No t’atorrolles, dona, no n’hi ha per a tant!
Atorrollar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem atorrollar algú a preguntes incòmodes, a força de donar-li ordres o de donar-li presses. Una situació també pot provocar que ens atorrollem, com per exemple parlar en públic, o davant algú que ens posa nerviós. També atorrollar-nos davant un excés de faena. Un sinònim del mot és «atabalar» (i «atabalar-se»); un altre més o menys sinònim (en certs contextos) i més modern seria estressar-se (tanmateix, val a dir que l'estrés és una situació més permanent que l'atorrollament).
Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellà.
Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellà.