Nit de Sant Joan? No hi vaig caure fins ben entrat el dia... En fi, jo em vaig quedar a casa. Si haguera eixit, potser hauria cantat aquesta cançoneta:
dijous, 25 de juny del 2009
dilluns, 22 de juny del 2009
La paraula de la setmana: «marraixa»
Esta paraula me la recorda un amic de Torrent, en una acampada, mentres m’oferix un glop de mistela per beure al gallet. Una marraixa és una «botella ampla, de coll curt, habitualment revestida de vimen o d’espart, per a protegir-la dels colps». És, per tant, un sinònim de garrafa. Esta última paraula, per cert, pareix d’ús més habitual, no sé si pel fet que coincidix amb el castellà... En qualsevol cas, voldria recordar que també podem dir així a les altrament anomenades «garrafes».
El Diccionari Català-Valencià-Balear definix la marraixa com un recipient de vidre; però la llengua evoluciona amb el temps i s’adapta als nous objectes, i per això hui dia no anomenem marraixes únicament les botelles de vidre revestides d’espart, sinó també les botelles de plàstic grans que es venen en els supermercats, que era com la del cas que vos conte.
Esta paraula, com tantes altres valencianes, ve de l’àrab maraxxa, i també té l’accepció de «cànter», el típic de terrissa.
Esta paraula, com tantes altres valencianes, ve de l’àrab maraxxa, i també té l’accepció de «cànter», el típic de terrissa.
La bonica imatge de la marraixa de dalt (sense vimen) és cortesia d’Alfanhui. Ací baix teniu una marraixa de plàstic que potser no té tant d’encant.
Actualització de 2024: Marraixa té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’entrada garrafa remet a marraixa.
He llegit: «Palestina e Israel», de José Luis Ferrando Lada
Darrerament he tingut curiositat per saber més del conflicte entre Israel i Palestina. Potser va ser arran de la lectura de La cicatriu de David (del qual ja vos vaig parlar), que tracte d’esbrinar quin és l’origen del problema allí, d’explicar-me què hi ha més enllà de les exclusives sagnants que sobre aquell país llancen adesiara els mitjans de comunicació ―només quan la violència és massiva. Un amic, doncs, em deixa «Palestina e Israel, el interminable laberinto de la paz», del teòleg valencià José Luis Ferrando Lada. A la primera part del llibre, Lada exposa alguns antecedents a la creació de l’Estat d’Israel (1948), com ara la condició de colònia de Palestina i el paper de Gran Bretanya en el seu avenir. També hi mostra, de manera exhaustiva (no sé si útil per al lector) els seus coneixements sobre la geografia de l’Orient Mitjà. La segona part és un recull de diversos articles de l’autor publicats en alguns diaris valencians al llarg dels anys, en què traça les vicissituds del conflicte en cada moment, i n'exposa les possibles solucions.
El llibre és revelador si tens una idea pobra de l’assumpte, com és el meu cas. Serveix per a saber a grans trets el que ha passat en l’últim segle a l’altra banda del Mediterrani, fets que han tingut conseqüències ben directes hui dia: les colonitzacions jueves i l’èxode dels palestins àrabs als anys 40, amb els consegüents i eterns camps de refugiats, la creació de l’Estat israelià de base ideològica messiànica, la militarització jueva i les guerres contra els països àrabs col·lindants en nom de la seguretat, l’aïllament de Palestina en dues zones (Cisjordània i Gaza), la radicalització en els bàndols jueu i palestí, les diferents tendències polítiques en ambdós pobles, els possibles pactes (creació d’un Estat Palestí, reconeixement mutu, desmantellament de colònies, capitalitat de Jerusalem, etc) i els entrebancs a la pau.
Una lectura interessant per a assabentar-se dels punts clau del conflicte, on l’autor, que pareix saber de què parla, tracta d’acostar posicions. Ara bé, després de la lectura em queden encara molts interrogants: com s’ho feren els jueus per fer fora els palestins i instal·lar-s’hi ells? Com uns refugiats escaldats per l’èxode nazi aconseguiren apoderar-se de tot un país? D’on tragueren els diners? I les armes? I el vist-i-plau de tot déu?
Trac una pega molt grossa a l’edició: el caos en la puntuació. L’ús de comes no té cap trellat i és desesperant per al lector. També hi ha massa errates i incoherències gràfiques en la transcripció de noms. S'ho haurien de mirar en una pròxima edició.
El llibre és revelador si tens una idea pobra de l’assumpte, com és el meu cas. Serveix per a saber a grans trets el que ha passat en l’últim segle a l’altra banda del Mediterrani, fets que han tingut conseqüències ben directes hui dia: les colonitzacions jueves i l’èxode dels palestins àrabs als anys 40, amb els consegüents i eterns camps de refugiats, la creació de l’Estat israelià de base ideològica messiànica, la militarització jueva i les guerres contra els països àrabs col·lindants en nom de la seguretat, l’aïllament de Palestina en dues zones (Cisjordània i Gaza), la radicalització en els bàndols jueu i palestí, les diferents tendències polítiques en ambdós pobles, els possibles pactes (creació d’un Estat Palestí, reconeixement mutu, desmantellament de colònies, capitalitat de Jerusalem, etc) i els entrebancs a la pau.
Una lectura interessant per a assabentar-se dels punts clau del conflicte, on l’autor, que pareix saber de què parla, tracta d’acostar posicions. Ara bé, després de la lectura em queden encara molts interrogants: com s’ho feren els jueus per fer fora els palestins i instal·lar-s’hi ells? Com uns refugiats escaldats per l’èxode nazi aconseguiren apoderar-se de tot un país? D’on tragueren els diners? I les armes? I el vist-i-plau de tot déu?
Trac una pega molt grossa a l’edició: el caos en la puntuació. L’ús de comes no té cap trellat i és desesperant per al lector. També hi ha massa errates i incoherències gràfiques en la transcripció de noms. S'ho haurien de mirar en una pròxima edició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)