dimecres, 23 de juny del 2010

La paraula de la setmana: «aguaitar»

Xica a la finestra, Salvador DalíDalí pintà esta xicona aguaitant per la finestra

Un altre verb per a la llista: aguaitar vol dir observar, mirar atentament, vigilar. En valencià a sovint l’utilitzem quan escodrinyem, des de dins de casa, lo que ocorre fora. Diem «aguaitar per la finestra» o «aguaitar pel balcó». El sentit de vigilar de la paraula es percep bé si penseu en els conceptes que porten el substantiu guaita, com ara les torres de guaita, eixes talaies defensives tan importants en la costa de l’antic Regne de València, o les Penyes de Guaita de la localitat de Puçol, una paret de roca que mira cap a la mar (i que, per cert, és un lloc a on habitualment es practica l’escalada). 

El verb aguaitar també es pot usar el verb simplement com a sinònim de mirar. Per exemple, no és estrany sentir ad algú dir ¡aguaita! quan vol que el seu interlocutor es fixe en alguna cosa o que atenga al que està a punt de dir-li.

En Catalunya, segons he sentit, el verb també es diu prou, però en la variant guaitar, sense la a. Recorde el lema d’un supermercat de Barcelona: Guaita, quins preus!

Quant a l’orige de la paraula, ve del germànic wahten, que vol dir vigilar, observar. Wahta, al seu torn, vol dir la guàrdia o la guarda.

(Redacció actualitzada en octubre de 2024)

dimarts, 22 de juny del 2010

Català, llengua cooficial a Perpinyà



El català ja és llengua cooficial amb el francés a l'Ajuntament de Perpinyà. Serà només quelcom simbòlic, fum de botja? S'estendrà a la mancomunitat de municipis de Perpinyà? Mai hi he estat, però fa pinta de ser una ciutat bonica. Em falten tants llocs per veure... Que bo seria poder comunicar-s'hi en valencià.