La paraula de la setmana: «escorribanda»

Des de Tavernes Blanques, en l’Horta Nord, m’arriba esta paraula tan bonica: una escorribanda és una escapada, una correguda ràpida i de poca durada. Se sol dir quan la situació implica anar i vindre d’un lloc ràpidament, sense entretindre’s massa. Per exemple: 

«Vaig en una escorribanda al súper i compre pa, que encara deu estar obert». 

Amb el mateix significat existix l’expressió «anar en un bot» a un lloc normalment pròxim, per a tornar-ne de seguida.

Pareix que l’origen de escorribanda està en el castellà, en l’expressió militar correr la banda, que significa «empaitar una banda de bandolers». També, curiosament, és un mot que existix en asturià. És una paraula que arreplega el Diccionari normatiu valencià.

(Redacció modificada en octubre de 2024)

El rock no és cosa del dimoni, és una cosa màgica i molt guai

Tinc moltes ganes de veure aquesta pel•lícula: Tenacious D: The Pick of Destiny. És una comèdia, un musical de rock, l’argument del qual és una conya marinera: un tipus que ha de cercar un plectre de guitarra. A pesar d’això, té pinta de ser molt divertida i sobretot musicalment bona.

Vos pose les dues escenes que tenen més èxit al youtube. La primera, un nano al si d’una família religiosa vol ser un rocker. Son pare (atenció: l’actor és Meat Loaf) el castiga però el xiquet té una visió en què el vocalista heavy Ronnie James Dio el commina a buscar-se la vida a Hollywood i a formar la seua banda de rock. La segona és un duel de rock, entre els dos protagonistes i el dimoni, entre metall pesat i rock acústic. És mortal l’excusa barata de la banya, molt en pla Bola de Drac.