La paraula de la setmana: caparra

Escrita per Josep -
caparra mal de cap

Segurament coneixeu la caparra com l’àcar que xupla la sang dels gossos. També se la coneix com paparra. Ara, tindre o agafar una caparra no té res a vore, en principi, amb l’animal. En este context, agarrar una caparra vol dir tindre pesadesa o enterboliment de cap quan, per exemple, has estat moltes hores al sol i en intentar alçar-te i caminar estàs com marejat i fas moviments vacil·lants.

(Text actualitzata en maig de 2024)

Comentaris

Anònim ha dit…
potser siga per això... xD
Jo, no fa molt, vaig veure una pintada que ficava: Rei = caparra... jajaja (no té massa sentit aquest comentari, era perquè veges q de tant en tant em passe, pel teu raconet...). espere q vaja bé l'estiu! besets

PD sóc Aina
10 de juliol del 2008, a les 6:44
Josep ha dit…
Aleshores caldria vore si la pintada es referia que el rei trau la sang als espanyols o que està mig sompo, hehehe Les dues interpretacions poden encaixar, no?
Gràcies per fer-hi una ullada de tant en tant
10 de juliol del 2008, a les 8:25
anna ha dit…
Ei, Josep, com va? Ja has acabat amb els maldecaps de la facultat? Jo, a final, em vaig despenjar d'algunes assignatures i em tocarà anar a setembre. Com en els vells temps, quina xalera!
Respecte al teu post, quina gràcia, feia temps que no ho sentia això de la caparra. De fet, mon pare quan començava a engripar-se deia, "estic acaparrat com una mona". Que visca la zoologia!
Besets a muntó!
11 de juliol del 2008, a les 2:46
Josep ha dit…
Anna! Per sort o per desgràcia, encara no he agafat maldecap, hauré d'anar pensant-ho...De moment xalem l'estiu, com dieu per allà dalt. Què bo que poses exemples de ton pare :) Gràcies per passar-te! Besos
13 de juliol del 2008, a les 5:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació