Moltes vegades he demanat un pitxer de cervesa en un bar i m’he trobat amb la incomprensió del cambrer i fins i tot la dels companys de taula. Recordem, doncs, que «pitxer» és la paraula que utilitzem els valencians i els balears per a referir-nos a un recipient amb una ansa a un costat i broc a l'altre, que servix per a contindre i abocar aigua o qualsevol altra beguda. També s’anomenen pitxers els gerros que servixen per a posar-hi flors, però hui m’interessa més destacar el primer significat, el del context de la restauració. Pitxer, doncs, és el que en castellà se sol dir jarra (excepte a Costa Rica, que es diu pichel!), i pot ser de cervesa, d’aigua, sangria, pomada, etc. Em fa l’efecte que alguns valencians han oblidat la paraula nostrada i l’han substituïda pel jarra castellà, adaptant la paraula fonèticament, i trobe que és una llàstima. En tot cas, podríem dir-li «gerro», «gerra» o «gerró», per bé que, com bé diu Enric Valor a Millorem el llenguatge (p. 101), «gerro» no és una paraula massa usual entre els valencians, i «gerra» i el seu diminutiu «gerró» solen ser de terrissa cuita i servixen per a contindre oli.
Per cert, si aneu a Gran Bretanya i voleu demanar un pitxer de cervesa en un bar, no vos calfeu el cap, es diu exactament igual –salvant les distàncies fonètiques, és clar–: a pitcher of beer.
Per favor, porteu ja el pitxer que cura tots els mals!
L’orige de la paraula es troba en el provençal, occità o francés antic i dialectal –segons les fonts que consultem– pichier, o siga, un gerro amb una ansa que servix per a abocar o servir beguda.
