Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana. Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o destralejar, que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir. ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare!
Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
7 comentaris:
Ostres! havia sentit la paraula destraler, però el verb destralejar o estralejar es nou per a mi. Me l'apunto aquesta.
:-)
certament, un gran clàssic valencià.
m'encisa aquesta paraula
Amic valencià, aquesta paraula és bona i sortosament em suscita alguns dubtes. Com diu el Dan, molt agudament, sembla que l'adjectiu està més extès, però tinc el dubte de si com apunta Armand és un verb d'ús valencià o si en central també s'usa, encara que estigui en desús. Ho hem d'investigar.
Ma mare sempre hem deia quan era xicotet: No hem faces estralejar!!, quan hem posava cabut en alguna cosa. Aquesta paraula sempre formarà part del meu vocabulari més genuí i del meu record...
Ei, estic dotorejant pel teu blog, i quina casualitat: fa poc volia buscar aquesta paraula, que feia temps ningú em deia, i l'altre dia, apa! ma tia me la recordà!!!
bé, en versió e tant oberta que es fa a: astralejar!
Maria.
Demà enllaçaré esta entrada :)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada