Hui vullc compartir amb vosaltres una cançó del famossíssim grup italià Ligabue. Des que fa cosa de dos anys vaig descobrir esta banda, Marlon Brando è sempre lui ha sigut una de les cançons que em transmet més positivitat. Ja sabeu, és el temàs que escoltes quan estàs animat, abans d’eixir de casa o en pujar al cotxe. Potser és per l’aire dels anys 80-90 que li dona el teclat, que em recorda el rotllo de bandes com Loquillo y Trogloditas. En tot cas, escolteu-la i formeu-vos-en la vostra opinió.
Per si algú s’ho pregunta, la cançó és introduïda per un crit (Steeella! Steeeella!!) que correspon a una escena de la pel·lícula A Streetcar Named Desire (en castellà, Un tranvía llamado Deseo), basada en l’obra de teatre de Tennessee Williams. De passada vos anime a fer una lectura atenta de l’obra i que vejau la pel·lícula després; així comprovareu com el film hagué de patir la censura de l’època. Doncs bé, en esta pel·li Marlon Brando apareix com un dels personatges principals. La cançó en qüestió no sembla fer referència directa a esta pel·lícula, sinó més aïna a On the Waterfront (La ley del silencio en espanyol), ja que nomena un tal Terry Malloy. Eixa pel·lícula no l’he vista, així que, cinèfils, vos anime a què m’informeu. Aleshores, ¿per què introduïx Ligabue eixe crit? Doncs perquè li servix de enllaç amb l'anterior i molt recomanable tema del disc, Piccola stella senza cielo (ací un remix), ja que el nom de la protagonista de la pel·lícula de què vos parle és precisament Stella. Per cert, el nom de l'àlbum és Ligabue, de l’any 1990. ¡Aconseguiu-lo ja!
A banda d’estes divagacions inoportunes, he tingut la gosadia d’intentar traduir la cançó. ¡Espere que algú que sàpia italià corregisca el text si hi troba errades!
(Redacció modificada en maig de 2024)
Lui aveva un vecchio maggiolone cabriolet
Sfatto ma piaceva tanto a lei
Arrivò e col clacson disse: "Sto aspettando te"
Lei scese profumata più che mai
Fecero due conti in tasca e videro che
Non ci si ballava neanche un po'
Lei gli disse: "Questa sera voglio far l'amore,
Prima però portami a sognare".
Ell tenia un vell Maggiolone Cabriolé
Tot desfet però a ella li agradava molt
Arribà i amb el clàxon diu “Estic esperant-te”
Ella baixa perfumada més que mai
Feren una ullada a la butxaca i veren que
Allà no dringava res de res
Ella li diu "Esta nit vullc fer l'amor,
abans, però, porta'm a somiar"
Un fascio di luce va dal proiettore
per un sogno da duemila lire
porti addosso qualche segno proverò a tirarteli via
posso solo questo sogno scusa per la mia fantasia
giù in platea sedie di legno
gole secche per la sete d'eroi
E Marlon Brando è sempre lui
ooh lui, ooh lui
Marlon Brando è sempre lui
ooh lui, ooh lui
Un raig de llum ve del projector
Per un somni de dos mil lires
Dus damunt algunes taques, provaré a llevar-te-les de damunt
Només tinc este somni, perdona’m per la meua fantasia
Allà en platea hi ha cadires de fusta
goles seques per la set d’un heroi
I Marlon Brandon sempre és ell
Sempre és ell, sempre ell
Sempre és ell, sempre ell
Un po più avanti con negli occhi ancora tanto film
Terry Malloy infine, vince lui
Lui le dice come vedi siamo sempre qui
E non è obbligatorio essere eroi
Un fascio di luce va dal maggiolone
Carrellata per il lieto fine
Més avant, en els ulls tantes pel·lícules
Terry Malloy al final, venç ell
Ell li diu com veus sempre estem ací
I no és obligatori ésser heroi
Un raig de llum ve del Maggiolone
Tràveling pel final feliç
