En valencià, quan tenim el costum de fer, de vore, de sentir alguna cosa, diem que hi estem acostumats (també se sent molt el castellanisme acostumbrats). Ara bé, tenint açò present, voldria recordar una altra paraula molt nostra que és avear (o avesar). Els valencians tendim a pronunciar-la sense la esse, igual que fem amb altres com vellea, perea, naturalea, etc. Així, diem, per exemple que algú està aveat a alçar-se matí. Ja fa temps que no sent la paraula a peu de carrer de manera espontània. ¿Deu ser que s’està perdent? I vosaltres, ¿esteu aveats o acostumats?
Actualització de 2024: El verb avesar té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que oferix també la variant avear.
