divendres, 2 d’abril del 2010

La paraula de la setmana: «fossar»

Un gos fossa dins de la bossa de la seua ama

Aquesta setmana tornem amb els verbs! (ja tenia ganes). «Fossar» és l’acció que fan els animals, com ara gossos o porcs, quan furguen el terra amb el morro. No obstant això, hui dia fem servir aquest verb també amb les persones, i l’utilitzem bàsicament amb els mateixos sentits que el seu sinònim «furgar» (que pareix que tinga un abast d'ús geogràficament més extens). Quan fossarem? Per exemple, si se’ns cola pel forat de la pica algun objecte i el desembossador no soluciona el problema, fossarem pel forat amb una ferramenta allargada –com un ganivet o un tornavís– per traure’l.

Amb un sentit figurat, «fossar» és sinònim de tafanejar o entremetre’s. Així, una veïna que es posa en la vida dels altres, que és massa curiosa, es diu que «està sempre fossant» en els nostres assumptes. Però no només fossen gossos, porcs i dones xafarderes. Vejam, doncs, exemples en un altre ordre de tafaneria més modern: si provem un nou programa que hem descarregat al nostre ordinador ens posarem a fossar per totes les seccions per ensenyar-nos a usar-lo; si tenim una vesprada ociosa i anem llegint blogs i blogs saltant d’un enllaç a un altre, llavors estarem fossant per la blogosfera, és a dir, furgant pàgines web moguts per la curiositat lectora.

La norma ens prescriu que escriguem aquest mot amb o («fossar») i no amb u (fussar). Comente açò perquè pareix que la pronúncia fussar està molt generalitzada –per exemple i des de la meua experiència, a la Ribera Baixa– i s’ha reflectit fins i tot per escrit. Ara bé, hi ha molts altres llocs on es pronuncia com s’escriu –fossar–, com passa per exemple al barri del Cabanyal, a València ciutat.

Setmana Santa i "Pascua"


Arriba Setmana Santa a València ciutat i l’EMT –l’empresa d’autobusos urbans– amplia alguns horaris i modifica el trajecte d’algunes línies. D’altres, fins i tot, queden eliminades perquè es preveu que no hi haurà prou usuaris. Algunes de les modificacions poden provocar molèsties per als usuaris, però vaja, s’entén que retallen d’ací i que amplien d’allà. Ara, el que ja no s’entén és que any rere any cometen les mateixes faltes d’ortografia en la seua retolació. Pascua ja n’és tot un clàssic, que no escriuen maig amb q, com toca. Proveu, proveu de queixar-vos o simplement de notificar-los l’error, amb un correu electrònic... veureu com, quan contesten (s'ho prenen amb calma) vos entretindran amb excuses de mal pagador.

dimarts, 30 de març del 2010

Versions arrere en el temps: The Baseballs



He trobat una manera d’estar al corrent de les últimes novetats musicals de la radio fórmula i discoteques sense haver de sentir-les. Es veu que hi ha uns xicots alemanys amb tupé i camisa a quadres que fan versions de grans èxits actuals a l’estil del rock dels anys cinquanta i seixanta. El resultat no és una meravella, però certament fan cançons molt més fàcils de sentir i molt més ballables que les originals. Han interpretat així, entre d’altres, Umbrella (de la qual teniu el videoclip ací dalt, un fake de concert de masses antic que quasi enganya quan el veus per primera vegada), Hot’n’cold, I don’t feel like dancing o fins i tot Angels, de Robbie Williams. Bon negoci han fet aquests xics.