dissabte, 23 d’octubre de 2010

La paraula de la setmana: «aladroc»

L’altre dia li vaig dir que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es va quedar estranyada, puix no coneixia la paraula. Que aquest apunt servisca, doncs, per a recordar aquest mot tan bonic i també l’animaló tan deliciós a què fa referència. L’aladroc és un peix de dors blavós, flancs platejats i morro prominent, que es pesca en grans quantitats i que sovint es consumeix adobat amb sal; en aquest cas, pren el nom d’anxova. Les maneres més populars de preparar aquest peix són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina:


Aladroc en vinagre i julivert (anxoves)

Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agafant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot)

La paraula «aladroc» (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró, que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón). Siga com siga, aquest boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada paraula. Tanmateix, curiosament, en castellà també existeix el mot aladroque, que sembla que l’espanyol manllevà del valencià. No debades, aquest aladroque es diu a Cartagena, o siga, en terres no llunyanes de les nostres.

Segons el DCVB, «aladroc» prové de l'àrab al-azráq, que significa «el blau», en referència al color del peix. La RAE també diu que aladroque prové de l’àrab, però 1) no hi consta que el mot passara al castellà a través del valencià 2) diu que prové de la paraula alhatrúk, que voldria dir bocazas, fent referència a la grandària de la boca del peix. Llavors en què quedem? Es diu «aladroc» pel blau o per la boca?

De qualsevol manera, no deixarem de menjar-ne.

dijous, 21 d’octubre de 2010

The Unforgiven II

Ja vaig parlar, junt amb altres coses, de la cançó The Unforgiven, de Metallica. Ara vos penge The Unforgiven II, que, com el nom i la semblança de melodia indica, és una continuació de la primera. Tanmateix, a mi em fa la impressió que la I i la II parlen de coses ben diferents. Jo diria que aquesta parla d’incomprensió, d’estancament i de desconfiança; dit d’una altra manera: de dues persones que entre les quals hi ha alguna cosa que no els deixa confluir.

Quant a la paraula unforgiven, el problema de sempre, que si la traduïm per imperdonable, que si per no perdonat… Jo no sé quins són els mots precisos, però em permetreu que el traduïsca per sense perdó, com bonament puc. Crec que la cançó s’entén prou bé igualment, sense aquest mot.



The Unforgiven II

Els «sense perdó» II

Lay beside me, tell me what they’ve done
Speak the words I wanna hear, to make my demons run
The door is locked now, but it’s open if you’re true
If you can understand the me, than I can understand the you

Gita’t al meu costat, dis-me què han fet
Digues les paraules que vull sentir i espanta els meus dimonis
La porta ara està tancada, però estarà oberta si ets honesta
Si tu pots entendre’m a mi, jo podré entendre’t a tu

Lay beside me, under wicked sky
The black of day, dark of night, we share this paralyze
The door cracks open, but there’s no sun shining through
Black heart scarring darker still, but there's no sun shining through
No, there’s no sun shining through
No, there’s no sun shining…

Gitat’ al meu costat, sota un cel horrible
La negror del dia, la fosca de la nit, tots dos compatim aquesta paràlisi
La porta es bada de colp, però no hi llueix sol a través
Cor negre deixa una marca més fosca encara, no llueix el sol
No, no hi llueix el sol

[tornada]:

What I’ve felt, what I’ve known
Turn the page is turn the stone
Behind the door, should I open it for you…

El que he sentit, el que he mostrat
Passar pàgina és passar una roca
¿Hauria d’obrir la porta per a tu?

What I’ve felt, what I’ve known
Sick and tired, I stand alone
Could you be there, cause I’m the one who waits for you
Or are you unforgiven too?

El que he sentit, el que he sabut
Esgotat, continue sol
¿Podries estar ací ―perquè sóc jo el que t’espera a tu―
O tu també ets «sense perdó»?

Come lay beside me, this won’t hurt I swear
She loves me not, she loves me still, but she’ll never love again
She lay beside me, But she’ll be there when I’m gone
Black heart scarring darker still, yes she’ll be there when I’m gone
Yes, she’ll be there when I’m gone
Dead sure she'll be there…

Vine i gita’t al meu costat, açò no farà mal, t’ho jure
Ella no em vol, ella em vol encara, ella no voldrà mai més
Ella es gita al meu costat, estarà quan jo no ja no estiga
Cor negre deixa una marca més fosca encara, ella estarà quan jo ja no estiga
Segur que ella estarà…

[repeteix tornada: What I've felt...]

[solo guitarra]

Lay beside me, tell me what I’ve done
The door is closed, so are your eyes
But now I see the sun, now I see the sun
Yes now I see it!

Gita’t al meu costat, dis-me què he fet
La porta és ara tancada, igual que els teus ulls
Però ara veig el sol, ara veig el sol
Sí, ara el veig!

[repeteix tornada: What I've felt...]

I take this key
And I bury it in you
Because you’re unforgiven too…

Agafe aquesta clau
I la soterre en tu
Perquè tu també ets «sense perdó»

Ací el vídeoclip oficial

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Noms, cognoms, manies i connotacions

Ahir pensava en els noms i en els cognoms, eixes etiquetes que, combinades en certa manera, ens individualitzen, però que alhora, paradoxalment, compartim amb tantíssimes (sovint milions) persones. Aquest darrer fet, curiosament, fa que els atorguem significat o, si voleu, connotacions interessants que, si ho penses, són absurdes. Però existeixen. Per exemple, conec el cas d’una xica que avorria el nom del seu xicot perquè coincidia amb el d’un personatge polític nefand; aquesta no acceptació per part d’ella va crear problemes en la parella ―què anava a fer el xic, canviar-se el nom?― Però no és l’únic cas; també sé d’un xic que, en les darreries de la seua relació amb la seua xicota, li pegà per dir-li amb el nom compost, sencer, perquè la reducció o apòcope amb què l’anomenava fins llavors (posem-li Majo, per exemple) li resultà, de sobte, vulgar. Devia ser un signe que les coses no anaven bé.

Però sense anar a casos tan radicals, també sol passar que hi ha noms que no ens agraden perquè ens recorden persones que hem conegut en el passat. Fins i tot hi ha qui, a priori, no mira amb els mateixos ulls una persona que acaba de conéixer si aquesta té el nom (o cognom) maleït d’una persona que avorria. I entrant més encara en qüestions estètiques o superficials: si totes les Raquels i Irenes que heu conegut eren més lletges que un pecat, posaríeu eixe nom a la vostra filla? En definitiva, que ens agraden més uns noms que uns altres és degut a una qüestió d’atzar i d’experiència personal. Com tots els gustos, supose.

També són interessants els àlies i els apel•latius afectuosos. Quant als primers, una amiga em conta que deixa de quedar amb un xic, entre altres coses, perquè aquest insistia, també fora d’Internet, a usar un àlies que a ella li sonava ridícul. Pel que fa als apel•latius, poden ser el súmmum de la generalització: amb carinyo, cari o amor (deixe de banda aberracions com gordi) reduïm l’apel•lació de l’altre al tipus de relació que mantenim amb ells: just igual que quan diem mare o pare.

Que ens diguen pel nostre nom ens pot fet sentir apreciats, estimats, reconeguts o, per contra, atacats, persuadits i violentats. Depén de qui siga el nostre interlocutor i del que pretenga (o del que nosaltres, per instint, pensem que aquest pretén). Sovint és molt subtil. Penseu: ¿a quines persones vos agrada dir pel nom? ¿Amb quines eviteu fer-ho? ¿Per què?

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Fred com el marbre

Stone cold, un altre tema de Rainbow, tret del seu Best of. Any 1982. Aquesta vegada no canta Dio, sinó Bobby Rondinelli.



Stone cold

Fred com el marbre

Every night I have the same old dream
About you and me and what’s in between
So many changes, so many lies
Try to run, try to hide
From everything that I feel inside
But I can’t escape you, or your frozen eyes

Searching in the darkness
Fading out of sight
Love was here and gone like a thief in the night

Cada nit tinc el mateix somni
Sobre tu i jo i el que hi ha enmig
Tants canvis, tantes mentides
Intente córrer, intente amagar-me
De tot el que sent a dintre
Però no puc escapar de tu, dels teus ulls gèlids

Buscant en la foscor
Es perd de vista
L’amor era ací i ha marxat com un lladre en la nit

[Tornada]

Stone Cold
And I thought I knew you so well
Stone Cold
Can’t break away from your spell

Fred com el marbre
Pensava que et coneixia tan bé
Fred com el marbre
No puc separar-me del teu encís

Another dark and empty night
If I was wrong I wanna make it right
But you are so distant, so far away
Your words like ice fall on the ground
breaking the silence without a sound
Oh familiar strangers, with nothing to say

Una altra nit fosca i buida
Si em vaig equivocar vull esmenar l’error
Però estàs tan distant, tan lluny
Les teues paraules cauen com gel al terra
Trencant el silenci sense fer cap so
Som desconeguts familiars, sense res a dir-se