M’alce pel matí i em trobe la iaia desdejunant fartons amb llet. La primera cosa que em diu, després del bon dia, és: «Açò es diu un llongo», mentres assenyala el fartó que no s’ha menjat. Ignorant de mi, estranyat per esta paraula (que no hauria dit mai, menys encara per a referir-me a un fartó), decidisc investigar.
Una amiga m’informa que, a Llíria, un llongo és un entrepà xicotet i tancat que dins porta xoriço i llonganissa. «Es fa agafant una porció de massa del pa normal, dins es posa el xoriço i la llonganissa, tot en cru (tant la massa com l’embotit). Es tanca el pa i es cou tot alhora al forn». Curiós. Fins i tot pareix que una cançó popular recorda este panet: «En la torre de Paterna | canta i diu un teuladí: | D’ençà que no es pasta llongo, | hi ha molta fam per ací».
Una amiga m’informa que, a Llíria, un llongo és un entrepà xicotet i tancat que dins porta xoriço i llonganissa. «Es fa agafant una porció de massa del pa normal, dins es posa el xoriço i la llonganissa, tot en cru (tant la massa com l’embotit). Es tanca el pa i es cou tot alhora al forn». Curiós. Fins i tot pareix que una cançó popular recorda este panet: «En la torre de Paterna | canta i diu un teuladí: | D’ençà que no es pasta llongo, | hi ha molta fam per ací».
Tant si és dolç com si és salat, la paraula prové del llatí lŏngu, i probablement l’hem rebuda a través de l’italià, i es referix a diferents classes de pasta cuita de forma allargada. Ara en vorem més.
També existix el llonguet, diminutiu de llongo (que el diccionari traduïx al castellà com a panecillo). Esta variant em sonava de quan estiguí a Palma, ja que així és com anomenen un panet típic de la ciutat. Crec recordar que el panet mallorquí era, també, allargadet. A més, curiosament, llongo és el malnom que reben els seus habitants per part de la gent dels pobles de l’illa.
Després hi ha el pa de llonguet, que és un pa menut, oblong, amb un solc al llarg de la part superior, no necessàriament massa llarg. És típic de Catalunya, com el pa de pagés o la nostra pataqueta en forma de mitja lluna. Ací podeu vore com es fa.
Hi ha una última accepció (l’última que he trobat jo, és clar) de llongo: una espècie de peix allargat, quasi cilíndric, sense aletes –prou lleig, per cert– que també es diu pixota o espardenya, típic del Mediterrani. També té forma de panet.
En fi, pareix que es pot gastar esta paraula per a designar moltes coses. Així que ja ho sabeu, res de dir montaditos o baguets, si per la forma podeu dir panets o llongos. I en la foto, un sussú de crema, per si li voleu dir llongo també. ¿Per què no?
Actualització de 2024: Llongo té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La primera accepció és «Panet pla i llarguerut».
