tag:blogger.com,1999:blog-88369479823056600702024-03-04T21:33:08.186-08:00Saps què vull dir-te?Experiències, reflexions, literatura i rock'n'rollSpeakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.comBlogger438125tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-66782330010558668792011-10-21T09:29:00.000-07:002011-10-21T09:31:58.255-07:004 anys de blog i...<div style="text-align: justify;">Hui fa quatre anys i tretze dies que vaig obrir este blog ―quasi res porta el diari!― i per primera vegada després de tot este temps m’he plantejat tancar-lo, amollar amarres i escriure en un altre lloc.<br /><br />La tria del nom del blog fou improvisada, però ara que hi pense trobe que, coneixent-me, difícilment podria haver-ne triat un altre. I és que una oració com <i>Saps què vull dir-te?</i> ―que jo gaste sovint― compleix, segons les funcions del llenguatge de Jakobson, una funció fàtica, ja que pretén «cridar l’atenció del receptor, començar la comunicació, restablir-la o comprovar que existeix el contacte per a poder transmetre i optimitzar després missatges de major contingut»*. Efectivament, en este blog hi ha una crida d’atenció a vosaltres, un contingut que és del meu gust o de la meua creació i que vull compartir perquè en gaudiu, en parlem i que de tot plegat en traguem profit. Hi ha una miqueta de voluntat estètica, didàctica i sobretot interactiva. Jo, per la meua part, entre als vostres blogs i també llig, gaudisc, aprenc i comente sobre els temes que em susciten interés. I així, i amb grans cometes, la interacció en els blog esdevé un acte «social», i els <i>bloggers</i>, persones «sociables».<br /><br />En estos quatre anys vos he fet cinc cèntims dels llibres que llegia, vos he contat excursions i algun viatge, he traduït cançons, he recomanat enllaços, he opinat sobre fets d’actualitat i he reflexionat sobre el que m’ha abellit; hi he parlat de sentiments i, tot i que em proposí que no ho faria, també hi he escopit misèries. Tant amb els apunts publicats com els esborranys s’han quedat entre bastidors, el blog m’ha suposat i em suposa un taller d’escriptura excel·lent: crec que ara m’expresse per escrit millor que fa quatre anys, i això em serveix per a entendre’m millor. I bé, no m’estenc parlant de les persones interessants i amb interessos comuns amb què he establit contacte. Això és impagable.<br /><br />Sí, tindre un blog és una meravella, em fa mal la boca de tant de dir-ho i de recomanar a la gent se’n faça un. És un espai que a poc a poc es fa més important per a tu. Però jo últimament m’estic replantejant la meua activitat i el temps que dedique a la blogosfera, i note que he de canviar el xip. Perquè el mal ús o l’abús dels blogs no té efectes positius; perquè a vegades voldria no estar connectat ni assabentat, perquè vull concentrar-me en xicotets projectes embastats que vull que acaben d’arrancar. Sé que, igual que u no es pot deixar l’heroïna de la nit al dia, en algun lloc hauria d’escriure ―ni vull ni puc deixar de fer-ho―, però potser ja no en este canal, potser ja no d’esta manera. O, igual que algú que s’empatxa d’alguna menja, tal volta em cal simplement menjar-ne amb més calma. Encara no sé què faré, però sia descans, replantejament, trasllat o tancament alguna cosa ha de canviar i d’alguna manera ho notareu.<br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">*altres frases amb funció fàtica són: <i>per descomptat, és clar, t’escolte, t’entenc, naturalment, perfecte, ja</i>…</span><br /></div></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-67161779612398897652011-10-18T01:19:00.000-07:002011-10-18T01:31:51.760-07:00Escriptors TV<div style="text-align: justify;">L'Associació d'Editors del País Valencià ha posat en marxa una iniciativa interessant per a fomentar la literatura en valencià. Es tracta d'una <span style="font-weight: bold;">pàgina web TV</span> on els mateixos autors presenten els seus llibres i animen a llegir-los. Pareix que la web aspira a emetre 20 minuts setmanals sobre notícies i presentacions de llibres, novetats editorials i propostes de lectura. Vos en deixe l'enllaç <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.escriptorsvalencians.tv/">ací</a>.</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-48189498796273639032011-10-16T14:39:00.001-07:002011-10-16T23:28:02.051-07:00La paraula de la setmana: «cercolat»<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-cgIrrWhvYztBWVAUO-Ex5YhmFPm7gySfB_BclZKtbYzjs1euiRA19WrwYIKbEszGvWcnyY2sPWYy4GZzjXA6LRpCwhlKyylwIL5lI2Ed9r7B1mRPTmMNwFVli7TA31cHg7zirYRozzE/s1600/incubacion-noviembre-2010-002.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-cgIrrWhvYztBWVAUO-Ex5YhmFPm7gySfB_BclZKtbYzjs1euiRA19WrwYIKbEszGvWcnyY2sPWYy4GZzjXA6LRpCwhlKyylwIL5lI2Ed9r7B1mRPTmMNwFVli7TA31cHg7zirYRozzE/s320/incubacion-noviembre-2010-002.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5664209104773720034" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Pollet cercolat o contrafet. Trac la imatge d’</span><a style="color: rgb(51, 51, 255); font-style: italic;" href="http://bonaterra.wordpress.com/noviembre/pollito-con-deformidades/">este blog</a><span style="font-style: italic;">.</span></span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">La paraula d’esta setmana em té una miqueta desconcertat. Segons he investigat, es diu <b>cercolat</b> d’algú que té alguna deformació o minusvalidesa física perceptible, com per exemple problemes de motricitat als braços o un braç més llarg que l’altre. Pareix que la paraula s’usa sovint amb sentit pejoratiu o com a insult, i que fins i tot ha passat a designar minusvalideses o discapacitats intel·lectuals (ço és, un retard mental). D’altra banda, la paraula cercolat s’aplica també als animals, ja que es diu que estan cercolats els pollets que han eixit de l’ou amb alguna malformació.<br /><br />Tinc constància que veïns d’Algemesí, Paterna, Silla i Sedaví d’una edat aproximada de seixanta anys coneixen i utilitzen la paraula «cercolat». Els seus fills, en canvi, no la gasten; alguns perquè la desconeixem, d’altres perquè malgrat que els sona no saben ben bé a què fa referència o usen altres mots equivalents. Jo atribuïsc esta pèrdua de coneixement ―que es dóna, si més no, en els parlants a què he enquestat― d’una banda, a la pèrdua del referent (ser testimoni del naixement de pollets ha deixat de ser una cosa quotidiana per a la majoria de famílies), i de l’altra, al fet que les discapacitats físiques són anomenades hui dia de manera més precisa, científica i políticament correcta.<br /><br />Deia que «cercolat» em té desconcertat perquè no veig gaire clara la relació entre el significat popular del mot i el verb del qual sembla provindre. Perquè el verb «cercolar» té dos significats: 1) «Posar cèrcols, per exemple, a una bóta o a un bocoi» i 2) «Llevar terra del voltant de la soca d’una planta; tirar-hi fem i colgar-lo de terra».<br /><br />Algú utilitza o coneix esta paraula? Podria matisar o ampliar-ne el significat?<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-44573204968140050332011-10-12T10:14:00.000-07:002011-10-12T10:31:32.613-07:00Pèrdues<div style="text-align: justify;">Ahir va morir el tio Ramon. Vosaltres no el coneixíeu. Veí del Cabanyal, havia sigut mariner i quan era jove passava fora llargues temporades. Cada dinar de Nadal, quan ell ja era un ancià i jo encara un xiquet, me’l mirava amb respecte i admiració; ell bevent sempre vi negre, jo a l’aguait per si dels racons de la memòria el tio rescatava com es deia tal o qual cosa en alemany, en anglés… paraules en diversos idiomes que ell, home sense estudis, havia espigolat als ports arreu d’Europa, Àsia i Amèrica. Llavors me l’imaginava als bars propers a eixos ports, envoltat de gent de got i ganivet, o dins de la bodega fosca d’un vaixell enmig del mar del Nord. Seriós i lacònic com era, tingué la sort de casar-se amb la Rulla, la dona més riallera, enèrgica i positiva del Mercat Central i, possiblement, de totes les que he conegut. Ella també era cabanyalera —de les que diuen que en tenen <i>prau</i> i compten el huit i el <i>nau</i> i saben on és la <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.jdiezarnal.com/valencialacasadelsbous.html">Casa dels <i>Baus</i></a>— i esperava a Ramon durant les seues absències a sa casa del carrer de la Reina. Però no es tancava en la solitud de les tasques de la llar; era una dona viva que necessitava socialitzar i córrer pel petit món del seu barri mariner. Sent major, estava al corrent de conceptes i esdeveniments de rabiosa actualitat, i sempre em féu la impressió que hauria comprés qualsevol sentiment que jo o qualsevol li haguera volgut confessar.<br /><br />Vas fent anys, veus com gent volguda se’n va i prens consciència que no estem ací per sempre. Al tio Ramon ja li tocava, i la Rulla, tot i que se n’anà un poc abans, també visqué un bon grapat d’anys d’una vida que malgrat les desgràcies —va perdre una filla— sabé viure amb optimisme. I quan faltarà la iaia, germana de la Rulla, això ens causarà dolor, però sabrem que segurament ja li havia arribat el moment. Per desgràcia no tothom se’n va així, en pau. He conegut jóvens als quals la tragèdia sobtada ha arrancat del nostre món. Alguns eren volguts, d’altres quasi només coneguts de nom, com el cas de Salvador Iborra; quan te n’assabentes et quedes sense saber què dir; veus eixa cara coneguda en diaris digitals i en blogs, i és estrany pensar que la seua vida s’ha quedat a mig embastar perquè una bèstia ho va decidir així.<br /><br />Per als qui es queden ací la vida ha d’anar avant malgrat la pèrdua. Afortunadament, quan algú desapareix no queda el buit; la imatge que n’hem construït habita en nosaltres i té un significat únic en les nostres vides. Quan la porta de la interacció està ja inevitablement tancada, almenys ens queda poder entrar de tant en tant per la del record. I que este siga plaent.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-64656428421976946512011-10-10T13:34:00.000-07:002022-03-24T01:04:21.313-07:00Frases que u sent: «¿Por qué tantas ventajas para los extranjeros?»<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><b>«¿Por qué tantas ventajas para los extranjeros?»</b></span>
…eixa és la primera frase que sent en entrar en un pis, quan encara no havia ni travessat el vestíbul, en una vetlada amb desconeguts a la qual no esperava assistir eixe dissabte. La conversa entre tres xics té lloc al saló, al voltant d’una tauleta, però més aïnes és un monòleg. En pocs segons ja li havia sentit perles com <i>Que se vayan a su puto país</i> o <i>Cada vez que uno va a urgencias que pague 10 euros</i> i tota una tirallonga de fórmules neoliberals i exabruptes reaccionaris que el susdit excretava a colps de puny sobre la taula: que si els funcionaris són uns <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2010/04/la-paraula-de-la-setmana-dropo.html">dropos </a>que cal eliminar, els proletaris uns ganduls, els empresaris sempre unes pobres víctimes… Debades intentí matisar, cordialment, algunes d’aquelles afirmacions. Al cap de pocs minuts, una telefonada oportuna em salvà i em vaig fer fonedís d’aquell cau d’energia negativa, adonant-me que, a València, una majoria és d’eixe pensar. Més tard, en un bar, un pakistanés desespera per vendre’m una mistera… Si és que ens estan furtant el treball, ¡els donem massa oportunitats!
</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-59140858546408500852011-10-09T14:29:00.000-07:002022-03-24T01:06:09.815-07:00La paraula de la setmana: «embafar»<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLlKtXaB-uHohrHG9snoS_gfWpbCJt5Se0ejYh3F9IgS8MluWmAtoUtNVtla5GQZmOxMYFYRqVGznHwB_1r_ui9gOqEeTuwdv32Xhk1FQXWUPU-TdAnxvJJIjJt10w0iWuZTbjQOfqXmI/s1600/soplando.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 243px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLlKtXaB-uHohrHG9snoS_gfWpbCJt5Se0ejYh3F9IgS8MluWmAtoUtNVtla5GQZmOxMYFYRqVGznHwB_1r_ui9gOqEeTuwdv32Xhk1FQXWUPU-TdAnxvJJIjJt10w0iWuZTbjQOfqXmI/s320/soplando.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5661607967866844946" border="0" /></a>
<div style="text-align: justify;"><b>«Embafar»</b> significa, en sentit figurat, enutjar per excés o insistència. Algú ens embafa, per exemple, quan s’entossudix a parlar-nos contínuament sobre un tema, o a parlar molt sense deixar-nos parlar, o quan algú adopta una actitud apegalosa (massa afectuosa per a la confiança que u té) i intrusiva. Llavors direm que és un <b>embafós</b>. Embafosa pot ser també, per exemple, una cançó repetitiva i cursi.
Quan algú t’embafa és com si et llançara el <b>baf</b>, cosa bastant desagradable. Com sabeu, «baf» té tres significats: 1) l’alé 2) el vapor que es forma amb l’ebullició d’un líquid —prenem bafs d’eucaliptus quan tenim els narius taponats— i 3) olor forta i desagradable. De «baf» hi ha altres paraules derivades, com <b>bafarada</b>, que vol dir «alenada forta», però també és el mot que s’usa en l’àmbit del còmic per a designar <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Speech_balloon">l’espai que conté els diàlegs</a> o els pensaments d’un personatge.
Curiosament, el verb embafar l’he sentit fins i tot com a valencianisme en el castellà col·loquial de l’àrea metropolitana de València (<i>Ye, no me embafes, nano</i>) en contextos idèntics on se sol gastar, en eixa llengua, <i>rallar</i> o <i>agobiar</i>.
</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-4185703202313954842011-10-08T02:43:00.000-07:002011-10-08T03:22:36.891-07:00Hipèrbole, feniletanolamina i autoengany<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4cKzdn3RFgpPWJN8W8SyOMrp6ykqPImvceegkBjgE0XW9uR8RiwGA2jO27j6C05CF-Ji9XUDCPGGbm2u5OXGve3kDTjh1EfEdOeer7wxTFUcotehd5USiDjgHphfrUkQre1kF4s6T5nk/s1600/418px-Birth_of_Venus_detail.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4cKzdn3RFgpPWJN8W8SyOMrp6ykqPImvceegkBjgE0XW9uR8RiwGA2jO27j6C05CF-Ji9XUDCPGGbm2u5OXGve3kDTjh1EfEdOeer7wxTFUcotehd5USiDjgHphfrUkQre1kF4s6T5nk/s320/418px-Birth_of_Venus_detail.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5661064210992163826" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ahir vaig preguntar a una companya de faena si creia el vers huité del poema Postal de Vicent Andrés Estellés <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.mallorcaweb.com/magteatre/estelles/1956-71.html">«amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca»</a> era un cas d’hipèrbole o si es tractava d’una simple comparació. Si hi haveu estat, vos haureu adonat que la Catedral de Palma és enorme, però… ¿més o menys que l’amor? La meua companya, fadrina ella, em va respondre molt segura que, per descomptat, es tractava d’una hipèrbole —una exageració—, ja que això de l’amor <b>«és tot mentida»</b>.<br /><br />Fa uns dies també vaig parlar del tema amorós amb una amiga, no des del punt de vista <b>poètic</b> sinó des del <b>químic</b> i el <b>psicològic</b>. Li comentí que un article que vaig traduir fa temps deia que en l’enamorament primerenc l’enamorat secreta una substància anomenada feniletanolamina, que provoca plaer, eufòria i alienació mental transitòria. Amb el temps, si s’estableix una relació sentimental, eixa substància es deixa de secretar i apareixen les <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Endorfina">endorfines</a>, que donen serenitat, comoditat i seguretat. L’amiga m’il·lustrà amb una altra lectura i em digué que des del punt de vista psicològic, en l’enamorament primerenc el subjecte enamorat projecta la imatge ideal que té de si mateix sobre l’estimat; i això és molt curiós, perquè és com si u <b>s’enamorara de si mateix</b> i no de la persona que té davant. D’altra banda, la cosa no acabava ací, ja que també solia ocórrer que l’enamorat tractara, a fi de seduir l’altre, de mostrar-se com <i>li agradaria ser</i>, i no com és —de nou amb eixe <i>jo</i> ideal—, en una mena de sobreactuació. Amb el temps, si la relació no funcionava —sia per la falta de feniletanolamina, perquè en conéixer l’altra persona descobria que no li apanyava, per no ser correspost o potser per tot plegat— tenia lloc l’anomenat <b>desengany amorós</b> («Desenganyar-se» = ‘Algú, sortir de l’engany en què està’). Aleshores, ¿l’amor és només un autoengany que ens trastorna fisiològicament i psicològica?<br /><br />Tal volta alguna vegada heu arribat a enganyar-vos així. Potser heu projectat en l’estimat imatges d'una perfecció que segurament no existia o heu actuat de manera absurda en els vostres intents de conquistar el seu afecte. És clar que quan u és l’enamorat no s’adona de tot això, i <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://buscaquithapegataldia.blogspot.com/2010/09/fer-el-primo.html"><b>fa el <i>primo</i></b></a> tot el que pot i més, fins l’extenuació. És només quan estàs a l’altre costat que esdevens conscient d’este procés; quan contemples impotent, sense saber ben bé què fer, com algun pobret o pobreta s’ha penjat per tu.<br /><br />Siga com siga, pareix que a tothom li agrada «enganyar-se», i quan ho fem pensem més en poesia que en química o psicologia. Moltes parelles s’han dedicat —i es dedicaran este <b>Sant Donís</b>— poemes d’Estellés, sense plantejar-se si són exagerats o no. Molts, alguna vegada, hem vist en l’estimada les millors cames de València.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-40306414977067395712011-10-06T13:31:00.000-07:002021-11-25T08:47:17.403-08:00Supose que les coses van així<div style="text-align: justify;"><i>Nada nuevo bajo el sol</i>. Hi hagué una fornada d’espècies, degué vindre un meteorit i les exterminà; en sorgiren d’altres, degué vindre una glaciació que deixà <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2010/01/la-paraula-de-la-setmana-ert.html">erts </a>els <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="https://www.youtube.com/watch?v=MOJAhKLEFTA">trilobits</a>; molt després vindríem nosaltres —després de triomfar sobre <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_de_Ge%C3%B2rgia">no sé quants <i>homos</i></a>—, i tard o d’hora la dinyarem i altres éssers vindran. Mentre <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://mariavallsblog.blogspot.com/2011/10/dherencies-i-alberginies.html">ella talla una albargina</a>, pensa en quantes dones, en la llarga línia del temps, han tallat albargines exactament de la mateixa manera. Sí, els enamorats de l’Antiga Grècia se somreien mirant-se als ulls igual que tu pots fer-ho ara. Les coses van així.
¿O potser a voltes hi ha un desfasament entre com se suposa que han d’anar les coses i com van en realitat?
</div>
<div style="text-align: center;"><iframe src="https://www.youtube.com/watch?v=MOJAhKLEFTA" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;"><b style="color: rgb(0, 102, 0);">«Guess Things Happen That Way»</b>
<b>«Supose que les coses van així»</b>
</div>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">Well you ask me if I'll forget my baby.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I guess I will, someday.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't like it but I guess things happen that way.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">You ask me if I'll get along.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I guess I will, someway.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't like it but I guess things happen that way.</span>
<div style="text-align: right;">Em preguntes si oblidaré la meua xica
Supose que ho faré, algun dia.
No m’agrada però supose que les coses van així.
Em preguntes si ho superaré
Supose que ho faré, d’alguna manera.
No m’agrada però supose que les coses van així.
</div>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">God gave me that girl to lean on,</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">then he put me on my own.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">Heaven help me be a man</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">and have the strength to stand alone.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't like it but I guess things happen that way.</span>
<div style="text-align: right;">Déu em donà aquella xica perquè fóra el meu suport,
Llavors em deixà a la meua sort
Senyor ajuda’m a ser un home
A ser prou fort per a estar sol.
No m’agrada però supose que les coses van així.
</div>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">You ask me if I'll miss her kisses.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I guess I will, everyday.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't like it but I guess things happen that way.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">You ask me if I'll find another.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't know. I can't say.</span>
<span style="color: rgb(0, 102, 0);">I don't like it but I guess things happen that way.</span>
<div style="text-align: right;">Em preguntes si trobaré a faltar els seus besos.
Supose que sí, que cada dia.
No m’agrada però supose que les coses van així.
Em preguntes si en trobaré una altra.
No ho sé, no t’ho sé dir.
No m’agrada però supose que les coses van així.
</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-10135800309459558882011-10-05T14:57:00.000-07:002011-10-05T23:22:37.284-07:00De polèmiques i estar en guerra<div style="text-align: justify;">Fa uns dies a Veo7 feien un debat sobre «Per què els catalans volen la independència». Tenint en compte l’emissora, ja m’imaginava que el debat aniria encaminat a pelar els catalanistes i a crispar els televidents. Tanmateix, hi trobí una cosa positiva, i és que, a diferència dels debats de Canal 9, hi havia representades diverses postures. Sí, assegut a taula hi havia un independentista (al qual no vaig sentir gaire perquè no el deixaven parlar) i també <b>Ramoncín</b> (!), la intervenció del qual em sorprengué positivament, ja que parlà en termes humans, de l’home del carrer, i no apel·là a abstraccions ideològiques ni a justificacions històriques o legals. Entre altres coses, digué: <i>Si una mayoría de catalanes quisieran la independencia, ¿cómo íbamos a negársela?</i>. De l’altre costat hi havia dos tertulians castellanistes —que parlen de «els nacionalistes» com si ells no ho foren—: Albert Rivera de Ciudadanos i un home desconegut per a mi, que va anar alterant-se fins que se li unflà la jugular —va arribar a fer-me por—. Estos dos brandaven la Constitució com qui agafa les taules dels deu manaments esculpits en pedra, immutables <i>ad eternum</i>, i s’escandalitzaven perquè deien que els catalans volien violar-la. El moderador no hi pintava res, i em va sorprendre com molts espectadors que trucaven al programa <b>eren valencians</b>. I encara que vos coste de creure, tenien opinions de diversa índole. Això evidencia l’interés que tenim sobre el que passa al nostre nord.<br /><br />Com a catalanoparlants, també ens susciten interés les anomenades <b>«polèmiques lingüístiques»</b> de Catalunya. Gaste cometes perquè sóc conscient que estos conflictes existeixen més en els mitjans de comunicació de fora de Catalunya —interessats a produir-ne— que en el dia a dia dels catalans. Amb tot, és inevitable que el fet que ens les mostren en pantalla acabe creant opinió i faça que tothom en parle. Em referisc les <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=nrVSRhpedjg&feature=related">declaracions</a> d’<b>Artur Mas</b> en què es burlava de la fonètica de malaguenys i sevillans en parlar la seua llengua. A mi em va paréixer un desencert que per a defensar la llengua catalana haguera de recórrer a burlar-se de la fonètica de determinats dialectes d’un altra. Jo pensava que es tractava d’una badada inconscient, però alguns em diuen que es tracta d’una maniobra per a captar vots. Siga una cosa o l’altra, em pareix un exemple de com no s’ha de defensar la llengua, i pense en com deuen haver caigut eixes paraules en catalans que conec, catalanoparlants i de pares andalusos o murcians.<br /><br />Parlant amb la gent, hi ha qui legitima les seues declaracions perquè, diuen, responen a una agressió sense pietat al sistema educatiu català; un amic de Catalunya em diu que <b>«estem en guerra»</b>. I jo, malgrat que entenc i compartisc part del que diuen, crec que el camí de la guerra —almenys als valencians— no ens beneficia gens. Trobe que des d’ací hem de <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=RidrcZu_e_U">combatre </a>els atacs dels nostres polítics a la llengua, com també donar ressò a les <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=iWfo8qeW_xE">declaracions</a> <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=03VLk-23KqE">lamentables </a>que mai trauran en les notícies ni estatals ni autonòmiques. Però no cometem l’error d’estar en guerra amb el ciutadà, ni el sevillà ni el valencià. La nostra llengua pateix entrebancs en l’àmbit legal i polític, però el pitjor problema està en el carrer, en el ciutadà, i és <b>l’abandó</b> de la llengua per part dels qui la parlaven i la <b>no adquisició</b> per part de les noves generacions (filles de valencians o no). Determinades actituds i declaracions no ajuden gens a invertir esta tendència.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-7699272251881762702011-10-03T23:19:00.000-07:002011-10-03T23:26:50.823-07:00Retrobaments<div style="text-align: justify;">Mentiries si digueres que no portes el compte en el cap: ja fa més d’un lustre que acabaren aquells mesos intensos, de descobriments, aprenentatge, despreocupació i desgavells varis, de destrossar diverses llengües, d’eixir també els dilluns a la nit —tornar sempre amerat al cau que habitaves—; aquell temps en què uns desconeguts esdevingueren la teua família. Cinc anys després vos retrobeu i eixe vincle especial no s’ha extingit, malgrat que cada u haja pegat cap a un costat: uns es fan funcionaris, viuen en parella o ocupen llocs d’importància en una empresa; hi ha qui no ha deixat d’estudiar, qui corrent món encara no ha tornat a casa, o qui parla de tu en els seus poemes. I llavors a les taules de diversos bars et conten anècdotes i animalades que ja no recordaves —cosa que et preocupa—, coses que digueres i feres i que ara ja no diries ni faries. T’hi veus reconegut o no, i et petes de riure per les dues coses.<br /><br />Ara i ací, molt més tranquils, la conversa literària al Pastis, amb Piaf i Brassens de fons, és d’allò més bohemi. Rere el taulell, entre les fotos de la Torre Eiffel en obres, hi veieu un adhesiu: <i>Erasmus go home</i>. Rieu perquè sospiteu el perquè d'eixe exabrupte, però també sabeu que mai no hi podreu estar d’acord.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-14600259388138747192011-10-03T13:01:00.000-07:002011-10-03T13:11:07.248-07:00Frases que u sent: «eliminar la paraula nano»<span style="font-size:130%;"><b>«Has pensat mai a eliminar la paraula <i>nano</i> del teu vocabulari?»</b></span><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">...li diuen a u amb una mescla d'afecte profund i actitud punyetera.</span></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-29205999813629936502011-10-02T15:22:00.000-07:002011-10-02T23:42:42.379-07:00La paraula de la setmana: «esgarrany»<div style="text-align: center;"><iframe src="http://www.youtube.com/embed/Xa4DYQvTqmo" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe><br /></div><div style="text-align: center;"><br /><span style="font-size:85%;">Xica esgarrant els seus texans per estar molt més <i>cool</i></span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">«Eixe pantaló té un esgarrany», et deia la iaia, que sempre feia un repàs a les pintes que duies abans d’eixir de casa i que no entenia el que significava ser fan dels Ramones. Doncs bé, un <b>esgarrany</b> és el trencament d’un teixit, paper o material similar, producte d’aplicar-hi un fregament —normalment una estirada— amb un objecte punxegut, esmolat o raspós. En valencià també es pot dir «esgarrall», «esgarro», «esquinçada» o «esgarrinxada», però a mi m’agrada més este deverbal acabat en <i>–any</i> que els més comuns acabats en <i>–ada</i>. El mot prové del verb «esgarrar» —que al seu torn deriva de «garra», o siga, «urpa»—, i que com sabeu significa «rompre o fer trossos amb una estirada».<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-65296353369571131172011-09-29T14:16:00.000-07:002011-09-29T14:59:50.110-07:00Les parets parlen: «confusos deseos»<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitIL2txumhL_7JU5jZsgTWyQvplmCwl5sIuPz-EZsgjxAPHSDTSe0XDhqjAwVWUSUOHv3VjI011a0EuwhfGS57g1QxreYPFfb8DSUOsmGdWAQcPBZFo6W_lm8Q5oGdJgQrqKhijLlaewQ/s1600/confusos+deseos.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitIL2txumhL_7JU5jZsgTWyQvplmCwl5sIuPz-EZsgjxAPHSDTSe0XDhqjAwVWUSUOHv3VjI011a0EuwhfGS57g1QxreYPFfb8DSUOsmGdWAQcPBZFo6W_lm8Q5oGdJgQrqKhijLlaewQ/s320/confusos+deseos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657893835804541714" border="0" /></a><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">«Muchas veces los confusos deseos nos impiden vivir felices satisfaciendo* nuestras necesidades básicas».</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Tot un tema per a reflexionar. Les metes en la vida, les grans expectatives, la manca d'objectius (o la dispersió de múltiples objectius que no saps com assolir, si estàs segur que vols assolir-los, o no saps com), l'ambició com a característica profundament humana: l'ambició pels diners, per l'èxit, pel reconeixement en societat o família, l'ambició per una idea felicitat potser irreal... l'ambició sana (l'estat de flux, que deia Goleman) i l'ambició insana. Tot donant per fet que la cobertura de les necessitats bàsiques és una cosa que ens ve donada, i que d'esta manera no apreciem ja. No és prou amb això, en volem més.<br /><br />És humà voler més coses. Però també ser conscients del que tenim. Jo hui he sigut molt feliç (si és que ser feliç és cosa d'un moment) en aplegar a casa i tastar la truita de creïlles i ceba que hi havia damunt de la taula.<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">* El gerundi m'ha cridat l'atenció: no seria millor dir <i>habiendo satisfecho</i>? O potser jo he entés el que m'ha donat la gana.</span></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-9474981840484635602011-09-29T07:34:00.000-07:002022-03-24T01:10:35.845-07:00Descobrint Borges<div style="text-align: justify;">A la terrassa d'un amic, fullege una antologia de Borges que he espigolat de la biblioteca de l'amo del pis, i els ulls cauen casualment sobre «<a href="http://www.apocatastasis.com/el-inmortal-jorge-luis-borges-carthapilus.php#axzz1ZLbSWMMh">El inmortal</a>». Al sol fa calor, però no em moc; la prosa del conte m'abduïx i em seduïx d'una manera que feia temps que no em passava: l'odissea fins a la ciutat dels immortals, on ningú no vol parlar ja, l'etermitat absurda en què a u li dóna temps d'avorrir totes les coses. No me n'adone i, mentres lligc, m'està pegant massa el sol: avantbraços i pit em brillen, del front em cauen gotes de suor als ulls i el cap em bull. Encete «<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tl%C3%B6n,_Uqbar,_Orbis_Tertius">Tlön, Uqbar, Orbis Tertius</a>» però l'espessor del text és massa per a un matí ressacós i bascós de dissabte. Ajorne la lectura i anem a prendre el bany a la piscina. Ara bé, em propose de reprendre Borges més avant: segur que és una bona compra. Ara falta traure el temps, perquè entre llibres deixats, regalats i comprats no done l'abast.
</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-35375935286215306632011-09-27T14:57:00.000-07:002011-09-27T15:01:55.819-07:00He llegit: «Trilogia de Nova York», de Paul Auster<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh69Tpmq6vngn5ahqK32VVTIeNpstCttek8NsjRribtW0qclqD0eu_7n-uTV7-zuGAnIPkUd-zfb-A0VRLCe-btSoGkTkI8r9bldHnlksU9dDByQydY19Wp6Odj-HsfBAZ9M60gVJKSE2o/s1600/3100660552_8e3054a1e8.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 204px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh69Tpmq6vngn5ahqK32VVTIeNpstCttek8NsjRribtW0qclqD0eu_7n-uTV7-zuGAnIPkUd-zfb-A0VRLCe-btSoGkTkI8r9bldHnlksU9dDByQydY19Wp6Odj-HsfBAZ9M60gVJKSE2o/s320/3100660552_8e3054a1e8.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657162382945296834" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Després de quedar-me amb una sensació agredolça amb <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2011/04/he-llegit-invisible-de-paul-auster.html"><i>Invisible</i></a>, faig cas de recomanacions i llig la <i>Trilogia de Nova York</i> de Paul Auster. Tres novel·les curtes estranyament lligades en què la recerca del misteri d’una història i la recerca d’escriure eixa mateixa història es fonen; tres textos en què els personatges semblen ser un alter ego continu de l’escriptor. M’ha agradat que, com en una novel·la de detectius, sempre hi ha una incògnita a resoldre, i hi ha certs moments sorprenents i girs argumentals que m’han provocat eixe efecte estranyador que m’agrada trobar en literatura, eixa sensació que l’autor controla el seu text, on no hi ha res improvisat. Tanmateix, crec que la recerca detectivesca tan sols és la manera que Auster utilitza per a mostrar-nos una altra cosa —que no sé si he acabat de comprendre—: la recerca i pèrdua de la identitat, l’obsessió de l’escriptor per esbrinar la vida dels altres, per endinsar-se en les seues ments i relatar una història —a voltes no saps si lliges una novel·la, un assaig sobre literatura o un llibre filosòfic—. De fet, he de dir que hi ha haguts moments que m’han fet pensar que el que estava llegint no tenia trellat ni forrellat, i m’he preguntat: «què pretén contar-me est home?» I és que a vegades semblava que la trama excel·lentment ordida haguera abocat i esgotat tots els arguments i vies possibles cap a un únic resultat masoquista amb el qual Auster gaudeix: la demacració total del seu personatge. Ací he reconegut l’«actitud pessimista» d’Auster, que sembla que contínuament vol mostrar-nos que la vida no té gens de sentit. Amb tot, paradoxalment, m’he rist bastant en alguns passatges de la trilogia.<br /></div><br />Siga com siga, ha aconseguit entretindre’m i mantindre’m apegat al paper.Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-28541995841526033512011-09-27T11:29:00.000-07:002011-09-27T11:30:44.203-07:00Frases que u sent: «...con mi choricito»<span style="font-size:130%;"><b>«Yo el café, con mi choricito»</b></span><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;">Sí, conec algú que diu que diu que és ben capaç de menjar-ne de bon de matí. Si la sentira la profe de ioga…<br /></span></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-91240989369089565152011-09-21T23:22:00.001-07:002011-09-21T23:23:54.265-07:00La paraula de la setmana: «llémena»<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh7MgmrhkddfUBVGSX8iX7oBU5DaAfasSY_YktiGex-ifevx4KLFRkLhwpfHenBkx-587hAym4x8Eg-MoojnxMIMjM05OoxjyAYx_Ux15k7NMB6uztHKPO-8ABQNR5IY6gCpMosfwkLNw/s1600/490px-Pediculus-egg.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 262px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh7MgmrhkddfUBVGSX8iX7oBU5DaAfasSY_YktiGex-ifevx4KLFRkLhwpfHenBkx-587hAym4x8Eg-MoojnxMIMjM05OoxjyAYx_Ux15k7NMB6uztHKPO-8ABQNR5IY6gCpMosfwkLNw/s320/490px-Pediculus-egg.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655065610000391410" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Imatge d'una llémena en sentit estricte</span><br /></span></div><br /><div style="text-align: justify;">Com sabeu, <b>llémena</b> és l’ou del poll, un paràsit que s’allotja en els cabells humans i que causa tants problemes als col·legis. Tanmateix, en llenguatge col·loquial també s’usa la paraula llémena per a designar la persona gasiva, poc gastadora, gorrera, que viu a costa dels altres, tal com fa este paràsit. Em recorden la paraula des de Montcada, on, en una reunió d’amics, un se serveix el vi que hi ha a la taula i en eixe moment un altre l’acusa de ser un llémena perquè ell no ha portat res.<br /><br />La forma «llémena» és la que fem servir en valencià i en la resta del català occidental, mentre que en altres dialectes utilitzen <b>lleme</b>, en masculí.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-80695599268685192132011-09-20T14:48:00.000-07:002017-01-30T07:18:40.139-08:00L'especial de mitjanit<div style="text-align: justify;">
«<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Midnight_Special_%28song%29" style="color: #3333ff;">Midnight Special</a>» es originalment una cançó folklòrica creada pels presoners del sud dels Estats Units. L’especial de mitjanit era un tren de Houston que il·luminava, en passar-hi a prop, les finestres de les cel·les de la presó de Sugar Land. La llum del tren seria com la llum de la salvació que havia de traure’ls d’allí. Hi ha qui opina, però, que el missatge que es vol transmetre és que el presoner s’estima més ser atropellat per un tren que romandre a la presó. A mi m’agrada més la primera interpretació. Vos deixe la versió de Creedence amb la meua traducció.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/M6NmHEFB2n8/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/M6NmHEFB2n8?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: bold;">Midnight special</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0); font-weight: bold;">L’especial de mitjanit</span></div>
<br />
Well you wake up in the morning, you hear the work bell ring<br />
And they march you to the table, to see the same old thing.<br />
Ain’t no food upon the table and no pork up in the pan.<br />
But you better not complain, boy, you get in trouble with the man.<br />
<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Quan t’alces de matí, sents com sona la campana<br />
I et fan anar a la taula, a veure el mateix de sempre<br />
No hi ha menjar damunt la taula, ni porc a la paella.<br />
Però millor no et queixes, xic, o tindràs problemes amb l’amo.</div>
<br />
Let the midnight special shine a light on me<br />
Let the midnight special shine a light on me<br />
Let the midnight special shine a light on me<br />
Let the midnight special shine a ever loving light on me.<br />
<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Deixeu que l’especial de mitjanit m’il·lumine<br />
Que l’especial de mitjanit m’il·lumine<br />
Que l’especial de mitjanit m’il·lumine<br />
amb la seua llum eterna i amorosa</div>
Yonder come miss Rosie,<br />
how in the world did you know?<br />
By the way she wears her apron,<br />
and the clothes she wore.<br />
Umbrella on her shoulder,<br />
piece of paper in her hand;<br />
She come to see the governor,<br />
she wants to free her man.<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Ací ve la Rosie,</div>
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
¿Com dimonis ho sabies?<br />
Per cert, porta davantal<br />
I la roba que solia dur.<br />
Paraigua a l’espatla,<br />
Un tros de paper a la mà;<br />
Ve a veure el director de la presó,<br />
Vol traure’n el seu home.</div>
Let the midnight special shine a light on me,<br />
Let the midnight special shine a light on me,<br />
Let the midnight special shine a light on me,<br />
Let the midnight special shine a ever loving light on me.<br />
<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Deixeu que l’especial de mitjanit m’il·lumine</div>
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Que l’especial de mitjanit m’il·lumine<br />
Que l’especial de mitjanit m’il·lumine<br />
amb la seua llum eterna i amorosa</div>
If you’re ever in Houston, well, you better do the right;<br />
You better not gamble, there, you better not fight,<br />
at all or the sheriff will grab ya, and the boys will bring you down.<br />
The next thing you know, boy, Oh! You’re prison bound.<br />
<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Si alguna volta vas a Houston, més val que t’hi portes bé;<br />
No jugues, no et fiques en cap baralla<br />
o el xèrif t’agafarà i els xics et faran tabac.<br />
Lo següent que sabràs, és que vas dret a la presó.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-style: italic;">[repetix tornada]</span></div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-79576488841292036932011-09-18T03:12:00.000-07:002011-09-18T05:17:36.930-07:00No malgastar energia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPU9hCxETf0Exdswv1JE1FRP5KEota1LkXmbFpplA73fZfqV_frd8faTtAM4izbsucEX2w5a7HWHnaoCLf74MLFuoGn4BVd2KeqdTw9CkTNUEe_QaDlTI4VBBrMibdOH40m_o-NlopfNA/s1600/N%25C3%25BAvol+parc+del+T%25C3%25BAria.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPU9hCxETf0Exdswv1JE1FRP5KEota1LkXmbFpplA73fZfqV_frd8faTtAM4izbsucEX2w5a7HWHnaoCLf74MLFuoGn4BVd2KeqdTw9CkTNUEe_QaDlTI4VBBrMibdOH40m_o-NlopfNA/s320/N%25C3%25BAvol+parc+del+T%25C3%25BAria.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653641771318301746" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">U torna cap a casa alegre per haver passejat pel parc natural del Túria, enxisat per un riu d’aigua neta que li ha fet cosquerelles als peus, per la imatge dels núvols rosats amb la llum del capvespre i per una conversa agradable; no pensa en el passat, tampoc massa en el futur: només en eixe present. Però a la ràdio Àngels Barceló l’alarma sobre la situació de l’economia i l’atur, i li conta que en els pròxims quatre mesos, a Somàlia, podrien morir de fam unes set-centes mil persones (quasi com la població de la ciutat de València!). A u, en canvi, a casa l’esperen clòtxines, llagostins, vi i somriures i, en uns dies, la millor l’oportunitat de treball que podia esperar. I <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2011/09/getafe-em-revifa.html">se’n va d’acampada</a> tan feliç mentre d’altres malviuen en camps de refugiats.<br /><br />U es veu bombardejat per tantíssims motius per a la preocupació col·lectiva, que se sent contrariat i inclús culpable en veure que sa vida és just el contrari, que la <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=nWzaEmVO8P8&feature=fvsr">roda de la fortuna</a> li ha sigut favorable. Sap molt bé que també el món dels afortunats pot ensorrar-se tan sols en un minut, i aleshores recorda el jove minusvàlid que, amb el front suat, maldava per fer avançar la seua cadira de rodes per la vorera de la Gran Via; o pensa en eixa dona acabada d’incorporar al treball després de quatre mesos de baixa per depressió, i a la qual ara se li ha mort la mare perquè un conductor anava amb <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2011/09/la-paraula-de-la-setmana-corruixa.html">corruixes</a>… I se sent afortunat perquè l’atzar no l’ha escollit a ell per xafar-lo amb cap d’estes desgràcies.<br /><br />És llavors quan les preocupacions personals esdevenen insignificants i irrisòries, i pensa que algú l’hauria de bufetejar al mínim segon que perda barrinant sobre xicotetes frustracions passades o les enrònies sobre el futur. I és que és una pèrdua d’energia calfar-se el cap el més mínim quan ets un privilegiat. Més encara: és com riure’s de la desgràcia dels altres —i això no està bé—. No, no val la pena enquimerar-se amb esdevenidors ignots, ni tampoc val la pena fer cas del brunzit que fa el llençol del fantasma del passat en fregar-te les cames i mormolar el teu nom.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-11141966410190086762011-09-17T09:07:00.000-07:002011-09-22T22:15:14.742-07:00La paraula de la setmana: «cregut»<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHof8XzpywJxCvqHB-js2IlldhTBDGHR_zJFhitdE_2SBfOwUcRcJVyZg4JSWJ1KFifmEzw7Ql84mrJ9DT84C81zIHV-CzC7yTFZu6mW0CExKIDJNizQTb283ByfogjXvIwkqUR8BrxA/s1600/LayingdownSchnauzer.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHof8XzpywJxCvqHB-js2IlldhTBDGHR_zJFhitdE_2SBfOwUcRcJVyZg4JSWJ1KFifmEzw7Ql84mrJ9DT84C81zIHV-CzC7yTFZu6mW0CExKIDJNizQTb283ByfogjXvIwkqUR8BrxA/s320/LayingdownSchnauzer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653361525777401090" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Els schnauzer petits solen ser gossos amb molt de nervi, però este de la foto fa la impressió de ser ben cregut.</span><br /></span></div><br /><div style="text-align: justify;">Si ens diuen que algú és un <b>cregut</b> potser pensarem que és un vanitós, que es creu molt guapo o molt intel·ligent. Però depenent del context i la situació, este adjectiu pot tindre un altre significat molt diferent, i és el d’«obedient», que fa cas del que li diuen o del que li manen. Normalment es diu dels xiquets que obeeixen sos pares o dels gossos que fan cas dels amos. A l’adjectiu se sol anteposar l’adverbi <i>ben</i> o <i>molt</i>:<br /><br /><div style="text-align: center;"><i>«És una gossa molt creguda: de seguida que la crides, ve».</i><br /><i>«És un xiquet ben cregut: no et donarà problemes».</i><br /></div><br />Tant el participi («cregut») com el gerundi del verb «creure» («<b>creent»</b> o «creient») es poden fer servir amb este significat, igual que la conjugació del verb en general, amb el sentit d’obeir: (<i>Creu!</i> Li diu el pare al fill).<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-75331882342523920412011-09-15T11:59:00.000-07:002011-09-15T12:04:51.895-07:00Les parets parlen: «Viu, actua, parla, fes»<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZBm2o4eKXDeHIttYnIcx2RjbJTeHis2cIyEL-_kDJl-c48SyxHZwCeeKGNPTsIiTvtfalm_ChhINGfO0Krnk1JRSgiycrVs2sEx_QV7rAuKYl7yVeEfwSuPG17tQgUzKOPjdxsilzTI/s1600/Viu+actua+parla+fes.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoZBm2o4eKXDeHIttYnIcx2RjbJTeHis2cIyEL-_kDJl-c48SyxHZwCeeKGNPTsIiTvtfalm_ChhINGfO0Krnk1JRSgiycrVs2sEx_QV7rAuKYl7yVeEfwSuPG17tQgUzKOPjdxsilzTI/s320/Viu+actua+parla+fes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652663440605258706" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Este gargot m’enxisà quan el vaig veure perquè, com un vers, fa disparar relacions d’idees i suggereix —o condensa— moltes coses, totes positives: convida a no ser passius, a ser lliures i a gaudir, a fer el que volem fer, a superar-nos, a moure’ns i a expressar-nos.</div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-73753321617772227492011-09-14T14:47:00.000-07:002011-09-14T14:57:54.315-07:00Getafe em revifa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7CZfFe2rO86B69t6J3u4V6QspZfMnQYfmUDh52lOkBpBJbkigh1Rk1IZ272tcBShMONEcIEzykyR42RuQEdkrmwpplpefZaIo8Up6W4DglAkaFs48JnsxHLq6s2BR5eO0HaeZxF8HNQQ/s1600/Getafe+En+vivo+2011+064.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7CZfFe2rO86B69t6J3u4V6QspZfMnQYfmUDh52lOkBpBJbkigh1Rk1IZ272tcBShMONEcIEzykyR42RuQEdkrmwpplpefZaIo8Up6W4DglAkaFs48JnsxHLq6s2BR5eO0HaeZxF8HNQQ/s320/Getafe+En+vivo+2011+064.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652335869769028626" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">La màgia dels festivals massius a l’aire lliure. L’estesa de tendes a la zona d’acampada: cadires i taules plegables, neveres plenes de botelles, tonyina i pa de sandvitx; guitarres que sonen, animalades i crits individuals que esdevenen col·lectius, imitats per la massa amb ganes de gresca. La solidaritat amb els veïns de tenda —els somriures generosos de les veïnes—, les ampolles de rom barat que t’amagues entre les cames. El «ramadà» de comoditat que passes: la pudor dels vàters, les cues d’una hora sota el sol per a dutxar-se o per a agafar aigua… això és també màgia de festival. Només una cosa ens matava: la polseguera que alcen vora 50.000 persones en moviment, l’arena que s’acumula als narius. ¿Serà que ja no tenim edat per a estes coses?<br /><br />Siga per fanatisme o per curiositat vols veure molts grups, aprofitar l’oportunitat. Veure una banda mítica com <b>The Specials</b> interpretar el seu mític «<a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=6MYq3WVPRqg">A message to you Rudy</a>», fou efectivament <i>especial</i>. Amb els frenètics <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=eti21PVHXrg&feature=list_related&playnext=1&list=AVGxdCwVVULXcmn59lUAA-NtubNkeaO5n4"><b>Toy Dolls</b></a> tenia un deute pendent: qui m’anava a dir que els veuria quan heretí dels cosins aquella cinta de casset <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=6wNS7uqu1hk"><i>Live in Japan</i></a>, ara fa més de quinze anys! Per no parlar d’<b>Offspring</b>, que és com parlar de la teua adolescència. A banda, la fusió de funk, rock i ritmes andalusos sempre armen <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=9Jm38rMKvhI">gresca i ball</a>, amb els sevillans <b>O’funkillo</b> i el seu baixista Pepe Bao, els <b>Delinqüentes</b> o el show del frenètic <b>Muchachito Bombo Infierno</b> —amenitzat per <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=e_uYq1UEFEI&feature=related">un artista</a> que pinta un quadre durant el concert.<br /><br />Tenia curiositat per veure <b>Angelus Apatrida</b>, l’única banda de thrash metal d’Albacete que han girat amb Slayer i Megadeth. No em van decebre i van sonar brutals, amb una <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=fXG_9T32oTM">cançó dedicada a Benet XVI </a>i a la trobada de les famílies (<i>¡Que continúen vírgenes!</i>, fou el missatge que enviaren a les joventuts catòliques) i una altra <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=DaZWLFQ8Fdc">al trio de les Açores.</a><br /><br />Quant al rock urbà en castellà, els de Benetússer <b>Benito Kamelas</b> em deixaren una vegada més amb les ganes de sentir el seu tema estrella, «<a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=rmPKiW06Pxs">Qué más da</a>», eixa fabulosa cançó de despit amorós. El pitjor fou la decepció amb el so de <b>Los suaves</b>, especialment de Yosi que, sense veu, l’hagueren de traure de l’escenari (devia estar borratxo una vegada més). I el directe més impecable i net, sens dubte, el del mestre <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=uZ0CFis7ju8"><b>Rosendo</b></a>, amb <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=mnSlSsIAnkQ&NR=1">solos que fan vindre les llàgrimes</a>.<br /><br />L’última nit tothom està cansat, es nota en el ritme del ball, tots <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://www.youtube.com/watch?v=QtPQ_QJpFIU">com titelles</a>. Un col·lega se’t desploma de son en terra i rius, rius molt. Pensava que anava a afartar-me’n, però de tornada a casa m’adone que al remat, lluny de llevar-me el mono, tinc més set de rock’n’roll.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-66808980528766600162011-09-14T00:57:00.000-07:002011-09-14T01:07:08.378-07:00Deixadesa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie45B2TJCaCxRc0firFO_NEcqKj15D2XF1O8KnOIRYrbuGoHT6Txm1pedKWKLiPJSiaoRXnxrGeBNsASAkuvbiQTuc773hSwmDkExTwO14iop7rPSetp8IOSEytUbYkKC_Le3gm_DTyuI/s1600/Cierra+tu+sesi%25C3%25B3n.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie45B2TJCaCxRc0firFO_NEcqKj15D2XF1O8KnOIRYrbuGoHT6Txm1pedKWKLiPJSiaoRXnxrGeBNsASAkuvbiQTuc773hSwmDkExTwO14iop7rPSetp8IOSEytUbYkKC_Le3gm_DTyuI/s320/Cierra+tu+sesi%25C3%25B3n.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652121675244724818" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Hui he anat a la universitat a arreplegar un títol, conscient que és un dia important i que no tornaré molt sovint a eixe edifici que em porta records alegres. Agafe número i m’assec a la sala d’espera, que al cap d’uns minuts, misteriosament i per sort per a mi, es queda buida. Veig com la senyoreta del mostrador, que m’està mirant, polsa repetidament una maquineta que canta números que corresponen a persones que no apareixen. Això crea una situació un poc còmica i, quan finalment em toca a mi, l’única persona a la sala, m’hi acoste i els dos somriem. Després d’una salutació li explique que vinc a pel títol i em dóna un formulari. Jo li parle en valencià i ella em contesta en castellà, com em passa sovint. No estaria malament que treballant a la Universitat fera servir esta llengua si l’estudiant l’hi parla, però bé, tant se val —pensa u—, bon rotllo. Tampoc estaria malament que la megafonia cantara els números en valencià, tal com passa a la sala del costat, però com estem en zona Erasmus, ja se sap, cal amagar la llengua. A mesura que emplene la sol·licitud —que sí que està en valencià—, m’escandalitze de veure que està plena de faltes per a tots els gustos: accentuació, puntuació, formes verbals directament en castellà… Amb el mateix to jovial en què ha transcorregut la nostra breu conversa, li demane si tenen una còpia en Word del formulari, perquè potser els interessaria modificar-la, ja que esta va plena de faltes. Quan comence a assenyalar-li-les la xica posa cara d’ànec i sense atendre’m m’interromp amb un <b>¡Anda, déjate, déjate!</b> i un gest molt expressiu amb la mà, com si això no tinguera gens d’importància.<br /><br />Com que més tard he de fer papers en altre lloc, faig temps i m’allargue a la biblioteca. Mentre busque un llibre al catàleg, veig el missatge que teniu a la foto apegat a la torre de l’ordinador, amb la reivindicació damunt en retolador, que no ha tingut cap efecte. Vaig a la sala, trac el llibre, i quan isc del recinte universitari, sospire i pense que el que vinga darrere que arree.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-48313667259971510422011-09-13T13:44:00.000-07:002011-09-13T13:50:13.281-07:00Un valencià a l'Orient Mitjà<div style="text-align: justify;">Un amic ha tornat de fer una estada a Israel. Hi va anar sense brandar cap bandera, amb la ment i les orelles obertes, l’ànim d’ajudar si en tenia l’oportunitat i la intenció de parlar amb tothom, conscient que el nuc d’un conflicte enquistat no es pot desfer si les parts contendents no en parlen. Ha tractat amb bona gent, tant amb jueus —israelians, russos i nord-americans—, com palestins —de confessió musulmana i també cristiana—. M’ha explicat de primera mà alguns fenòmens lingüístics curiosos, com la <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hebreu">recuperació d’una llengua morta</a> o l’abandó de l’àrab per part d’alguns jueus; la multiculturalitat i el multilingüisme dins d’Israel, el seu ventall d’identitats davall d’eixa aparença monolítica que s’han esforçat a construir. L’he inquirit sobre solucions possibles, i hem raonat sobre la solució dels dos Estats, que seria salomònica, irreal i complicada, però a hores d’ara l’única llum al final del túnel. Hem conclòs que entre aquell popurri de gent el que caldria és que s’aclariren per viure junts i en pau en un país multicultural, però això sembla una utopia i hi ha un immobilisme a dues bandes que ho faria impossible.<br /><br />El meu amic no és el que es diu un «activista palestí», però té ulls i no s’ha estat de contar-me la part fosca d’aquell país, un país que volen per a uns i no per a uns altres, que exerceix una política d’apartheid on l’estranger és rebut amb honors si és jueu, mentre els autòctons palestins són tractats com uns pàries estrangers en la pròpia terra; on amb l’excusa de la seguretat hom s’apropia de terres que no són seues o escorcollen tothom amb arrogància i fins a la vexació. Un país militaritzat, un país que no és normal.<br /><br />Afortunadament per als qui no hem sigut testimonis de què passa a Israel, Gaza i Cisjordània, este viatger d’ulls curiosos ha arreplegat part de les seues vivències en <a style="color: rgb(51, 51, 255);" href="http://lost-in-the-middle-east.blogspot.com/">un blog</a>.<br /></div>Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-43254259050036353672011-09-12T08:09:00.000-07:002017-01-30T07:23:45.557-08:00Assegut al moll de la badia<div style="text-align: justify;">
Ahir <a href="http://www.youtube.com/watch?v=4k6clm4o8X0" style="color: #000099;">Ràdio 3</a> dedicava un especial a l’artista de soul <span style="font-weight: bold;">Otis Redding</span> per commemorar el 70 aniversari del seu naixement. Una de les seues cançons més conegudes és «Sitting on the dock of the bay» (‘Assegut al moll de la badia’), que escrigué junt amb Steve Cropper i que enregistrà en 1967, tan sols uns dies abans de morir en un accident d’avió. La cançó fou un èxit i encimbellà l’artista encara més en el món de la música.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/wyPKRcBTsFQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/wyPKRcBTsFQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: bold;">Sitting on the dock of the bay</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0); font-weight: bold;">Assegut al moll de la badia</span></div>
<br />
Sitting in the morning sun<br />
I’ll be sitting when the evening come<br />
Watching the ships roll in<br />
And then I watch ‘em roll away again, yeah<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Assegut al sol del matí</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Continuaré assegut quan arribe la nit</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Mirant com els vaixells entren</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">I com s’allunyen de nou després, sí</span></div>
I’m sitting on the dock of the bay<br />
Watching the tide roll away<br />
Ooo, I’m just sitting on the dock of the bay<br />
Wasting' time<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Estic assegut al moll de la badia</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Mirant com canvia la marea </span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Oh, tan sols m'assec al moll de la badia</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Perdent el temps</span></div>
I left my home in Georgia<br />
Headed for the ‘Frisco bay<br />
‘Cause I’ve had nothing to live for<br />
And look like nothing’s gonna come my way<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Vaig deixar a Geòrgia la meua llar</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Vaig enfilar cap a la badia de San Francisco</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Perquè no he tingut cap motiu per viure</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">I no pareix que haja de passar-me res</span></div>
So I’m just gonna sit on the dock of the bay<br />
Watching the tide roll away<br />
Ooo, I’m sitting on the dock of the bay<br />
Wasting time<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Així que seuré al moll de la badia</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">A veure com canvia la marea </span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Oh, assegut al moll de la badia</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">A perdre el temps</span></div>
Look like nothing’s gonna change<br />
Everything still remains the same<br />
I can’t do what ten people tell me to do<br />
So I guess I’ll remain the same, yes<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Pareix que no ha de canviar res</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Tot continua igual</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">No sóc capaç de fer el que deu persones em diuen que faça</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Així que crec que em quedaré igual, sí.</span></div>
Sitting here resting my bones<br />
And this loneliness won’t leave me alone<br />
It’s two thousand miles I roamed<br />
Just to make this dock my home<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);"><br /></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Assegut ací descansen els meus ossos</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">I aquesta soledat no em deixarà sol</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">He vagat durant milers de milles</span><br />
<span style="color: rgb(0 , 102 , 0);">Només per fer d’aquest moll ma casa</span></div>
Now, I’m just gonna sit at the dock of the bay<br />
Watching the tide roll away<br />
Oooo-wee, sitting on the dock of the bay<br />
Wasting time<br />
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Ara tan sols seuré al moll de la badia</div>
<div style="color: rgb(0 , 102 , 0); text-align: right;">
Mirant com canvia la marea<br />
Sí, assegut al moll de la badia<br />
Perdent el temps</div>
Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.com4