dissabte, 29 d’agost del 2009

De passeig per Bulgària (II)


Cotxe de policia model Lada (aquest és de Cuba, però és igual que els que viu a Bulgària)

Sona a tòpic dir-ho, però Bulgària és un país de contrasts, o almenys, així és com m’aparegué a mi. En arribar a l’aeroport de Sofia, a banda de xocar-me el primer cartell escrit en ciríl·lic (diuen que a Bulgària es va inventar aquest alfabet, i els búlgars n’estan orgullosos) em feia creus en veure que el cotxe patrulla de la policia que passava davant els meus nassos no era un altre que un vell model Lada, cotxe rus per excel·lència que molts búlgars utilitzen encara. Durant la meua estada al país m'acostumaria a veure'n a grapats. Però... voilà, juntament amb aquestes relíquies ens trobem amb gent que condueix Volkswagen Golfs o cotxes de luxe. I jo em pregunte: en cas de persecució policial, un dels dos contendents no té un greu desavantatge?

I és que segons em conten, durant l’època comunista quan la gent volia tindreun cotxe el demanava a l’Estat. Després de pagar-lo, calia posar-se en llista d’espera, i de vegades tardaven cinc anys a entregar-te’l. Em diuen que així tractaven de promoure el transport públic...



Aquesta de dalt és una vista de Haskovo. Si feu clic per ampliar la foto, al mig podreu veure l’estació d’autobusos, i a l’esquerra, en primera línia, un barri residencial de finques sòbries. Al fons es veu l’estàtua de la Mare de Déu, i darrere seu un pujol on hi ha un parc públic.

dijous, 27 d’agost del 2009

De passeig per Bulgària (I)



Un edifici a Haskovo

Uns pocs dies de vacances per alguns indrets de Bulgària i a Grècia m’han ajudat a formar-me una mínima idea molt vaga d’aquests dos països que fins ara ignorava per complet.

Bulgària és un país excomunista, d’aquells que se sol dir giraven en l’òrbita de la URSS. Des de 1990, amb la caiguda del sistema, lluita per fer-se un lloc en aquest món capitalista en què vivim. Sembla que de moment no s’afonen en la misèria però la situació econòmica –per raons que se m’escapen– no respon a les expectatives dels qui pensaven que l’economia búlgara es posaria a l’alçada de l’alemanya. Per això, encara hi ha gent que enyora l’estabilitat i les garanties de benestar mínimes que oferia el comunisme. Em va sorprendre quan em digueren que la gent, en general, concep l’època comunista com un període de la història búlgara en què van ocórrer moltes coses bones per al país. En definitiva, no es parla amb rebuig sobre el règim anterior a la democràcia. Així i tot, cal dir que les darreres eleccions les ha guanyades un partit de dretes...

De seguida t’adones que el nivell de vida búlgar no és el mateix que el del nostre país quan fas una ullada, per exemple, a l’urbanisme. En la foto teniu un edifici qualsevol de Haskovo, una ciutat al sud del país, d’uns 95000 habitants (perquè vos feu una idea, com Torrent i Alfafar junts), on vaig passar un parell de dies. Em va cridar l’atenció aquesta façana poblada d’antenes. I és que, tret d’alguna zona de cases baixes més o menys humils, tant els edificis de Sofia com els de Haskovo –les dues ciutats que he conegut per damunt damunt– són en general blocs d'habitatges rectangulars, grisos, que responen a l’ideal comunista d’igualtat, i que no estan gaire ben conservats, almenys, quant a l’aspecte exterior. Pertot arreu es veien portals sense porta, vidres trencats, voreres deformades per arrels que creixen al davall, brossa (=herba, no fem) que creix entre les llambordes... Haskovo, malgrat tot, té uns carrerons cèntrics bonics, tranquils i sense cotxes, amb cases baixes plenes de botigues de moda, una zona que no sé per què em va recordar als arcades i botigues cèntriques d’alguna ciutat britànica. A l’estiu hi posen terrasses eivissenques molt cools per prendre una copa i relaxar-s’hi.



Haskovo ostenta el premi Guinness al monument més alt del món a la Mare de Déu. Es tracta d’una estàtua de proporcions per al meu gust poc harmòniques situada damunt d’un pujol des d’on s’albira tota la ciutat. Darrere seu, entre parcs i arbredes, a la nit el jovent fa botellón o es dóna amor al seient de darrere d’un cotxe...