divendres, 12 de desembre de 2008

La paraula de la setmana: caterva



Una caterva és un grup, un gran nombre de persones, d'animals o de coses. El mot es refereix principalment a una colla de gent desordenada, com poden ser, per exemple, una colla de xiquets o els clients d'un mercat en hora punta. Curiós aquest matís de desordre, puix la paraula té una altra accepció, que utilitzaven els antic romans per a referir-se als cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares. És a dir, nacions no civilitzades i, des del seu punt de vista, ‘desordenades’. Vegem-ne un exemple:

Hi havia molta gent ahir al bar, a l’hora del concert?
Que si n’hi havia? Una caterva!

Una variant estesa d’aquest mot és catèrvola.

Per manifestar el meu compromís de continuar amb aquesta secció del blog, vos he escrit un xicotet text que enllaça amb les que han sigut fins ara les ‘paraules de la setmana’ perquè no les oblideu. Cal fer-les servir!:

«A la manifestació d’ahir al migdia hi havia una caterva de gent, tots enforfoguits quan passaren pel carreró estret. Alguns d’ells, destralejaven amb uns enguiscadors i esgarramantes que havien vingut a sabotejar l’acte, mentre que d’altres restaven asseguts al rastell amb cara d’haver agarrat una caparra. No fóra estrany, puix feia un sol que badava les pedres».

7 comentaris:

Joan Massoni ha dit...

Gràcies per posar aquesta paraula. És un descobriment. M'ha resultat curiós que el DIEC digui que és especialment de xiquets. Ja que poses això del mercat, et serà de gran ús la paraula brogit.

Joan Massoni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Massoni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Massoni ha dit...

Comento RASTELL:

Quina gran paraula... Malauradament, és una paraula del vostre dialecte 100%. Pel que es veu si m'allargo amb el cotxe fins a Vinaròs encara la podré sentir. A Tortosa diuen bordillo, xeic, que hi farem...

Rastell m'agrada més que vorada.

Joan Massoni ha dit...

Josep, respecte a enforfoguir:

l'accepció de sortir enfarfegat d'un àpat és d'ús bastant corrent en català central. Els altres no els havia sentit mai. Quant a enforfoguir el DIEC veig que dóna un significat molt concret, tot i que no l'havia sentit mai:

Enforfoguir

1 v. tr. [LC] Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.
2 v. tr. [LC] Privar de renovació l’aire (d’un espai) per excés de persones o coses acumulades.
3 intr. pron. [LC] Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.

Em fixaré si la sento algun cop.

Hi ha una paraula molt bonica i que ve a dir el mateix en alguna accepció és

ENGAVANYAR.

v. tr. [LC] La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

Jo l'utilitzo quan una peça de roba m'apreta i no em deixa moure amb comoditat.


En fi, hi ha molt per aprendre. Bravo per la teua secció.

Joan Massoni ha dit...

ESTRALEJAR/DESTRALEJAR

Amic valencià, aquesta paraula és bona i sortosament em suscita alguns dubtes. Com diu el Dan, molt agudament, sembla que l'adjectiu està més extès, però tinc el dubte de si com apunta Armand és un verb d'ús valencià o si en central també s'usa, encara que estigui en desús. Ho hem d'investigar.

Josep Lluís ha dit...

Joan, has fet una bona anàlisi, exhaustiva, de les parauletes de la setmana. Sempre és bo utilitzar també el DCVB, que segur que tu ben coneixes. M'alegre molt que la secció t'interesse. Per descomptat moltes paraules coincidiran amb el central, i vull que m'ho comentes, sempre serà interessant saber-ho. Jo quan les trie no és pensant que siguen exclusivament valencianes, sinó que trobe que se senten cada vegada menys, almenys, en el meu àmbit geogràfic i d'edat. "Engavanyar" no la coneixia, "brogit" sí però per l'àmbit literari ("xivarri", podríem dir, també, oi?) "Destralejar"... ja em comentaràs si la sents dir a algú.

Gràcies per les teues aportacions!