dijous, 28 de juliol de 2011

La paraula de la setmana: «tumet»


Fent un tumet pel carrer Major

Ja era hora que reprenguérem la secció «La paraula de la setmana», que tant m’agrada i que tenia tan injustament abandonada. Aprofite que he eixit un poc de casa per a parlar-vos d’una paraula que no és estrictament valenciana (això crec, vaja), però igualment digna de ser estimada. Me l’ensenya una amiga de Tarragona.

Tumet s’utilitza en la locució fer un tumet. Ja sabeu que en català es diu fer un tomb al que també podem dir pegar una volta o «fer un passeig». Doncs bé, si el passeig és curt o ens abelleix referir-nos-hi amb un diminutiu afectuós direm que anem a fer un tumet (= fer un tombet). I d’on ve esta pronúncia? Es deu a dos processos fonètics ben senzills: la pèrdua d’una consonant i la neutralització d’una vocal. Com que de la paraula «tomb» no pronuncien la b final, esta també desapareix en el diminutiu (tom[b]et). Després, com que la primera síl·laba és àtona, la vocal o es pronuncia u.

D’altra banda, podem referir-nos a la mateixa acció de passejar amb el verb tombar (pronunciat tumbà) que s’utilitza sobretot —o això sembla— al Camp de Tarragona.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Frases que u sent: «le arranqué los dientes a aquel abuelo»

«¿Te acuerdas cuando le arranqué los dientes a aquel abuelo?»

Una auxiliar d'infermeria li recorda a una companya infermera una anècdota laboral. Li les arrancà per error, però tot acabà bé i inclús pareix que els familiars li ho van agrair.

Frases que u sent: «que sea buena persona»

«Tia, que hay que buscarse a un tio que sea buena persona»

Sentència que diu una xica d’uns 28 anys a una amiga seua en una terrassa de platja, com a conclusió d’un monòleg sobre les relacions de parella que l’altra s’ha escoltat en silenci.

(Quin tipus de tio t’havies buscat fins ara?)