dissabte, 18 d’octubre de 2008

That's alright mama



Dissabte passat vaig estar al Blues Ville de Palma de Mallorca, un pub que es caracteritza pel fet d’acollir 364 concerts a l’any (!). Estàvem un amic i jo veient l'espectacle de la banda El último café, que feia versions de clàssics del rock’n’roll. Tot i que arribí tard a peu d'escenari, vam tindre temps d'endur-se la grata sorpresa d’escoltar interpretar Rock this Town, original dels rockabillies nordamericans Stray Cats, junt amb altres èxits com Blues suede shoes.
Arran d'açò vaig tafanejar per la xarxa, i resulta que l’artiste francés Johnny Halliday, de qui vam parlar fa ben poc, va armar als anys huitanta un sarau anomenat Les Enfants du Rock, durant la seua estada a Nashville, en què va compartir escenari amb grups del terreno, entre ells els Stray Cats. That’s alright mama, del rei del rock. Vos passe el vídeo que immortalitza el moment.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

El descans del guerrer



Un bany d’aigua de la mediterrània, la vesprada d’un octubre a estones estival, mai no fa mal als peus cansats de caminar.

Anada Palma-Sóller

El trenet de fusta avança lentament entre camps d’ametlers, deixant arrere vells baixadors que han perdut el seu ús. De finestra estant, amb el sol acaronant-me els braços creuats sobre l’ampit, observe galls i altres ocells de granja que picotegen lliures, cercant per terra algunes molles o llavors que els puguen servir d’aliment. Ací i allà es veuen cases de camp i porxets com dels que parla Tomeu Penya en les seues cançons. Quasi sense adonar-nos-en, el trenet guanya altitud, ara flanquejant una vall atapeïda de pins i alzines, adés endinsant-se entre els budells de la terra: túnels llarguíssims però que amb prou feines excedeixen l’amplària del vagó. Quan el trenet en surt a l’exterior i s’assuaveix el sotragueig de la màquina, que avança lentament colpejant els raïls centenaris, sorprén l’aparició d’altes muntanyes i penyes que presideixen l’escena.