divendres, 2 de juliol de 2010

Hablar en valenciano causa estrés

Los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analizan en un estudio "el estrés añadido" que soportan los valencianohablantes al resistirse a cambiar de idioma cuando interactúan con hablantes de la lengua dominante, el castellano. En su libro "Sortir de l'armari lingüístic" proponen consejos para rebajar esta tensión personal y sentirse bien al elegir la lengua propia. [Llegiu la resta de l'article ací].

Vos hi estresseu, vosaltres?

dimecres, 30 de juny de 2010

Quina bogeria

L’altre dia havia quedat a la porta de la Filmoteca de València (no per entrar-hi, sinó simplement perquè era un punt cèntric que donava més bones vibracions que, per exemple, la porta de l’Ajuntament…). Total, que en arribar, em diuen: «Mira, pareix que ho facen expressament per a tu» i a continuació veig aquesta imatge:



I sí, em solen cridar l’atenció les faltes d’ortografia, també a marquesines, establiments… ¿Deu ser deformació professional? El cas és que com la Filmoteca és un lloc de cultura (¡oooh! Que diria Xavi Castillo) vaig donar-los el benefici del dubte i estiguí donant-li voltes: ¿Botgeria deu ser «l’acte o paraula de la botja»? Això és una botgeria, home, coses de les botges! Però no, no em quadra. Així que donem per fet que ha estat una pifiada (o espifiada) de qui fa els cartells a la Filmo. La taquilla estava tancada, i no vaig dir-los-en res. A qui li abellisca, els pot enviar un correu i dir-los que a espaiet amb els dígrafs i que lleven la te.

dilluns, 28 de juny de 2010

Lectures eròtiques: «Sara, la dona sense atributs», de Carles Cortés


Parlem de literatura valenciana que, com ha dit Urbà Lozano a la revista Saó, tot i la manca d’un bon gruix de lectors ―cosa essencial, d’altra banda, però no ens posem pessimistes ara― gaudeix de bona salut i de variada i calenta producció. I açò de calenta ho dic per recordar-vos que hi ha una cosa que es diu literatura eròtica, que també es conrea en valencià (si es promoguera aquest gènere, pujarien eixos índex de lectura?). En fi, tot això ve al cas que divendres passat tingué lloc el lliurament del 17é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. La novel•la guanyadora es diu Somniant amb Aleixa, l’han escrita Francesc Mompó i Mercè Climent, a dos mans, i veurà la llum d’ací uns mesos a Edicions Bromera.



La novel•la eròtica guanyadora de 2009, acabadeta d’eixir del forn

Però ara, per coses de la vida, ha caigut a les meues mans la novel•la guanyadora de l’any passat, que acaba de ser publicada. Sara, la dona sense atributs, de l’alcoià Carles Cortés, és una novel•la interessant que conta la història d’una dona soltera entrada en la cinquantena, que amb el precedent d’una relació sentimental fallida ―violenta― i després d’un període diguem-ne de sequera sexual, decideix apagar el seu foc encara roent, satisfer el seu desig de sentir-se dona, amb els serveis d’un gigoló que podria ser el seu fill. El resultat, al principi, és per a ella un bàlsam. Però hi ha gat amagat, perquè ell, Gabriel, no és de fiar. És de fet, molt perillós, un paràsit, un personatge atraient i encisador, però alhora ple de traumes que fan que arrossegue a la perdició tota dona ―dona major― que té al seu voltant. Se’n sortirà, Sara?

A banda de per la història en si, m’ha paregut original per com està plantejada. Està escrita en segona persona, ço és, el narrador parla al personatge de tu. Millor dit als personatges, puix en cada capítol s’adopta una perspectiva: la del Marc, el millor amic de Sara ―i antic amant!―, la de Xavi, l’actual parella del Marc, la de Remei ―una altra dona presa pels fils de Gabriel―, la del mateix Gabriel… Ha estat interessant ficar-se en el cap d’una dona d’eixa edat, en les seues enrònies afectives i sexuals. Em pregunte com s’ho ha fet l’autor, que és home i és jove, per atacar aquest món femení, el del personatge de Sara, cisellat amb cançons d’Édith Piaf i pel•lícules de Warren Beatty.

El text té fragments susceptibles de ferir sensibilitats, ja no per les escenes sòrdides ―que també, perquè n’hi ha a dojo― sinó perquè s’ha encabit el personatge de Sara en un tipus concret de dona, en una generació que cercava l’alliberament polític i sexual, però que sembla que ha fallat en alguna cosa. Però això ja ho esbrinareu i m’ho contareu. Ací podeu llegir-ne un fragment.