divendres, 5 de març de 2010

De xiques que fumen

Els mitjans de comunicació solen introduir periòdicament temes d’actualitat –polèmics, és clar– perquè els ciutadans ens crispem, discutim o simplement parlem de coses que no siguen els nostres interessos reals i immediats; sovint amb el simple objectiu d'apujar quotes d’audiència o visites en xarxa; en definitiva, perquè consumim el seu producte. La importància d’aquestes polèmiques no és minsa, puix sovint, d’acord amb el posicionament dels principals partits polítics davant d’aquestes, cada quatre anys anem a votar una cosa o una altra.

És clar que no tots els assumptes de la palestra informativa són intranscendents, banals o aliens a nosaltres. Simplement em resulta curiós la importància que prenen puntualment alguns d’aquests conflictes –siguen reals o prefabricats–, perquè poc de temps després, sense que ni molt menys s’hagen resolt, se’n deixe de parlar totalment. Un d’aquests temes –que sempre ha sigut i continuarà sent actual– va ser, fa pocs mesos, la discussió sobre si la prostitució ha de tindre un estatus legal o si, per contra, cal posicionar-la en la il•legalitat, i per tant, perseguir-la i eliminar-la. És un tema delicat, lleig, tabú, que té pinta de durar molt de temps. Doncs bé: crec que les dues imatges que vos mostre representen les dues posicions antagòniques sobre el tema. La primera és la veu d’un ciutadà anònim, una pintada a favor de la legalització i regularització de la prostitució, que es féu, precisament, quan el tema estava candent a les principals televisions estatals:


Prostitución legal, pintada al carrer Sant Vicent de València

La segona, un panell que recentment ha col•locat al carrer una administració pública, i que entre altres coses, equipara prostitució a agressió i maltractament cap a les dones. Feu clic i llegiu vosaltres mateixos. A mi, si més no, m’ha sobtat bastant:


La prostitució és una agressió a les dones, diu aquest panell de l'Ajuntament de Benetússer (l'Horta Sud)

Davant aquest tema, i des de la més absoluta ignorància, més que respostes un es planteja preguntes (terriblement ingènues, segurament): ¿cal prohibir que una persona s’avinga a tindre relacions sexuals amb una altra per diners, si es tracta d’un pacte mutu? ¿regular l’ofici més antic del món ajudarà que es prostituïsca únicament qui vulga fer-ho? ¿prohibint-lo s’evitarà que hi haja cases de meuques i meuques? ¿és la prostitució el problema, o ho és l’esclavitud? ¿totes les prostitutes es veuen obligades a exercir eixe ofici, o n’hi ha que ho fan amb gust o per guanyar més diners que en una oficina? Quant al fet mateix de la prostitució, i pressuposant que la majoria de consumidors són hòmens i les persones prostituïdes, dones, ens preguntem: ¿és normal i bo que unes persones paguen a unes altres per tal de tindre relacions sexuals? ¿són els clients hòmens infeliços en la seua vida en parella? ¿o hòmens que s’encabotaren a fer una vida monògama quan el cos els demana promiscuïtat? ¿o hòmens que no tenen vida sexual i es veuen obligats a pagar per tindre una cosa pareguda? ¿tenen les prostitutes una funció social? ¿Per què tants hòmens van de putes quan la majoria de la població espanyola són dones? ¿es tracta d’una qüestió física? Açò ens obri les portes a preguntes sobre la pròpia sexualitat: ¿és que l’home solitari, davant la necessitat física d’evacuar semen i de tindre una companya per satisfer la seua pruïja sexual, necessita de la figura d’una dona, encara que aquesta siga un ninot passiu? Per contra, la dona solitària ¿se les apanya tota sola?

El debat, com sempre, obert, etern (inexistent?)... Per cert, la idea de fer aquest apunt m’ha vingut en veure el que vos ensenye en les fotos, però també –i sobretot– per l’enorme panell publicitari, d’un bordell, que han plantat en el Campus de Burjassot, al cor de la Universitat de València, entre edificis de facultats (d’açò no tinc foto). Algú deu haver pensat que els potencials clients d’un prostíbul no són només iaios calents...


dimecres, 3 de març de 2010

Aigua al llit del riu

Riu Túria al seu pas pel barri de La Torre, despús-ahir, 1 de març, a les 16 hores

Pareix mentida, amb les darreres pluges el llit nou del Túria sembla per uns dies un riu i no un canal artificial. Tan poc avesats que hi estem, ens fa un goig terrible veure una capa d'aigua, ni que siga fineta com un bassot de pluja, en comptes de l’habitual pedregar sec. Ara, a la nit, es poden veure en l’aigua el reflex dels fanals de la V-30. I és que normalment a eixes hores, en passar pel pont només es veu un clap immens de foscor a banda i banda.

Aquest matí, a l'autobús, una mare li deia a la seua filleta, ¡mira mira, un riuet! Com si haguera aparegut del no-res. Tal volta normalment no el concebem com a tal...