divendres, 24 de setembre de 2010

La paraula de la setmana: «atorrollar»


No t’atorrolles, dona, no n’hi ha per a tant!

Atorrollar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem atorrollar algú a preguntes incòmodes, a força de donar-li ordres o de donar-li presses. Una situació també pot provocar que ens atorrollem, com per exemple parlar en públic, o davant algú que ens posa nerviós. També atorrollar-nos davant un excés de faena. Un sinònim del mot és «atabalar» (i «atabalar-se»); un altre més o menys sinònim (en certs contextos) i més modern seria estressar-se (tanmateix, val a dir que l'estrés és una situació més permanent que l'atorrollament).

Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellà.

dijous, 23 de setembre de 2010

A year abroad

Asseguda davant teu, et conta que l’any vinent estudiarà l’últim any de carrera fora, en un país europeu. Et mostra les diverses destinacions possibles i t’explica, il•lusionada, les condicions prometedores de la seua tria. Tractant de no sonar paternalista, li vaticines que passarà un any formidable. Ho saps per experiència, li dius; li dius que serà bonic aprendre una altra llengua i conéixer una altra cultura, que aquest any la canviarà i que, quan acabarà i almenys durant un temps, no voldrà sentir parlar de tornar a viure a València. N’ets conscient: li estàs amollant una rastellera de tòpics que, tanmateix, en certa manera, són veritat. Ella, satisfeta, et parla de les experiències positives que altres estudiants d'intercanvi li han contat.

Mentre parla, calcules que tan sols tens quatre anys més que ella, però notes la diferència, físicament i psicològica. No, no és igual que les xiques de la teua edat. Igual que en ella, ho has vist en desenes de xiques en aquest campus: la frescor en la cara, la innocència en el somriure, la pell llisa amb una brillantor quasi adolescent que, inevitablement, prompte perdrà. Fins i tot porta una motxilla com la que duia a l’institut de secundària, del qual va eixir no fa tant de temps. No, no és igual: les de la teua edat dosifiquen els somriures i tenen un aplom i una bellesa que ja és de dona. Tenen, potser, també, una altra cosa que encara li manca a ella: la preocupació del llicenciat, l’angoixa pel futur.

dimecres, 22 de setembre de 2010

24 hores de música valenciana

Hui m’he endut una alegria musical que vull compartir amb vosaltres. Es tracta d’una ràdio en línia que emet 24 hores de música en valencià, de grups i autors valencians, sense interrupcions ni publicitat. Porte una estona sentint-la i m’estic emportant sorpreses agradables, tant de grups que conec com d’altres que no. Em fa la impressió que han fet una bona recerca. Doncs bé, només cal que feu clic en aquest enllaç i que la deixeu sonar! Podeu sintonitzar-la amb VLC, Windows Media Player, iTunes o directament des del navegador web.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Posa'm un burret


Entre a un pub del barri de Ciutat Jardí de València ―per entendre'ns, pels volts de la plaça del Cedre―; un lloc a on per voluntat pròpia no aniria (No sabria explicar-ho: l’ambient despersonalitzat; les taules amb tirador propi, en competició consumista i sectària; els paios en tensió, ben disposats a armar-la per posar-se abans que ningú en el futbolí…). Però aquesta és nit de compromisos, de desconeguts, d’ambient grupal en què jo sóc l’intrús. Estic un poc ensopit, així que demane un burret. La cambrera, molt atenta ―¿deu ser que fa poc que hi treballa?―, em demana encuriosida què és això que li demane. Li ho explique mentre li assenyale l’ampolla de café licor Cerol. ¿Es una bebida valenciana?, em pregunta abans de procedir. Efectivament, però pareix que s’estila un poc més cap al sud. Li explique com l’ha de servir (amb Coca-cola, si fa no fa com un cubata).

I això va aprendre aquella nit. Podria haver-me preguntat el perquè del nom burret. Ni jo mateix ho sabia, fins fa uns mesos. Fa referència a una altra marca de café licor, Sancho, que mai he vist, que té com a logotip aquest animal tan bonic i entranyable. I aquest apunt era una excusa per contar-ho a qui no ho sabera.