Aquesta xica va atrotinada, a presses i correres, i si ens agafa pel mig ens arramblarà
Malauradament, hi ha vegades que els diccionaris no reflecteixen totes les accepcions d’una paraula. Per exemple, si busqueu la paraula «atrotinat» al DIEC, veureu com vos diu que és una «cosa desgastada per l’ús» (un vestit, un cotxe, etc.), cosa que, per descomptat, és veritat. Entre valencians, però, «atrotinat» es diu també de la persona que actua precipitadament, sense reflexió, de manera impetuosa o precipitada. Com aquest comportament es típic de la xicalla, que és molt nerviosa, la paraula se sol aplicar als xiquets («atrotinat» pren llavors el sentit de «roín», «entremaliat»). Això no vol dir de cap manera que no s’use quan parlem dels adults, que també van sovint de pressa i correguda. Hui, de fet, el mot me’l recorda una paiportina, que em deia que fa por agafar el cotxe en hora punta, a l’eixir de treballar, puix que tots van atrotinats i condueixen massa ràpid, estressats com estan de la faena i delerosos d’arribar a casa. Ací el mot pren un poc el sentit del modern estressat o del castellà agobiado (maldaptat al valencià, agobiat, castellanisme que hauríem d'eliminar de la nostra parla).
Pareix que l’origen de la paraula pot tindre alguna cosa a veure amb «troter» i «trotí», mots que s’aplicaven a hòmens i cavalleries de poc valor. Actualment, en alguns llocs ―per exemple al Cabanyal, a València ciutat― la pronúncia correcta de la paraula conviu amb una d’alternativa: atrossinat.
Pareix que l’origen de la paraula pot tindre alguna cosa a veure amb «troter» i «trotí», mots que s’aplicaven a hòmens i cavalleries de poc valor. Actualment, en alguns llocs ―per exemple al Cabanyal, a València ciutat― la pronúncia correcta de la paraula conviu amb una d’alternativa: atrossinat.