dijous, 11 de novembre de 2010

Ho vull tot



Un altra cançó que m’encanta, tan positiva, plena d’energia i d’autoafirmació, que des que la vaig sentir fa molts anys en aquella casset de grans èxits, m’ha omplit d'això: de positivitat, d’energia i d’autoafirmació. Vos en faig la traducció i la dedique a tots aquells llicenciats que no veeu perspectives de futur, progrés i faena.

I want it all

Ho vull tot

Adventure seeker on an empty street
Just an alley creeper light on his feet
A young fighter screaming with no time for doubt
With the pain and anger can't see a way out
It ain't much I'm asking I heard him say
Gotta find me a future move out of my way
I want it all I want it all I want it all and I want it now
I want it all I want it all I want it all and I want it now

Buscador d’aventures per carrers buits
Que vagareja pels carrerons amb peus àgils
Un lluitador jove que crida, sense temps per a dubtar
Amb el dolor i la ràbia, no troba l’eixida
«No és tant el que demane», escolte que diu
«He de trobar el meu futur, eixint d’ací»
Ho vull tot, ho vull tot, ho vull tot i ho vull ara

Listen all you people come gather round
Gotta get me a game plan gotta shake you to the ground.
Just give me what I know is mine
People do you hear me just give me the sign
It ain't much I'm asking if you want the truth
Here's to the future for the dreams of youth
I want it all (give it all) I want it all I want it all and I want
It now
I want it all (yes I want it all) I want it all (hey)
I want it all and I want it now

Vosaltres, escolteu-me, acosteu-vos ací
Hem de trobar un pla mestre, fer-ho tremolar tot.
Tan sols doneu-me el que sé que és meu
Vosaltres, m’escolteu? Doneu-me tan sols un senyal
No demane tant, i si voleu sentir la veritat:
Brinde pel futur dels somnis de joventut
Ho vull tot (dóna-ho tot), ho vull tot, ho vull tot i ho vull ara
Ara

I'm a man with a one track mind
So much to do in one life time (people do you hear me)
Not a man for compromise and wheres and whys and living
Lies
So I'm living it all (yes I'm living it all)
And I'm giving it all (and I'm giving it all)
Ooh ooh ha ha ha ha
Yeah yeah
Yeah yeah yeah yeah
I want it all all all all

Sóc un home d’idees fixes
Hi ha tantes coses a fer en la vida (m’escolteu?)
No sóc un home que transigeix, no entenc per què viure de mentides
Jo ho visc tot (ho estic vivint tot)
I ho done tot (estic donant-ho tot)
Ooh

It ain't much I'm asking if you want the truth
Here's to the future
Hear the cry of youth (hear the cry hear the cry of youth)
I want it all I want it all I want it all and I want it now

No demane massa, i si voleu saber la veritat:
Brinde pel futur
Escolteu el crit de la joventut
Ho vull tot i ho vull ara

dimecres, 10 de novembre de 2010

Converses de gimnàs (II)

Al gimnàs, estic dret damunt d’un graó o step, recolzant-hi les puntes dels peus i fent un moviment tranquil, amunt i avall, per tal d’exercitar els bessons de la cama. Per no perdre l’equilibri, estire els braços a banda i banda, recolze les mans sobre dels suports de la màquina de pressió sobre banc que tinc davant (també anomenada bench press o press de banca). En l’espill del final de la sala veig reflectida la meua figura amb forma de Crist crucificat.

Des d’ací puc abraçar amb la mirada tot el racó on hi ha els discos, barres i manuelles per a alçar pes lliure. Hi ha dos tipus grans i forçuts a la meua dreta. En reconec a un, és una bona peça: fa uns anys, en un altre gimnàs, vaig presenciar com contava, tot cofoi, com havia pegat una punyada a un xicot per fumar un porro en els vàters de la discoteca on ell treballava de guarda de seguretat. L’altre és un xic moreno, guapot ―tot s’ha de dir―, amb ulls grans i marrons, mandíbula i nas prominents i sobris i barba de dos dies. Una miqueta George Clooney, vaja. Però amb uns vint-i-cinc quilos d’hipertròfia muscular de més i una veu de pinxo adolescent que empastra qualsevol atractiu.

A l’esquerra hi ha uns quants xicons jóvens, d’uns vint-i-pocs, en general no gaire musculats ―potser n’hi ha algun atlètic― i un home major. Em crida l’atenció que, qui més, qui menys, llança mirades furtives als dos grandots, que estan enraonant sobre algun projecte o decisió que han de mamprendre junts, i comencen a parlar-se a cau d’orella. Passa sempre, pense: siga per curiositat, enveja, por o atracció, tots miren els més grandots que, conscients de ser objecte d’admiració, caminen vanitosos entre les màquines com a galls de combat.

L’home vell no ha sabut desviar la mirada. El pinxo que s’assembla a Clooney se n’adona i, de sobte, li amolla en veu alta, amb tota la sorna mirant-lo de fit a fit:

¡Qué! ¿Bien, no? ¡Estamos bien!

El vell, violentat, no contesta i s’allunya consternat, amb gest impotent davant la increpació i sense deixar de mirar-los. A mi em fa vergonya aliena veure com un home parla d’eixa manera a un altre que podia ser son pare, simplement perquè l’estava mirant. Llavors, pareix que a l’exsegurata li ha sabut mal el comportament del seu company. S’acosta al vell, es posa a la gatzoneta i li parla amb veu conciliadora, com qui parla a un xiquet:

No pasa nada, hombre, es que te nos has quedao así mirando y claro, mi compañero ha dicho «qué pasa aquí», sabes…

En uns minuts els tres estan xarrant, preguntant-se per l’edat i per altres coses trivials. Però no és una conversa cordial, en igualtat de termes. Perquè n’hi ha un home que està apocat, i un altre que, en canvi, sempre parla des de la superioritat que li dóna una força que es pot transformar fàcilment en violència. Violència que quan li convinga, en qualsevol moment, pot esclatar.

dimarts, 9 de novembre de 2010

La paraula de la setmana: «derringlat»

Quan li pregunte per ella, em diu que la iaia està molt derringlada. Llavors la veig: està abatuda i ensopida, probablement per l’efecte de les medecines junt amb l’esforç d’haver caminat una miqueta.

Diem, doncs, que una persona està derringlada quan està esgotada.

Però fossem una miqueta en el significat i origen d’aquesta paraula que fins ara no utilitzava i que m’intriga. L’adjectiu derringlat és el participi del verb «derringlar» que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear significa «posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència». Amb aquesta definició s’entén molt bé la frase ―real― que vos pose com a exemple: El llamp deixà el rellotge del campanar mig derringlat (ço és, tort i probablement inservible). Al meu parer, el sentit de «falta de sosteniment o d’estabilitat» es pot observar bé si ens fixem en la composició de la paraula: de + ringlar. Val a dir que una ringla, ringlera, renglera o rengle és una «sèrie de coses posades una al costat o a continuació de l’altra». Derringlar, doncs, és trencar eixa ringla, és a dir, posar quelcom tort, trencar eixe ordre o conjunt.

Fins ara, doncs, veem dos significats: 1) una persona esgotada per l’esforç 2) un objecte mal col•locat o afectat en la seua forma per algun colp o moviment. La definició del diccionari s’avé més amb el sentit 2), però crec que ambdues significacions no estan gaire allunyades, puix tant la persona com l’objecte estan, d’alguna manera, desmuntats o desballestats.

Com ara veureu, ací se’m compliquen les coses i no encerte a veure les fronteres entre el castellà i el valencià. En primer lloc, em preocupa no trobar paraules tan aparentment valencianes com derringlar o derringlat en cap diccionari normatiu. En segon lloc, el diccionari on sí trobem derringlar ―l’esmentat DCVB que, com sabem, és descriptiu i no normatiu― diu que probablement derringlar provinga del castellà derrengar, paraula que hauríem adaptat a la fonètica de la nostra llengua precisament per la similitud amb mots com «ringla» «renglera» o «rengle». Me’n vaig doncs a veure com funciona el castellà i veig que derrengado significa muy cansado, mot que es forma a partir de derrengar, que significa descaderar, lastimar gravemente el espinazo o los lomos de una persona o de un animal però també torcer, inclinar a un lado más que a otro, just igual que el nostre derringlar. L’origen d’aquestes paraules castellanes és el llatí *derenicāre, que volia dir lastimar los riñones.

Però llavors trobe que en un poblet de Zamora diuen el mot tal qual es diu en valencià, derringlar, amb un sentit molt similar ―d’abatiment― a l’adjectiu valencià: Causar al animal de carga o a una persona el abatimiento físico por exceso de peso. Si aquesta informació és verídica, açò m’estranya molt. L’ús d’aquest mot amb idèntic significat al nostre en terres tan allunyades desmuntaria la teoria que el nostre fóra un castellanisme adaptat. ¿Com pot ser la nostra una paraula agafada del castellà i transformada, si en aquesta llengua ja existia un mot idèntic al nostre? Però potser vaig errat: ací és quan descobrisc que ringlera i ringla hui són paraules castellanes, però que foren manllevades del català en èpoques pretèrites (RAE dixit).

No resolc aquest misteri. Però és interessant, si tornem al nostre país, veure com l’ús de derringlar no es fa només en valencià, sinó també en el castellà que es parla en zones castellanoparlants valencianes com Bunyol, Xiva o Villar del Arzobispo. Busqueu en Google i mireu d’on són els usuaris que fan servir el mot. Potser en aquests llocs derringlar es concep com una paraula local? (una influència del valencià?)

Després d’aquest embolic, les preguntes que u es fa són: ¿Són derringlar i derringlat castellanismes o paraules adaptades del castellà? ¿Per què no apareixen en els diccionaris normatius? ¿Són paraules plenament nostres? ¿Les podem fer servir en llengua estàndard? No sé donar-vos-en la resposta (agrairia que algú m’aclarira aquest embolic), però com a dada a tindre en compte vos dic que el Diccionari Ortogràfic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull el mot «derringlat» i sos derivats. Però com només és ortogràfic, no en dóna el significat.