down, down
Oh, kill
Oh, kill
Oh, oh

Mateu el rei, estripeu-lo
Mateu el rei, cal llevar-li eixa corona
Mateu el rei, no manarà mai més
Mateu-lo ja, la gent cridarà
Mateu el rei, volem el seu cap
El seu cap, el seu cap
Oh, mateu
Oh, mateu
Oh, oh

dijous, 10 de desembre de 2009

Alfafar és més que un poble


Dotorejant per la xarxa he descobert que Alfafar no és tan sols un poble de l’Horta Sud (i una paraula difícil de pronunciar per als forans). Curiosament, és també el nom d’un grup de música francés, format per tres germans de Tolosa, que es defineix musicalment com a pop / punk / experimental. He escoltat un poc la seua música al seu myspace, i no estan malament del tot! Pel que he pogut esbrinar, van triar aquest nom per al seu grup perquè la mare dels seus membres, que fa anys que viu a França, és d’origen alfafareny. La paraula «Alfafar», doncs, els transmetia bones sensacions i records d’estius al nostre país quan eren menuts. Sí que deu sonar, d’exòtic, aquest nom per aquelles terres!

dimarts, 8 de desembre de 2009

La paraula de la setmana: rebordonit


La d’aquesta setmana és una paraula ben curiosa, amb significats i matisos diversos; un mot tot terreny que, a més, s’utilitza arreu del domini lingüístic. «Rebordonir», significa, en el context agrícola, parar de créixer –un arbre o planta– abans d’estar ben format, no tindre un desenrotllament normal. Una planta que s'ha rebordonit, doncs, es quedarà esquifida i neulida sense haver arribat a la maduresa. També es diu un arbre rebordonit al que, essent ja bord de per si, se li posa un empelt perquè deixe de ser-ho, però així i tot aquell s’encabota a traure branques que continuen sent bordes. D'altra banda, «rebordonit» s’anomena també al bròquil, concretament el bròquil tardà (l'espècie que tarda més a desenrotllar-se). Rebordonides es diuen les figues tardanes, que no arriben a madurar. També es diu rebordonit l’arròs bord i salvatge, el qual cal separar del bo.

El més interessant és quan deixem el context agrícola i apliquem el mot a les persones. Parlem, doncs, d’una persona rebordonida quan aquesta és borda, trapella, a qui li agrada fotre i fer eixir de polleguera a la gent. També es diu d'algú de caràcter poc amable i que, igual que l’arbre, no té remei perquè aquest caràcter és crònic. Un fill rebordonit pot ser, per exemple, aquell que ha eixit ateu en el si d’una família fermament religiosa. I és que un es guanya la fama de rebordonit quan actua de manera dolenta respecte del que s’esperava d’ell atenent els seus antecedents familiars. Rebordonir, doncs, en aquest context, significa desviar-se del bon camí, perdre la bondat que se’t pressuposa per motiu dels seus orígens.

Amb aquest sentit de cosa cosa corrompuda, desviada, borda, impura, roïna... el mot d'aquesta setmana es pot aplicar, en sentit figurat –i no cal dir-ho, negatiu– en una infinitat de contextos. Podem parlar, per exemple, d’una democràcia rebordonida (o siga, corrompuda), d’una adolescència rebordonida (o siga, tardana, o que no ha seguit el ritme de creixement correcte), d’una llengua o d’una paraula rebordonida (corrompuda, transformada, descurada i influenciada per una altra).

Si parlem de fidelitat a les arrels o raïls, direm que un valencià rebordonit (o un francés, un espanyol etc.) és un paisà que s’ha desarrelat, corromput, que renega o que traeix els costums, tradicions o valors del seu país. En definitiva, un mal valencià, un mal francés o un mal espanyol. El «rebordoniment», per tant, es pot aplicar a la pèrdua o la desviació de la pròpia personalitat o identitat, la que s’ha heretat. Sense deixar aquest sentit d’abandonament i renúncia, també parlem de «rebordonir-se» quan algú abandona els estudis, especialment els teològics (el que se sol dir «penjar els hàbits»). També es diu que «el temps ha rebordonit» quan l’oratge es gira cap arrere, i per exemple, tona a fer calor quan ja havia arribat l’hivern.