dissabte, 4 de juliol de 2009

La paraula de la setmana: «eixamorar»


El mot de hui és d'ús quotidià per a qui s'encarrega de les faenes de la casa. Eixamorar prové del llatí exhūmŏrare, que significa 'llevar la humitat’ d'alguna cosa, és a dir, eixugar. Ara bé, és curiós d'observar el doble significat, aparentment contradictori, del verb eixamorar: perquè significa tant ‘començar a eixugar’ com ‘començar a mullar’. La duplicitat s'explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixamorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s'ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixamorada», el qui la sent encara humida interprete que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i done al verb eixamorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’.

Per això, diem: «Deixa la roba a l’estenedor una estona més, que encara està eixamorada».

PS: Sí, hui em cenyisc molt al diccionari (ho explicava tan bé!)