Aquesta paraula l’aprenguí en una conversa amb una xica d’un poble de l’Alt Maestrat, i espere no oblidar-la. La «sofraja» és la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic «buit popliti». Les sofrages, cite textualment, «estan localitzades visualment pel séc horitzontal del plec de flexió [del genoll] en el centre, i per les dues línies verticals que marquen els tendons a banda i banda, més obscures que la pell llindant. Les àvies deien a les joves 'el vestit és massa curt, se't veuen les sofrages', i la seua bellesa és paràmetre indicatiu de la bellesa de la persona, com la brillantor dels ulls, com la tensió de la pell, com la fermesa de la carn». No puc estar-hi més d’acord. No trobeu que les sofrages poden ser una bellíssima i suggerent part del cos? Ni que siga només per això, val la pena recordar la paraula.
«Sofraja» ve del llatí suffrāgo, derivat de frangĕre 'trencar', pres en el sentit de 'plegar la cama'. El diccionari prescriu que és un mot femení, tot i que sembla que en certes zones es concep com a masculí (el sofrage / els sofrages). A més a més, depén de quin diccionari utilitzem, el mot s’aplica només als animals, o indiferentment a animals o a persones. Un sinònim d’aquesta paraula, per cert, és «garreta».
«Sofraja» ve del llatí suffrāgo, derivat de frangĕre 'trencar', pres en el sentit de 'plegar la cama'. El diccionari prescriu que és un mot femení, tot i que sembla que en certes zones es concep com a masculí (el sofrage / els sofrages). A més a més, depén de quin diccionari utilitzem, el mot s’aplica només als animals, o indiferentment a animals o a persones. Un sinònim d’aquesta paraula, per cert, és «garreta».