Enforfoguir és un curiós verb valencià, relacionat amb el català enfarfegar. Significa omplir d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc. Com podeu vore, hi ha el sentit d’acumulació, d’estretor, de falta d’espai. El participi de enforfoguir s’utilitza sovint com adjectiu: Pots estar enforfoguit, per exemple, quan estàs assentat a la taula d’un bar, en un racó, amb gent que t’envolta i que t’impedix eixir-ne fàcilment. La paraula es presta a usar-se en molts altres contextos, com en expressions del tipus estar enforfoguit de la gola, que vaig sentir l’altre dia, amb el sentit de tindre sequedat de la gola, ofec, quan tens la sensació que no hi ha espai per a que l’aire passe, i et costa respirar. En fi, embafament, atapeïment, embotiment... Jo crec que hem entés la idea. Tots podem enforfoguir o estar enforfoguits. Segur que vosaltres en sabeu més usos o exemples.
Ací teniu una miqueta més d’informació sobre la paraula de hui.
Actualització de 2024: Tant enforfoguir com enforfoguit tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
