divendres, 26 d’octubre de 2007

Marlon Brando è sempre lui (English)

(mira versió en català)

Today I want to share with you a song from the famous Italian band Ligabue. In the two years since I discovered the band, Marlon Brando è sempre lui has been one of the songs that roused the most good feelings in me, you know, it’s that song you listen to before going out or you put on your car radio when you’re feeling alright. Maybe it is because of its 80’s-90’s-like atmosphere you get from the keys, which reminds me of the times of bands like Loquillo y Trogloditas. Anyway, watch the video clip and form your own opinion. Bear in mind that it’s from 1990.

Also have a look at this live version which is really worth seeing.

Just in case somebody wonders about it, the song is introduced by a shout (Steeella! Steeeella!) which is taken from a scene from the film A Streetcar Named Desire, which is based on a play by Tennessee Williams. By the way, I recommend you to read the play carefully and then watch the film afterwards. Then you’ll realise how certain aspects of the original text were subtly censored in the film. So, in this film Marlon Brando acts as one of the main characters. The song in question does not seem to refer to this film, but rather to On the Waterfront, as it mentions the name Terry Malloy. I haven’t seen this one, so film lovers please let me know. Then, why does Ligabue use this shout in the song? Because it serves as a link with the previous track, Piccola stella senza cielo (this is a remix) as the name of the protagonist of the film I’m talking is precisely ‘Stella’. By the way, the name of the album is Ligabue, from 1990 (download it now!)

Apart from these absurd ramblings, I’ve tried to translate the song into Catalan. I hope some Italian speaker could correct the text if they find mistakes.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Marlon Brando è sempre lui

Avui vull compartir amb vosaltres una cançó del famossíssim grup italià Ligabue. Des que fa cosa de dos anys descobrís aquesta banda, Marlon Brando è sempre lui ha sigut una de les cançons que em transmet més positivitat. Ja sabeu, és el temàs que escoltes quan estàs animat, abans d’eixir de casa o en pujar al cotxe. Potser és per l’aire dels anys 80-90 que li dóna el teclat, que em recorda el rotllo de bandes com Loquillo y Trogloditas. En tot cas, escolteu-la i formeu-vos la vostra pròpia opinió. Tingueu en compte que el vídeo ja té uns anys.

També us oferisc aquesta impressionant interpretació en directe que paga la pena de veure.

Per si algú s’ho pregunta, la cançó és introduïda per un crit (Steeella! Steeeella!!) que correspon a una escena de la pel·lícula A Streetcar Named Desire (en espanyol Un tranvía llamado Deseo), basada en l’obra de teatre de Tennessee Williams. De passada us anime a fer una lectura atenta de l’obra i a què veieu la pel·lícula després; així comprovareu com el film hagué de patir la censura de l’època. Doncs bé, en aquesta pel·li Marlon Brando apareix com un dels personatges principals. La cançó en qüestió no sembla fer referència directa a aquesta pel·lícula, sinó més aïna a On the Waterfront (La ley del silencio en espanyol), ja que nomena un tal Terry Malloy. Aquest film no l’he vist així que, cinèfils, us anime a què m’informeu. Aleshores, per què introdueix Ligabue aquest crit? Doncs perquè li serveix de enllaç amb l'anterior i molt recomanable tema del disc, Piccola stella senza cielo (aquest és un remix), ja que el nom de la protagonista de la pel·lícula de què us parle és precisament 'Stella'. Per cert, el nom de l'àlbum és Ligabue, de l'any 1990 (Baixeu-vos-el ja).

A banda d'aquestes divagacions inoportunes, he tingut la gosadia d'intentar traduir la cançó al català. Espere que algú que sàpiga italià corregisca el text si hi troba errades!

Lui aveva un vecchio maggiolone cabriolet
Sfatto ma piaceva tanto a lei
Arrivò e col clacson disse: "Sto aspettando te"
Lei scese profumata più che mai
Fecero due conti in tasca e videro che
Non ci si ballava neanche un po'
Lei gli disse: "Questa sera voglio far l'amore,
Prima però portami a sognare".

Ell tenia un vell Maggiolone Cabriolé
Tot desfet però a ella li agradava molt
Arribà i amb el clàxon diu “Estic esperant-te”
Ella baixa perfumada més que mai
Feren una ullada a la butxaca i veieren que
Allà no dringava res de res
Ella li diu "Aquesta nit vull fer l'amor,
abans però, porta'm a somiar"


Un fascio di luce va dal proiettore
per un sogno da duemila lire
porti addosso qualche segno proverò a tirarteli via
posso solo questo sogno scusa per la mia fantasia
giù in platea sedie di legno
gole secche per la sete d'eroi
E Marlon Brando è sempre lui
ooh lui, ooh lui
Marlon Brando è sempre lui
ooh lui, ooh lui

Un raig de llum ve del projector
Per un somni de dues mil lires
Dus damunt algunes taques, provaré a llevar-te-les de sobre
Només tinc aquest somni, perdona’m per la meua fantasia
Allà en platea hi ha cadires de fusta
goles seques per la set d’un heroi
I Marlon Brandon sempre és ell
Sempre és ell, sempre ell
Sempre és ell, sempre ell

Un po più avanti con negli occhi ancora tanto film
Terry Malloy infine, vince lui
Lui le dice come vedi siamo sempre qui
E non è obbligatorio essere eroi
Un fascio di luce va dal maggiolone
Carrellata per il lieto fine

Més avant en els ulls tantes pel·lícules
Terry Malloy al final, venç ell
Ell li diu com veus sempre estem ací
I no és obligatori ésser heroi
Un raig de llum ve del Maggiolone
Tràveling pel final feliç