L'ull del tigre

En anglés, «tindre l’ull del tigre» significa ser astut, tindre esperit guanyador, estar destinat a véncer. Esta cançó es féu famosa per servir de banda sonora al film Rocky III, per desig del protagonista, Sylvester Stallone, que demanà permís personalment a Survivor per a utilitzar-la. Des d’aquell 1982, “Eye of the tiger” ha esdevingut un himne a l’autosuperació. I no caduca. Ací vos deixe la meua traducció.

The eye of the tiger
Els ulls del tigre

Risin' up, back on the street
Did my time, took my chances
Went the distance, now I'm back on my feet
Just a man and his will to survive

M’alce, de nou al carrer
Aquell temps ja passà, vaig arriscar-me
Ja no hi ha distàncies, ara estic de nou dempeus
Tan sols un home i el seu desig de sobreviure

So many times, it happens too fast
You change your passion for glory
Don’t lose your grip on the dreams of the past
You must fight just to keep them alive

Sovint ocorre tan de pressa
Canvies la passió per la glòria
No deixes anar els somnis del passat
Has de lluitar per mantindre’ls vius

It’s the eye of the tiger, it’s the thrill of the fight
Risin’ up to the challenge of our rival
And the last known survivor stalks his prey in the night
And he’s watchin’ us all in the eye of the tiger

És l’ull del tigre, l’emoció de la lluita
És alçar-se per reptar el nostre rival
I el darrer supervivent conegut aguaita la seua presa a la nit
I ens mira a tots amb els ulls del tigre

Face to face, out in the heat
Hangin’ tough, stayin’ hungry
They stack the odds ‘til we take to the street
For we kill with the skill to survive

Cara a cara, en la calor del moment
Amb fermesa, mantenint la fam
Ens posen traves fins que ens fan prendre el carrer
Perquè matem amb l’habilitat de sobreviure

[repetix tornada]

Risin’ up, straight to the top
Have the guts, got the glory
Went the distance, now I’m not gonna stop
Just a man and his will to survive

M’alce, directament al cim
Tinc el coratge, tinc la glòria
Ja no hi ha distàncies, ara no pararé
Tan sols un home i el seu desig de sobreviure

[repetix tornada]

La paraula de la setmana: «llanterner»

Antigament, quan un perol, una cassola o una paella es feia malbé ―li eixia un forat o perdia el mànec, per exemple―, la gent no tirava l’utensili al fem, sinó que llogava els servicis d’un llanterner per a que el reparara. El llanterner era la persona que arreglava atifells de la casa. Hui dia, en la societat de consum en què vivim, este ofici ha desaparegut; però no la paraula llanterner, que ha passat a fer referència al lampista, és a dir, a la «persona que col·loca o repara llums i instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas».

Actualització de 2024. En el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les entrades llanterner i fontaner amb l’accepció susdita remeten a lampista.

En molts llocs es conserva la paraula llanterner amb el nou ús; en altres gasten la paraula fontaner.

¿Com anomeneu vosaltres la persona que ve a casa a arreglar-vos el lavabo o el vàter: fontaner o llanterner?

Esperant el tren

De nit, silenci. El cartell penja del sostre metàl·lic que cobreix part de l’andana: Silla. Seria molt autèntic que el ventijol el bellugara un poc, però no, no fa aire i el cartell no penja amb cordes: està ert. Temperatura agradable, fanals de llum groguenca il·luminen ací i allà; no prou per a llegir. Un home escarransit regira una paperera, vagareja per la vora de l’andana; hi busca puntes de cigarreta. En un dels bancs un xic rutlla un cigarro generós, amb forma de trompeta. El fum arriba fins al banc on sec. ¿M’és legalment permés acostar-m’hi i recordar-li que és un incívic, un mal educat, un sonat? El món quan es podia fumar a tot arreu: roba amb pudor de fum… (hi havia més incendis?) Estàvem bojos, diu algú. Igual que ara: continuem fent moltes altres barbaritats. Existir, per exemple. Si no, repassa la teua bossa diària de fem. Megafonia, tren amb destí [pausa] Gandia, carregat amb uns quants centenars de cossos que tornen a casa. Alguns baixen ací: un xaval rapat amb xandall del València, xiques jóvens i primes de cabells planxats i pits petits —tot és copa, sostenidors enconxats. Una comenta Ja fa temps que no parle amb ella, estarà perduda… Perduda només perquè no parla amb tu; perduda com si no estiguérem tots un poc perduts. Canvie la postura. Tenia el peu dret sobre el genoll esquerre i l’esquena una mica corbada; ara està recta sobre el respatler i les plantes dels peus en terra. Respire, sospire, s’hi està bé, ací. Atenció, efectuarà el seu pas un tren sense parada. Preguem no creuen les vies ni s’acosten a la vora de l’andana. Gràcies. Gràcies per no llançar-se a les vies i per no espentar ningú, per no armar-la, gràcies per no provocar una carnisseria. «De res», contestem tots a l’uníson. O no, sempre n’hi ha un que ho diu tard. Llavors passa una corrua de contenidors metàl·lics, sinistres, silenciosos. On van? Alacant? Què deuen dur? Quilos de samarretes de la Xina, plaques d’haixix? Molts milions de peles. S’acosta el meu tren; llum blanca. L’home escarransit torna a passar davant meu amb una burilla en la boca. Què és això que té entre el nas i el cigarro? Un moc que li penja. No se’l torca i pugem al tren.

Frases que u sent: «Lògica on no n’hi ha»

«Les coses són molt més irracionals del que ens pensem. A voltes busquem la lògica a coses que no en tenen».

Un home parlant de l’atracció i de les relacions amb les dones.