La paraula de la setmana: «fossar»

(Imatge generada amb IA)

Esta setmana tornem amb els verbs, ¡ja en tenia ganes! Fossar (o fussar) és l’acció que fan els animals, com ara gossos o porcs, quan furguen la terra amb el morro. No obstant això, hui dia gastem este verb també amb les persones, i l’utilitzem bàsicament amb els mateixos sentits que el seu sinònim furgar (que pareix que tinga un abast d’ús geogràficament més extens).

En sentit figurat, fossar (o fussar) és sinònim de dotorejar o tafanejar. Així, una veïna que es fica en la vida dels altres, que és massa curiosa, es diu que «està sempre fossant» en els nostres assumpts. Però no només fossen gossos, porcs i dotors. Vejam, doncs, exemples en un altre ordre de tafaneria més modern: si provem un nou programa que hem descarregat en l’ordinador ens posarem a fossar per totes les seccions per a ensenyar-nos a usar-lo; si tenim una vesprada ociosa i anem llegint blogs i blogs saltant d’un enllaç a un altre, llavors estarem fossant per la blogosfera, és a dir, consultant pàgines web moguts per la curiositat lectora.

La norma ens prescriu que escriguem esta paraula amb o («fossar») i no amb u (fussar). Comente açò perquè pareix que la pronúncia fussar està molt estesa (jo l’he sentida en la Ribera Baixa) i té tradició escrita. Ara bé, hi ha altres llocs a on es pronuncia fossar, com ara en el barri del Cabanyal, en la ciutat de València. 

Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià dona entrada tant a la forma fossar com a la forma fussar. Fossar només tindria el sentit literal (furgar), i la fussar tindria també el sentit figurat (dotorejar).

Setmana Santa i "Pascua"

Arriba Setmana Santa a València ciutat i l’EMT –l’empresa d’autobusos urbans– amplia alguns horaris i modifica el trajecte d’algunes línies. D’altres, fins i tot, queden eliminades perquè es preveu que no hi haurà prou usuaris. Algunes de les modificacions poden provocar molèsties per als usuaris, però vaja, s’entén que retallen d’ací i que amplien d’allà. Ara, el que ja no s’entén és que any rere any cometen les mateixes faltes d’ortografia en la seua retolació. Pascua ja n’és tot un clàssic, que no escriuen maig amb q, com toca. Proveu, proveu de queixar-vos o simplement de notificar-los l’error, amb un correu electrònic... veureu com, quan contesten (s'ho prenen amb calma) vos entretindran amb excuses de mal pagador.

Versions arrere en el temps: The Baseballs

He trobat una manera d’estar al corrent de les últimes novetats musicals de la radio fórmula i discoteques sense haver de sentir-les. Es veu que hi ha uns xicots alemanys amb tupé i camisa a quadres que fan versions de grans èxits actuals a l’estil del rock dels anys cinquanta i seixanta. El resultat no és una meravella, però certament fan cançons molt més fàcils de sentir i molt més ballables que les originals. Han interpretat així, entre d’altres, Umbrella (de la qual teniu el videoclip ací dalt, un fake de concert de masses antic que quasi enganya quan el veus per primera vegada), Hot’n’cold, I don’t feel like dancing o fins i tot Angels, de Robbie Williams. Bon negoci han fet aquests xics.