Esta notícia m’ha cridat l’atenció. La socialista Leire Pajín ha portat al Senat una proposta que em resulta positiva: la possibilitat per als senadors de parlar, en la Cambra Alta, en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes de l’Estat. I em pareix positiu, senzillament, perquè sempre és bona notícia que el valencià es puga usar en qualsevol esfera de la societat, dins o fora de les nostres fronteres lingüístiques.
La part del parlament de Pajín que ha escarotat els senadors i alguns mitjans de comunicació espanyols ha vingut quan la socialista ha fet part del seu discurs ―simbòlicament, uns segons― en basc, valencià i gallec. A pesar que Leire s’ha expressat en “llengües espanyoles”, alguns senadors (vos podeu imaginar de quins partits) han preferit aücar-la a escoltar-la i ha calgut cridar a l’orde diverses vegades…
Com dic, la proposta em pareix bona. Una vegada hem vist el discurs, ja podem passar a comentar altres detalls, matisar coses, o a fer-nos preguntes: ¿Ha estat l’oratòria de la socialista a l’altura de les circumstàncies? ¿Ha fet servir els arguments adients? ¿És creïble una proposta com esta per part del PSOE, o és una cortina de fum o una aclucada d’ull electoralista als nacionalistes catalans/valencians/gallecs/bascs? ¿Penseu que Pajín sol utilitzar la llengua dels valencians que vol normalitzar en el Senat? (en el seu blog no la gasta) ¿És gosada una mesura així, quan el valencià, a peu de carrer i en el País Valencià, no està normalitzat en molts llocs? O al contrari, ¿És este un pas més per a normalitzar-lo de dalt cap avall i donar-li prestigi?
La part del parlament de Pajín que ha escarotat els senadors i alguns mitjans de comunicació espanyols ha vingut quan la socialista ha fet part del seu discurs ―simbòlicament, uns segons― en basc, valencià i gallec. A pesar que Leire s’ha expressat en “llengües espanyoles”, alguns senadors (vos podeu imaginar de quins partits) han preferit aücar-la a escoltar-la i ha calgut cridar a l’orde diverses vegades…
Com dic, la proposta em pareix bona. Una vegada hem vist el discurs, ja podem passar a comentar altres detalls, matisar coses, o a fer-nos preguntes: ¿Ha estat l’oratòria de la socialista a l’altura de les circumstàncies? ¿Ha fet servir els arguments adients? ¿És creïble una proposta com esta per part del PSOE, o és una cortina de fum o una aclucada d’ull electoralista als nacionalistes catalans/valencians/gallecs/bascs? ¿Penseu que Pajín sol utilitzar la llengua dels valencians que vol normalitzar en el Senat? (en el seu blog no la gasta) ¿És gosada una mesura així, quan el valencià, a peu de carrer i en el País Valencià, no està normalitzat en molts llocs? O al contrari, ¿És este un pas més per a normalitzar-lo de dalt cap avall i donar-li prestigi?
M’he preguntat com s’ho fan en els parlaments de països amb diverses llengües oficials. He mirat com està Suïssa, país plurilingüe (i a més amb llengües “fortes”, de ressò internacional) i federal, i em pregunte si la situació en Espanya serà algun dia com la suïssa. He conegut algun suís en ma vida i certament tenen un domini de les llengües envejable, en part gràcies a un sistema educatiu plurilingüe. A nivell de què es parla en el Parlament, la meua investigació no ha sigut exhaustiva ni massa reeixida, però a tall informatiu i per fer-nos-en una idea, potser són significatives les afirmacions que fa esta pàgina web, que pareix prou seriosa. Traduïsc:
Quant a l’oficialitat de les llengües a Suïssa
L’estat jurídic de les llengües és definit per la constitució suïssa. L'alemany, el francés, l'italià i el retoromànic hi són considerades llengües nacionals, però tan sols les tres primeres són llengües oficials. Tanmateix, el retoromànic s’utilitza en les comunicacions oficials amb les persones que parlen esta llengua. Estos darrers tenen tot el dret d’utilitzar la llengua pròpia per a dirigir-se a les autoritats federals.
La Constitució conté també disposicions que permeten les autoritats federals ajudar els cantons de Ticino i Grisons a protegir l’italià i el retoromànic.(en francés ací)
En el marc de reunions d’assumptes públics o de conferències nacionals, sovint ocorre que cadascú pren la paraula en la seua llengua materna, suposant que serà comprés pels seus homòlegs. No obstant això, els oradors de Ticino i els qui parlen retoromànic s'adapten en general a la situació i recorren al francés o a l’alemany, tot i que cada vegada més s’expressen en anglés.(en francés ací)
(Redacció modificada en octubre de 2024)
