divendres, 30 de juliol de 2010

La paraula de la setmana: «enlluernar»

Una llum inquisidora enlluerna aquesta xica (font ací)

Un verb bastant adient a les característiques lumíniques de l’oratge que estem patint aquests dies és «enlluernar». Aquest verb significa «causar dificultat en la visió amb una llum massa viva». És el sol el que ens enlluerna en eixir al carrer o en apujar una persiana des de la foscor de casa nostra, quan pensàvem que havíem fugit del seu implacable foc. També ens poden enlluernar els fars d’un cotxe que ve en direcció contrària a la nostra, en una carretera secundària de doble sentit, d’aquestes que recorres en estiu.

En sentit figurat, per descomptat, ens pot enlluernar també una persona (ço és, fascinar), amb la llum dels seus ulls o del seu somriure, o amb tantes altres característiques que vulgueu imaginar, que tenen el mateix efecte d’astorament que una llum forta.

El mot me’l recordà fa temps una àvia d’un poble de la Falzia (que m’enlluerne!, va dir alçant la persiana del carrer), acostumat com estava jo a sentir el castellanisme deslumbrar. La paraula és un derivat de «lluerna», que és 1) un insecte que emet llum fosforescent 2) una obertura feta al sostre perquè entre llum en un habitatge.

dimecres, 28 de juliol de 2010

I ara, encara es voldran?

I quina tocàveu? Em demanen, got en mà i quasi a cau d’orella, a causa del volum de la música. Per un moment em quede en blanc i no em ve al cap el nom (em passa sovint): Still loving you, conteste finalment. Ah, sí (la coneix). I hui jo pense en eixa cançó (em du records entranyables de companyonia), en eixa gran balada rock d’un grup alemany que canta en un anglés de lletres simples però efectives. I aquesta cançó trista ve tristament al cas aquests dies. No per coses que em passen a mi (afortunadament), però sí per coses que em conten que passen o que han passat a uns altres, coses que en algun moment, sense remei i per un motiu o per un altre, passen a tothom.

Aquestes cançons bones i tristes, ¿ho són precisament perquè eixe lament no té remei, perquè no hi ha una eixida positiva possible? Igual que amb les set vides d’Antonio: després de cremar-ne sis, qui confia que l’última serà la bona? Qui se'l creu?

Però parem de dir obvietats. A banda, a mi no em toca ara pensar en aquestes coses. Però no pots evitar pensar: I ara, encara es voldran?



Still loving you
Encara et vull

Time, it needs time
To win back your love again.
I will be there, I will be there.

Temps, cal temps
Per recuperar el teu amor
Allà hi seré, allà hi seré

Love, only love
Can bring back your love someday.
I will be there, I will be there.

L’amor, només l’amor
pot tornar-me el teu amor algun dia
Allà hi seré, allà hi seré.

Fight, babe, I'll fight
To win back your love again.
I will be there, I will be there.

Lluitaré, nena, lluitaré
Per recuperar el teu amor
Allà hi seré, allà hi seré.

Love, only love
Can break down the walls someday.
I will be there, I will be there.

L’amor, només l’amor
Pot fer caure les parets algun dia.
Allà hi seré, allà hi seré.

If we'd go again
All the way from the start,
I would try to change
The things that killed our love.

Si tornàrem a començar
Des del principi
Tractaria de canviar
Les coses que mataren el nostre amor.

Your pride has build a wall, so strong
That I can't get through.
Is there really no chance
To start once again?
I'm loving you.

El teu orgull ha construït una paret, tan forta
Que no la puc travessar.
Realment no hi ha cap possibilitat
De tornar a començar?
Encara et vull.

Try, baby try
To trust in my love again.
I will be there, I will be there.

Intenta-ho, nena intenta-ho
Tracta de confiar en el meu amor de nou
Allà hi seré, allà hi seré.

Love, your love
Just shouldn't be thrown away.
I will be there, I will be there.

L’amor, el teu amor
No hauria de llançar-se a perdre
Allà hi seré, allà hi seré.

(es repeteixen estrofes)

Yes I've hurt your pride, and I know
What you've been through.
You should give me a chance
This can't be the end.

Sí, he ferit el teu orgull i sé
Pel que has passat.
M’hauries de donar una oportunitat
Aquest no pot ser el fi.

I'm still loving you.
I'm still loving you,
I need your love.
I'm still loving you.
Still loving you, baby...

dilluns, 26 de juliol de 2010

Repàs d'ortografia



De + el = del. Un amic filòleg m'hagué de recordar aquesta regla tan bàsica quan jo dubtava (o m'enganyava) en combinar preposició i article davant de topònims amb article com El Cabanyal o El Perelló. Mea culpa, ho sé, tot i que crec que el caos en la senyalització dels nostres carrers i carreteres (noms de pobles en valencià adaptats al castellà o en una mescla dels dos) col·labora un poc en aquestes confusions meues. Per tant (nota mental), caldria dir que «els meus avantpassats són del Cabanyal» i que «tinc records inoblidables del Perelló» (i no d'El Cabanyal o d'El Perelló). I quan es tracta de de + la? Que la va en minúscula: «des de Port Sa Platja es veuen les fincorres de la platja de la Pobla de Farnals».

L'altre dia recordí aquestes regles (tot i que no es tracte d'un nom de lloc) quan passava al costat d'aquesta furgoneta de correus.