Darrerament no tinc molt de temps per a escriure en el blog, però sí esmerçaré unes quantes línies per recomanar-vos una lectura. Hom ha tingut l’encert i el detall de regalar-me La bíblia valenciana de Rafael Tasis, una novel·la policíaca o de detectius que m’ha tingut ben entretingut durant els meus viatges en l’autobús urbà (i quan s’acostava el final, cal dir-ho, també alguna estoneta al sofà). Ha sigut, doncs, un xicotet plaer. No sé si dir que és un clàssic, però sí que sembla que és una obra significativa en la literatura catalana, puix hom la considera la primera del gènere policíac escrita en la nostra llengua. I quina llengua, per cert! Un català normatiu correctíssim, sense cap traç d’influència castellana (més aviat francesa: quina gràcia em féu trobar que el succés d'un diari era un fet divers). Fou publicada en 1955, però l’acció ocorre molts anys abans, als anys vint o trenca, crec, i el lloc dels fets és Barcelona. Això és interessant, perquè al text s’esmenta l’ambient de barris, carrers i racons de la ciutat que hui dia, com és natural, han canviat. L’argument: el comissari Vilagut no sap traure l’aigua clara de la mort misteriosa de Gustau de Catllar, un noble català arruïnat que, aparentment, no tenia enemics. Però el seu amic Caldes, periodista fantasiós i afeccionat a les novel•les policíaques, farà servir els mètodes menys ortodoxos per traure’n el desllorigador, encara que això implique dur com cagalló per séquia el seu amic comissari. La pugna per un exemplar únic de la bíblia i altres morts apareixeran en escena, i el text ens mantindrà en tensió ―i amb bon humor― fins al final.
Recomanada per a qui li agrade la novel·la negra, policíaca, nostrada, amb tocs d'humor i ben escrita.
[Descobrisc que l’autor és el traductor al català de la comèdia Volpone, del dramaturg i poeta anglés Ben Jonson, una sàtira sobre l’avarícia i la luxúria que vaig llegir fa uns anys per obligació però que no em féu cap nosa, més aïna al contrari, ho passí la mar de bé.]
Recomanada per a qui li agrade la novel·la negra, policíaca, nostrada, amb tocs d'humor i ben escrita.
[Descobrisc que l’autor és el traductor al català de la comèdia Volpone, del dramaturg i poeta anglés Ben Jonson, una sàtira sobre l’avarícia i la luxúria que vaig llegir fa uns anys per obligació però que no em féu cap nosa, més aïna al contrari, ho passí la mar de bé.]
