divendres, 29 de maig de 2009

La paraula de la setmana: «avesar»


En català, quan tenim el costum de fer, de veure, d’escoltar alguna cosa, diem que n’estem acostumats (no cal recordar que barbarismes com acostumbrat són aliens a la nostra llengua i convé evitar-los). Ara bé, tenint açò present, tampoc no hem d’oblidar altra paraula molt nostra que és «avesar», sinònima d’acostumar, habituar. Els valencians tendim a pronunciar-la sense la «s», igual que fem amb mots com «vellesa» (vellea). Així, diem que algú «està aveat» a alguna cosa. Ja fa temps que no sent la paraula a peu de carrer, de manera espontània (deu ser que està perdent-se?). I vosaltres, esteu avesats o acostumats?

dimecres, 27 de maig de 2009

Entrevista a Ferran Torrent

En aquesta entrevista, l’escriptor valencià Ferran Torrent analitza les característiques del seu estil literari, que no vol que encasellen dins el gènere «novel·la negra», i explica que la clau de la seua escriptura és la creació de personatges que contrasten entre si, dins un bon argument. A més, parla extensament sobre la política al País Valencià –sovint suggerida en la seua darrera trilogia– tot criticant tant la dreta com l’esquerra; a més d’exposar la seua opinió crítica sobre les inèrcies i paradoxes entre el sector públic i el privat. Finalment, tot i que de gaidó, anuncia que està escrivint una nova novel·la.





diumenge, 24 de maig de 2009

Si me pagaran un millón de dólares

Què faríeu per un milió de dòlars?



Si me pagaran un millón de dólares por este poema

trataría de terminarlo en seguida.

Escribiría en dulces billetes verdes

y los echaría al viento

para que todos me leyeran.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

los padres comprarían a sus hijos mis libros

y les obligarían a estudiarlos.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

tendría vino hasta el último día de mi vida.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

me ofrecerían actuar en un anuncio de televisión

diciendo: «haga poesía».

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

podría aconsejar que el éxito se logra con esfuerzo

mientras me rasco las axilas en mi cama.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

me callaría la boca para siempre.

Que socarró, el tio