Esta paraula me la recordà un amic fa uns dies, de tornada cap a casa després d’haver-nos fet unes copes, i trobí interessant incloure-la en esta secció. Purnejar vol dir «llançar purnes» —o espurnes—, que poden ser, per exemple, les del foc d’una foguera. Però en este cas les purnes eren d’aigua, ja que l’amic es referia al fet que estava ploviscant. No tots els diccionaris arrepleguen esta paraula: donen entrada a la forma espurnejar o bé l’arrepleguen sense esmentar el sentit de «caure una pluja fina». En qualsevol cas, ja heu vist que el valencià disposa d’uns quants verbs per a referir-se a la mateixa acció (ploviscar, plovisquejar, plovinejar, purnejar, espurnejar...) No tenim excusa per a utilitzar castellanismes com lloviznar, ¿no trobeu?Actualització de 2024: Purnejar amb el sentit de caure una pluja fina té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
