dimarts, 25 de desembre del 2007

Culte a un home: Atatürk



(Redacció modificada en 2020)

Després d’unes hores a Turquia no cal estar molt atent per a adonar-se que en totes bandes hi han banderes nacionals, roges amb la lluna i l’estrela blanques: penjades dels balcons, a vegades de tamanys enormes, en forma d’adhesiu apegat als cotxes, en botigues i restaurants, i un llarg etcètera. Algú podria dir que no és res estrany, al cap i a la fi, és la bandera del país. Ara, a mi no em podia deixar de cridar l’atenció (i no només a mi) eixa autoafirmació exagerada. I és que, a İzmir o Esmirna, la ciutat a on jo estava, era pràcticament impossible anar pel carrer sense entropessar visualment amb una. L’únic símil d’exhibició de banderes que se m’ocorre (per a que vos en feu una idea) és el de València en Falles.
El cas és que no només la bandera és un element ben patent en la vida turca. Al costat de la bandera o inclús sobreposada en esta trobem la fotografia d’un home: Mustafa Kemal Atatürk, fundador de la república turca, personatge que fins aquell moment desconeixia totalment. El seu nom i la seua imatge els trobaves per tots els llocs i en les més formes més variades: mirant l’espectador o de perfil, amb els cabells pentinats cap arrere o una miqueta escarotats, amb bigot i sense. El súmmum del culte a la imatge i el barroquisme el vaig trobar dins d’un bar: en una de les parets hi havia, en un espai no superior al metre i mig, cinc fotografies emmarcades d’Atatürk, ordenades en ringlera i una dalt de l’altra.
Em crida l’atenció eixa veneració per un personatge que porta quasi setanta anys mort. No era ni soc capaç de trobar un equivalent espanyol. Sincerament, em fa un poc de mala espina. Tal desplegament de banderes no em pareix en absolut un símptoma de normalitat. Més tard he comprovat que, dins d’un context, la cosa té una certa llògica: Atatürk és, a més del fundador de la república i impulsor de grans canvis, símbol de la secularitat d’un país a on també tenen força les corrents polítiques islamistes. Així, eixa exhibició nacional serviria de reacció contra l’islamisme. Encara que no em convenç, promet continuar informant-me’n.
Article molt interessant sobre com s'entén Atatürk hui dia.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Rakı: els turcs també beuen nuvolet / Turkish people drinking nuvolet

(English version below)

Després d’un parell de dies a Turquia tothom havia fet que em creara grans expectatives sobre la beguda nacional turca, anomenada
rakı. Se suposava que era tan forta que després de prendre’n una copa deixaves d’estar sobri. Després de tastar-la, no puc negar que és una beguda bastant alcohòlica. Ara, el que no esperava de cap de les maneres és descobrir que aquesta beguda turca és pràcticament idèntica a una popular beguda valenciana, que molts potser coneixeu: palometa o nuvolet, ja sabeu, cinc parts d'aigua i una d'anís sec. Diuen que la versió turca és més seca. Per assegurar-me, em vaig endur una botella cap a casa. ____________________________________________________________

After a couple of days in Turkey everybody had aroused great expectations in me about the Turkish national drink called rakı. It was supposed to be so strong that after having one drink, you could not stand sober. After tasting it, I cannot deny that it is quite an alcoholic drink, but what I didn’t expect at all was to find out that rakı is almost exactly identical to a popular Valencian drink! In Valencia we call palometa or nuvolet (meaning ‘little cloud’, because of its white colour). Who would expect to see Turkish people drinking this! It is said that this anisette is drier than the Valencian one. Just to be sure, I brought a bottle home.