En l’última novel·la d’Albert Sánchez Piñol, l’autor ambienta l’acció en un marc històric real, el Primer Triumvirat de l’antiga Roma, però la narració és de caràcter fantàstic: la humanitat s’enfronta a unes abominables criatures subterrànies que amenacen d’exterminar-la de la faç de la Terra.
L’obra està amerada del sentit de l’humor i del gust per la narració vívida de batalles que també trobem en anteriors novel·les de l’autor, com ara Victus i Vae Victus; i també conté elements fantàstics que recorden La pell freda, la novel·la que catapultà a Sánchez Piñol a la fama.
El protagoniste i alhora narrador de la història és el fill de Ciceró, un personatge que es mira la vida amb la sorna idiosincràtica del seu barri romà, la Suburra, però també des del privilegi que suposa ser un patrici. Ell està fet d’una pasta diferent de la de Ciceró pare, eixe polític de grandiloqüència autocomplaent.
L’acció comença quan Ciceró pare envia el fill al nord d’Àfrica a acomplir una missió que al principi pareix ridícula, la de buscar en el desert una béstia que ningú sap si realment existix. Contra tot pronòstic, el problema era més gros i real del que s’esperava, de manera que l’empresa del jove romà resulta tindre una importància cabdal per a la supervivència del gènere humà.
Ciceró fill és un antiheroi entranyable, un covard declarat. L’aventura li para gran i ell ho sap, però no té altre remei que plantar cara a l’enemic. Ho farà amb l’ajuda d’un seguici d’esclaus, entre els quals destaca l’erudit Servus, i d’alguns rodamons oportunistes que es troba pel camí. A mesura que la història avança, el personatge de Ciceró fill creix i es carrega de l’espenta i l’enteresa necessàries; especialment després d’un període traumàtic de captivitat a mans dels terribles tectònics.
Estes abominables bésties són el principal aspecte fantàstic de la novel·la; però també entren en joc els «aspa», una casta d’individus amb qualitats sobrehumanes que en els episodis convulsos de la societat romana actuen de forces de xoc al costat d’un bàndol o de l’altre.
Entre estos aspa destaca el personatge de Sitir Tra, la qual, junt amb l’esclau Servus, exercirà de protectora de Ciceró fill i de tota la colla durant l’aventura. Ella és una criatura atractiva, femenina i misteriosa que, en certs aspectes, recorda el personatge d’Aneris, la bella granotota en la més cèlebre de les novel·les de Piñol.
Quan Ciceró fill conseguix alliberar-se del segrest subterrani, l’avanç dels tectònics cap a Roma ja suposa una amenaça greu, però els polítics romans encara no en són prou conscients; a més, la societat romana està dividida a l’hora de plantar-los cara, immersa en una revolució contra l’esclavisme liderada per l’antic esclau Servus. ¿Serà capaç Ciceró fill de posar d’acord esclaus i esclavistes, polítics i revoltats, per a que facen un front comú contra els tectons?
 |
| (imatge generada amb IA) |
Certament, l’estil desenfadat del text i el caràcter fantàstic de la novel·la no són incompatibles amb la reflexió sobre temes seriosos. De fet, atenció a la tesi amb què arranca el llibre:
«Els homes estem disposats a canviar l’univers abans que afrontar el deure, molt més humil i necessari, de canviar-nos a nosaltres mateixos».
Potser Piñol vol dir-nos que l’arrogància i la falta d’humilitat són qualitats inherents als humans, que els impedixen progressar i adaptar-se als canvis, i, en conseqüència, sobreviure. La veritat és que no resulta difícil al lector establir analogies entre els conflictes d’esta novel·la fantàstica amb la manera en què, en el món real actual, els estats i els dirigents han afrontat les injustícies humanes i calamitats com la darrera pandèmia.
© Josep Lluís Navarro Peiró, 2024. Ús permés amb atribució i enllaç a l’entrada original.
