Una llum inquisidora enlluerna aquesta xica (font ací)
Un verb apropiat a les característiques lumíniques de l’oratge que estem patint estos dies és enlluernar, que significa «causar dificultat en la visió (d’algú) una llum massa viva». El sol t’enlluerna quan ixes al carrer o quan apuges la persiana en una habitació fosca, quan pensaves que havies fugit del seu implacable foc. Per la nit, també poden enlluernar els fars d’un cotxe que ve en direcció contrària a la nostra, en una carretera secundària de doble sentit d’eixes que recorres en estiu.
En sentit figurat, enlluernaradopta el sentit de fascinar, de manera que una persona pot enlluernar-nos amb la «llum» dels seus ulls o del seu somriure, o amb tantes altres característiques impressionants i atractives del seu caràcter que vullgau imaginar.
Esta paraula me l’ensenyà fa temps una dona major d’un poble de la Vall de Vernissa: «¡Que m’enlluerne!», digué en apujar la persiana. Fins aquell moment, jo gastava el castellanisme deslumbrar. La paraula és un derivat de «lluerna», que és 1) un insecte que emet una fosforescència 2) una obertura alta que servix per a donar llum i ventilació a un espai interior.
I quina tocàveu? Em demanen, got en mà i quasi a cau d’orella, a causa del volum de la música. Per un moment em quede en blanc i no em ve al cap el nom (em passa sovint): Still loving you, conteste finalment. Ah, sí (la coneix). I hui jo pense en eixa cançó (em du records entranyables de companyonia), en eixa gran balada rock d’un grup alemany que canta en un anglés de lletres simples però efectives. I aquesta cançó trista ve tristament al cas aquests dies. No per coses que em passen a mi (afortunadament), però sí per coses que em conten que passen o que han passat a uns altres, coses que en algun moment, sense remei i per un motiu o per un altre, passen a tothom.
Aquestes cançons bones i tristes, ¿ho són precisament perquè eixe lament no té remei, perquè no hi ha una eixida positiva possible? Igual que amb les set vides d’Antonio: després de cremar-ne sis, qui confia que l’última serà la bona? Qui se'l creu?
Però parem de dir obvietats. A banda, a mi no em toca ara pensar en aquestes coses. Però no pots evitar pensar: I ara, encara es voldran?
Still loving you Encara et vull
Time, it needs time To win back your love again. I will be there, I will be there.
Temps, cal temps Per recuperar el teu amor Allà hi seré, allà hi seré
Love, only love Can bring back your love someday. I will be there, I will be there.
L’amor, només l’amor pot tornar-me el teu amor algun dia Allà hi seré, allà hi seré.
Fight, babe, I'll fight To win back your love again. I will be there, I will be there.
Lluitaré, nena, lluitaré Per recuperar el teu amor Allà hi seré, allà hi seré.
Love, only love Can break down the walls someday. I will be there, I will be there.
L’amor, només l’amor Pot fer caure les parets algun dia. Allà hi seré, allà hi seré.
If we'd go again All the way from the start, I would try to change The things that killed our love.
Si tornàrem a començar Des del principi Tractaria de canviar Les coses que mataren el nostre amor.
Your pride has build a wall, so strong That I can't get through. Is there really no chance To start once again? I'm loving you.
El teu orgull ha construït una paret, tan forta Que no la puc travessar. Realment no hi ha cap possibilitat De tornar a començar? Encara et vull.
Try, baby try To trust in my love again. I will be there, I will be there.
Intenta-ho, nena intenta-ho Tracta de confiar en el meu amor de nou Allà hi seré, allà hi seré.
Love, your love Just shouldn't be thrown away. I will be there, I will be there.
L’amor, el teu amor No hauria de llançar-se a perdre Allà hi seré, allà hi seré.
(es repeteixen estrofes)
Yes I've hurt your pride, and I know What you've been through. You should give me a chance This can't be the end.
Sí, he ferit el teu orgull i sé Pel que has passat. M’hauries de donar una oportunitat Aquest no pot ser el fi.
I'm still loving you. I'm still loving you, I need your love. I'm still loving you. Still loving you, baby...
De + el = del. Un amic filòleg m'hagué de recordar aquesta regla tan bàsica quan jo dubtava (o m'enganyava) en combinar preposició i article davant de topònims amb article com El Cabanyal o El Perelló. Mea culpa, ho sé, tot i que crec que el caos en la senyalització dels nostres carrers i carreteres (noms de pobles en valencià adaptats al castellà o en una mescla dels dos) col·labora un poc en aquestes confusions meues. Per tant (nota mental), caldria dir que «els meus avantpassats són del Cabanyal» i que «tinc records inoblidables del Perelló» (i no d'El Cabanyal o d'El Perelló). I quan es tracta de de + la? Que la va en minúscula: «des de Port Sa Platja es veuen les fincorres de la platja de la Pobla de Farnals».
L'altre dia recordí aquestes regles (tot i que no es tracte d'un nom de lloc) quan passava al costat d'aquesta furgoneta de correus.
Una llum inquisidora enlluerna aquesta xica (font ací)
