El conflicte palestí en 4 minuts

Solc agafar amb pinces el discurs d’algú que em diu que m’està contant la vertadera història sobre alguna cosa (hi ha tantes veritats com persones te la conten); també em sembla molt agosarat que una veu s’erigisca com la única solució a un conflicte complicadíssim que dura dècades, com és el cas del de palestins i israelians. Ara bé, malgrat les meues discrepàncies, trobe que este vídeo mostra bastant bé el que està passat a l’altra banda del Mediterrani, almenys com a resum o introducció.

La paraula de la setmana: «sullar»

Bebé que s'ha sullat la cara i el pitet

Des de Sella, a la Marina, em suggerixen que afigga a esta secció una paraula que no havia sentit mai. Es tracta de sullar, que significa embrutar-se o tacar-se. Pareix que sullar és la pronúncia popular en molts dialectes, però la normativa prescriu que la forma correcta del mot —almenys en l’escriptura— és sollar. Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia valenciana de la Llengua arreplega tant la forma sullar com sollar, i dona preferència a la forma amb u.

També em faciliten alguns exemples:

T’has sullat les mans, llava-te-les.
T’has sullat la camiseta.
Ja t’has sullat, haurem de posar-te pitet.
T’has sullat amb el carbó de la ximenera.

Segons el meu informant, esta paraula està desapareixent. Em diu que a la gent d’uns trenta anys ja li sona estranya, i que està sent substituïda pel castellanisme mancharse. És una llàstima que la paraula es perda, i m’ha sorprés que siga substituïda per un castellanisme que el DCVB qualifica com a inusitat. Perquè el valencià té mots propis sinònims de sullar, com ara embrutar-se,  tacar-se o mascarar-se (si és de sutja), que jo pensava que eren d’àmbit molt general.

L’etimologia de sullar és incerta, però el DCVB el relaciona amb el francés souiller. Seguisc la pista d’este mot francés (ací i ací) i comprove que significa «tacar» i que s’usa molt en sentit figurat (macular, corrompre, infectar, violar una cosa sagrada). En esta mateixa llengua, el substantiu souille vol dir porcatera, o siga, el lloc fangós on jau el porc; este, al seu torn, prové del llatí suillus, que vol dir «de porc», animal que en la llengua mare es diu sus, suis.

Una paraula relacionada amb sullar és soll, que fa referència a la brutícia, als residus, a les restes d’alguna matèria. Per exemple, el soll que queda al fons d’una bossa de papes que ja t’has menjat.

Les filles del rei [o l’enveja]

Era un rei que tenia tres filles; a la una li dien Devilleta, a l’atra Roseta i a l’atra Llisteta. Ve que un dia son pare crida a la major i li diu:

—Llisteta, Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França es vol casar en Llisteta.

La Devilleta que ho va sentir, se n’isqué d’allí tota trista, i a penes estava fora de la cambra o aposiento, el rei cridà a la Roseta i li digué:

—Tu, Roseta, la Roseta, la de la cara bonica, hui el rei de França va a vindre, que es vol casar en Llisteta.

La Roseta que ho sent, se n’ix també molt trista, però a l’estar fora de la cambra, el rei cridà a la Llisteta, dient-li:

—Tu, Llisteta, la Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França hui casar-se en tu desitja.

I Llisteta que ho va sentir es posà a saltar i brincar d’alegria, i a l’eixir-se’n de la cambra començà a cridar a les seues germanetes; però estes quant més les cridava, més feen el sord i més fugien:

—Germanetes, germanetes —cridava trista la Llista, i elles sempre caminant, caminaràs que camina.

Tant havien ja acaminat, que s’encontraven rendides del tot, quant divisen allà llunt una llumeta, que casi es perdia de vista. Al vore-la, tornen a mamprendre la caminata, hasta que aplegaren a la vora d’una gran foguera que havia encesa baix d’una carrasca, i al costat veuen a una bruixa assentà en una cadira calfant-se. Li conten a la bruixa tot lo que els passava, i li demanen que les faça boniques, per a que les vullga el rei més que a sa germana. I vate ací que la bruixa agarra i les mata a les dos. Después se’n va al palau del rei, i tirant a Llisteta dins del pou, se posa els seus vestits, i el rei se creu que és sa filla. La u li regala escarpins i pintetes de plata, l’atre una corona d’or; al cos duu una devilla, al cap roses molt enceses i al coll llistes primoroses. I al vore-la tan apanyada el rei de França, li pren gran voler; però en ell van dos infants que volien a les germanetes Llisteta, i quant la mala bruixa anava a missa en lo rei, la Devilla la punxa, la Llista l’apreta del coll i la Rosa la mata, clavant-li una espina en lo pols. En açò reviuen les tres germanes i tornen a ser princeses la Devilleta, la Roseta i la Llisteta, casant-se en lo rei i els dos infants de França. I diu el pare a ses filles:

—No tingau ja més enveja mai, pues si no fora perquè el rei ha anat ara a missa en la bruixa, s’havéreu quedat sempre com éreu i no seríeu princeses, només perquè envejàreu la mà del rei de Llisteta. I acabat, amén Jesús, a la porta hi ha un fus. Un gra de pebre, un bri de safrà, la mala bruixa, la col s’ha fet ja.

«L'orgullosa Mary», de Creedence

«Proud Mary» parla d’una dona treballadora i d’un vaixell de vapor que, diuen, solcava el riu Mississippí i portava eixe mateix nom.

Proud Mary
Proud Mary

Left a good job in the city,
Working for the man every night and day,
And I never lost one minute of sleeping,
Worrying ‘bout the way things might have been.

Vaig deixar un bon treball a la ciutat
Treballava per a l’home dia i nit
I mai no vaig perdre un minut de son
Preocupant-me per com haurien pogut anar les coses

Big wheel keep on turning,
Proud Mary keep on burning,
Rolling, rolling, rolling on the river.

La gran roda continua girant
Proud Mary continua fumejant,
Rodant, rodant, rodant pel riu

Cleaned a lot of plates in Memphis,
Pumped a lot of pane* down in New Orleans,
But I never saw the good side of the city,
Until I hitched a ride on a river boat queen.

Vaig rentar molts plats a Memphis
Vaig posar molta gasolina a Nova Orleans
Però mai no vaig veure la part bona de la ciutat,
Fins que em dugueren a fer un tomb amb la reina dels vaixells de vapor

Rolling, rolling, rolling on the river.
If you come down to the river,
Bet you gonna find some people who live.
You don't have to worry 'cause you have no money,
People on the river are happy to give.

Rodant, rondant, rodant pel riu.
Si alguna volta baixes al riu,
Segur que trobes gent que hi viu.
No patisques si no tens diners,
La gent del riu és generosa.

Rolling, rolling, rolling on the river.
Rolling, rolling, rolling on the river.
Rolling, rolling, rolling on the river.

Rodant, rondant, rodant pel riu.

*Hi ha discussió sobre si este és un joc de paraules entre pain («dolor») i pane (=propane, «propà»). Pump, en argot col·loquial, és «vendre drogues» (to pump pain seria «vendre drogues = dolor»), mentre que pumped pane, simplement suggereix que Mary treballava posant gasolina. De fet, hi ha qui diu que la cançó parla de la marihuana (Mary) i dels efectes de fumar-ne. Pareix que en la seua versió, Tina Turner canvià la paraula per tane (de octane, en argot col·loquial, «gasolina»), potser amb la intenció d'eliminar eixa ambigüitat.

Estar tranquil

Ja vàerm passejar per allí fa uns dies: mos colàrem, sense saber-ho, en el Tancat de la Pipa, a on vaig redescobrir l’esponjosa boga i vérem algun corriol; dels camps mos emportàrem una espiga d’arròs, quasi madur; de l’horta menjàrem figues de sabor melós. Vàrem xarrar bona cosa i inclús vàrem espigolar un meló.

Ahir, a última hora de la vesprada, vaig refer a soles el camí del barranc al Tancat. Ja no feia calor, i un ventijol agradable acaronava les canyes dels màrgens i feia dansar les espigues corbades, de verdor que es perdia en l’horitzó, fins a les finques del Saler. Sobre la bici, la remor de l’aire em fa cosquerelles a les orelles. Cap avant i cap arrere tan sols hi ha el camí i jo; el barranc i les espigues només sospiren. Tinc una agradable sensació de plenitud, de disfrutar en soledat. Sense deixar de pedalar, amolle el manillar i trac la càmera. El sol està cada vegada més baix i la llum ambarina ho amera tot. Se m’ocorre que este moment pot ser una bona despedida de l’estiu. En faig balanç: un estiu de noves terres, sendes i coneixences, però també un estiu autòcton, de muntanyes i de mar, de viure des del rock’n’roll, de velles amistats i de rituals d’arrosset i copa de senyor.

Però sobretot ha sigut un estiu tranquil, de saber on està u; lo que val i lo que vol. Si diuen que la felicitat és la tranquil·litat, jo este estiu he estat tranquil.

(Redacció modificada en setembre de 2024)

Per a què discutir

Vas per ahí, coneixes gent. Una russa que podria ser model i que a més de la llengua eslava parla perfectament anglés, italià, castellà i —¡oh, maravella!— entén el valencià i diu algunes frases. Un canadenc rialler i curiós, d’origen búlgar, que de tant en tant pregunta ¿y cómo se dice eso en valenciano?. Una murciana que vol aprovar el Mitjà. Llavors s’acosta una de València ciutat que no sap ni què és Catarroja i aconsella al personal que no aprenga valencià perquè no sirve para nada y el castellano es mucho más rico. A tu se’t queda cara de pòquer, emets un sospir, contenint-te, i preferixes no eixir a la palestra. I penses com de bo és viatjar, penses en allò de la «integració» i rius per no plorar; penses en la faena que queda per fer; penses que els de fora no nos trauran, perquè els de dins ja s’encarreguen de fer-ho.

(Redacció modificada en juliol de 2024)