dimarts, 2 de desembre de 2008

N'importe qui


No em pregunteu com ho fa, o si és un muntatge. Jutgeu vosaltres mateixos. El paio del vídeo és Rémi Gaillard, un desaprensiu de Montpeller que s'ha fet famós arreu de França pels seus vídeos, on bàsicament apareix fent la mà al personal. Vos he deixat aquest, que no afectarà les vostres conviccions morals, i que a més és força sorprenent. Si teniu més curiositat, entreu a la seua pàgina web.

diumenge, 30 de novembre de 2008

He llegit: El Virgo de Vicenteta, de Josep Bernat i Baldoví

Per fi he pogut veure el clàssic del cinema valencià El Virgo de Visanteta. És la història d'una jove de Favara, a qui, arran de la seua interpretació de Santa Bàrbara en una obra folklòrico-religiosa, cau una maledicció: cada vegada que té sexe amb algú, una tempestat devastadora assola l'horta del terme. Però Vicenteta és humana i necessita fotre. Fruit d'un coit fugisser i secret amb un xic del poble, naix una xiqueta, Bàrbara, qui en créixer serà la viva imatge de sa mare. El poble pensa que el seu naixement no ha estat obra de baró, sinó de la divinitat, i el rector insisteix que la filla es faça monja. El cert és que, siga com siga, aquesta heretarà la maledicció de la mare, així com el seu ímpetu sexual... La nova Vicenteta es desfogarà, d'amagatotis a pallers i camps de tarongers, amb diversos xics del poble, cosa que provocarà els consegüents i catastròfics ruixats. El malefici només es trencarà quan algú es digne a casar-se amb ella ―com Déu mana― i així podrà cardar amb la vènia de Santa Bàrbara, responsable de la pluja i de les tronades.

Aquest disbarat de pel·lícula no entén de censures, és l'època del destape i açò és ben palés de principi a fi. El personatge de Vicenteta l'interpreta l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio, guapíssima a pesar dels anys que han passat (des de 1979!). El llenguatge dels personatges és la clau del film, puix parlen en vers rimat, amb un estil escatològic i molt verd, fent servir el vocabulari hortícola com a eufemisme de paraules porques. L'atmosfera de la pel·lícula traspua una sèrie de tòpics de les comarques centrals valencianes, en clau d'humor. També s'hi fa una paròdia de l'església i del centralisme condescendent madrileny envers la província levantina.



Després de veure-la, he tingut curiositat i he cercat l'obra literària en què està basada. Es tracta de l'adaptació d'un sainet agroeròtic de Josep Bernat i Baldoví, escrit ni més ni menys que en 1845. L'argument de l'obreta ―almenys la versió que he consultat jo― és força més senzill que el de la pel·lícula, però conserva l'essencial, els esplèndids diàlegs i monòlegs verds, l'habilitat de Bernat per a versificar i fer riure. Diuen que l'autor concebia la peça en tant que 'divertimento' per a ser llegida o, com a màxim, per a ser representada en cercles reduïts, en els quals la seua visió còmica n'assegurava l'èxit. Ausades que n'ha tingut, d'èxit, fins arribar als nostres dies.

I ja com a anècdota, el lector expert trobarà, en les paraules de Vicenteta, la paròdia d'un parlament de Segismundo a l'obra de Calderón de la Barca La vida es sueño. Però no m'entretinc amb raons, i vos oferisc un tast de famós monòleg de Vicenteta:

–Deixeu, cel, que apurar vullga
encara que lleig estiga:
¿Per què m'hau donat la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sang és precís que bullga
quan contemple una miqueta
que la gran i la xiqueta
tenen el fotre per llei.
¡I jo no tinc més remei
que el de fer-me la punyeta!

Ací podeu veure la pel·lícula sencera (cal registrar-s'hi però és debades)
Ací trobareu un article sobre els sainets de Josep Bernat i Baldoví
Podeu consultar el sainet a la biblioteca d'Humanitats de la UV, comprar-lo a la llibreria ParísValència, o llegir-lo en línia en aquest PDF