divendres, 27 de novembre del 2009

Madrid catalanista?


Molt prop de la Catedral de La Almudena, Madrid, Espanya.

Algun dia havia de passar. A Madrid ja s'avorreixen del castellà, i volen passar-se a la nostra llengua. Les estades a Cullera han donat els resultats esperats: el poble madrileny ja exigeix l'ús del català a tot arreu.

diumenge, 22 de novembre del 2009

La paraula de la setmana: colgar



Per als aprenents d’un idioma més o menys paregut al propi, són normals les interferències de la llengua materna i els anomenats «falsos amics». Per exemple, en anglés, dir library pensant que estem dient «llibreria» (quan en realitat estem dient «biblioteca»), o en francés, dir pourtant pensant que estem dient «per tant» (i en realitat estem dient «no obstant»). Aquestes relliscades lingüístiques són lògiques durant el procés d’aprenentatge, però amb el temps es resolen sempre. Ara bé, en un context com el nostre, de contacte continu entre dues llengües similars, aquests errors poden perpetuar-se i passar a ser entesos, erròniament, com a mots propis i genuïns, fins i tot entre parlants nadius. I més fàcilment del que ens pensem, si no cuidem el llenguatge.

Una de les interferències comunes dels qui aprenen valencià i tenen el castellà com a primera llengua és dir «colgar» amb el sentit de «penjar». No té més importància si es corregeix. Però llavors un comença a preocupar-se quan comprova que també alguns valencianoparlants potser bilingües des del bressol comencen a confondre els dos mots i a utilitzar colgar amb el sentit de «penjar». Perquè «colgar» en valencià existeix, però té un significat ben diferent del colgar del castellà. Significa enterrar o soterrar, posar una cosa en un clot i cobrir-la amb terra, cendra o arena. També vol dir cobrir alguna cosa totalment davall d’algun objecte. Colgarem, per exemple, la piscina d’un xalet, perquè costa molt de mantindre o perquè ja no la utilitza ningú. Colgarem els nostres morts. També és possible que, regirant la nostra prestatgeria, trobem una foto antiga, que ja no recordàvem, colgada entre tants llibres. O potser cerquem la part de dalt del pijama, que ens vam llevar durant la nit per la calor, i la trobem colgada entre els llençols. I sense anar-nos-en del llit, nosaltres mateixos ens colgarem quan tinguem son; perquè colgar-se és també un sinònim de gitar-se.

El mot d'aquesta setmana, tant en català com en castellà, ve del llatí collocare, 'situar, col·locar; cobrir el foc', derivat de locus, 'lloc'. Curiosament, mentre en castellà significa col·locar una cosa en alt, sense que toque terra, en català vol dir just el contrari, posar-la davall terra.