He llegit l’arreplega de contes Eclèctica Huyturana, de Lucas Grao i Silvestre (ed. L’Oronella, 2019) mogut per la curiositat d’explorar narracions ambientades en un poble que conec: la vila d’Altura. L’obra alterna relats que ocorren en moments històrics diferents: milers d’anys abans de Crist, durant l’Edat Mitjana, en el present i en un hipotètic futur, en els quals esta localitat a la vora de la Calderona està, d’una manera o d’una altra, sempre present.
Les històries que tenen lloc en l’època medieval destaquen per una aparent fidelitat al context social, religiós i històric del Regne de València. L’autor nos transporta a un món en el qual els personatges viuen sa vida segons les creences i les tensions d’aquell temps. En «Els porcs de Huyturam», per exemple, trobem la divertida història d’un musulmà de Balansiya que no vol morir-se sense tastar de nou el porc, i per a conseguir menjar-ne viatja fins a Altura, a on la convivència entre credos permet una certa tolerància per este tipus de costums gastronòmics. Un altre relat, titulat «Huit sarraïns», narra les peripècies d’uns guerrers musulmans que intenten perpetrar un magnicidi contra el rei cristià Jaume d’Aragó, a qui paren una emboscada en la frontera amb terres aragoneses. I un altre conte, «El Compromís d’Altura», explica la vida d’un lleal servidor de Bonifaci Ferrer (prior de la Cartoixa d’Altura i germà del dominic Vicent Ferrer) al qual li ha arribat l’hora de ser lliure.
En els relats contemporanis, l’autor narra els punts d’inflexió en la vida de persones de mitjana edat que inicien relacions sentimentals o simplement sexuals (de tota orientació, per cert) en la vila d’Altura; també alturans d’orige que tornen al poble a refer les seues vides, com ara «El guitarriste de l’infern». Per cert, en estos contes Lucas Grao també fa palés el seu interés per l’ecologisme i la seua militància en este moviment, el qual tracta, a vegades, de manera crítica; un exemple d’això és el relat «Decreiximent feroç».
Finalment, els relats de ciència-ficció, que comprenen històries que tenen lloc tant en un passat remot com en un futur llunyà, nos porten a una Altura visitada per extraterrestres que investigaran la raça humana convivint amb els espècimens alturans, dels quals s’enamoraran («La Terra dels Huy»). En alguns contes, la imaginació de Grao presenta esta localitat de l’Alt Palància com un bressol de científics que realitzen descobriments transcendents, com ara un mineral que convertix la vila en una terra rica en recursos naturals i en un referent tecnològic mundial, o unes estranyes finestres que permeten teletransportar-se, a l’estil Stargate.
En conjunt, l’obra m’ha paregut curiosa, efectivament eclèctica i còmoda de llegir: l’autor hi demostra enginy literari i imaginació en l’elaboració d’una obra en què Altura és, a voltes, el personatge. He de dir que els relats ambientats en l’Edat Mitjana són els que més m’han agradat; en canvi, els de l’època actual i els de ciència-ficció no m’han convençut tant. Supose que és qüestió de gusts.
Finalment, un aspecte que no lleva mèrit literari a l’obra però la deslluïx una miqueta és el fet que conté nombroses errates, de manera que a vegades u té la impressió d’estar llegint un manuscrit sense revisar i no un text que ha passat per un procés editorial, el qual hauria de resoldre els errors de picatge i les possibles mancances lingüístiques de l’original (segons vaig sentir en una entrevista, l’autor s’ha ensenyat a parlar i a escriure en valencià en l’edat adulta; un fet lloable que, no obstant, a voltes es nota una miqueta en el text). Potser això és conseqüència de l’amateurisme editorial que, segons Àngel Calpe, es dona en obres publicades segons la normativa lingüística de la RACV.
