Un amic m’ha recordat hui una paraula que no només està cada vegada més en desús, sinó que comença a ser desconeguda per no poca gent. Es tracta d’un animal, la «panderola», animalet indesitjable i fastigós, insecte domèstic que deveu haver vist est estiu, puix es reproduïx millor amb la humitat i les altes temperatures estivals. Vos reproduïsc l’anècdota:
«Vaig al Mercadona de Canals a comprar un dia i li dic a un que hi havia allí: xe, que no tindreu trampes per a panderoles? El tio, que tindria la meua edat [entre 25 i 30 anys], se'm queda mirant amb cara de pòquer i em contesta: ‘trampes de què?’»
En vore que la comunicació no era possible, finalment hagué d’aclarir: «per a cu-ca-ra-tx-es...». Llavors l’empleat del supermercat li va indicar on estaven.
L’orige de la paraula panderola és ben curiós, ja que prové del llatí pandus, -a, -um que vol dir 'corbat, arquejat, bombat' i que, deduïsc jo, deu referir-se a la forma bombada que té el llom o esquena d’este desagradable insecte*.
Com a curiositat i de passada per comprovar l’ús normal de la paraula, cal dir que que La Panderola també era el nom que el poble va donar a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló fins a Onda, que pareix que tenia més o manco la forma i el color d’est animal.
*Encara que prompte perdrem este referent, perquè com sabeu, la típica panderola negra i corbada ha sigut en poc de temps pràcticament substituïda per una altra espècie de color roig, voladora i encara més fastigosa, que la gent diu que prové de l’Amèrica...
