divendres, 6 de novembre del 2009

La paraula de la setmana: «rebentat»

M’he adonat que quasi sempre les «paraules de la setmana» són verbs. ¿Tal volta tenen els verbs més pes en la llengua que un prescindible substantiu? ¿Constitueixen la columna vertebral d’un idioma? ¿Donen potser més possibilitats, més joc? Siga com siga, a partir d’ara tractaré de no deixar de banda substantius i adjectius, pobrets.




El d’aquesta setmana és un mot que –m’atrevisc a dir i amb moltes probabilitats d’equivocar-me estrepitosament– s’ha substituït pel seu equivalent castellà en la llengua parlada de determinades zones. Com a mínim a la ciutat de València i a les comarques centrals. «Carajillo», doncs, és una de les paraules d’ús habitual que el parlant d’aquestes zones reconeix –si hi pensa– com a no genuïna del català, però no deixa d’utilitzar-la per dos motius. Un, perquè no coneix el mot valencià o no li interessa. Dos, perquè coneix la forma apresa en altres zones catalanòfones o a través d’algun mitjà escrit –el cas de «cigaló», que és com es diu a Barcelona– però sap que si la fera servir en un bar de Massanassa, Burjassot o València, podria produir-se una de les clàssiques i lamentables situacions d’incomprensió.

Posem, doncs, que un d’aquests parlants desconeix el nostre mot de la setmana, «rebentat», i que un dia consulta un diccionari i s’assabenta de la seua existència. Pregunta a família i amistats valencianoparlants de l’Horta i ningú no l’ha sentida abans. Llavors una vesprada va a prendre café amb uns amigots a la terrassa d’un bar de la plaça Xúquer, a València. Una cambrera simpàtica i riallera els atén en la llengua pròpia. Al parlant se li acut demanar-li un «rebentat de whisky» i, per a sorpresa seua, la xicona l’entén. Ell, encuriosit, li pregunta d’on és (descarta immediatament que de la capital), i ella li diu un poble que el parlant ja no recorda –ai la memòria!– però que juraria que era de la Safor. Ella entén i utilitza amb total naturalitat el mot «rebentat». Molt de temps després, el parlant s’assabentaria que aquesta és una paraula normalíssima, també, a les Illes Balears.

Aquest parlant desinformat sóc jo mateix, mal que em pese. Incloc, doncs, aquesta paraula a la llista de mots setmanals amb l’esperança que, si hi ha lectors fidels o esporàdics d’aquest blog que, com jo, desconeixien aquesta paraula tan fonamental –segur que en seran pocs, que vos agrada molt estar pels bars– la utilitzen d’ara en avant en el seu establiment alcohòlic habitual.

L’origen de «rebentat», per cert, és –com no!– verbal. «Rebentar» un café és, segons el diccionari, mesclar-lo amb un licor que li traga la fortor o li suavitze el gust. Ara bé, segons quin licor utilitzem, el que fem més aïna és enfortir-lo... En català també es pot dir «perfumat» o «cigaló». El cas de «perfumat» és bastant clar; el de «cigaló» és més fosc: pareix que prové de «cigala» (membre viril), perquè antigament aquesta beguda se servia en uns gots alts i prims, de forma fàl·lica. Seria així un cas paral·lel del castellà, ja que «carajo» també fa referència en aquesta llengua al penis... Però també hi ha qui diu que «carajillo» prové del coratge –corajillo– que prenien els hòmens que anaven a la guerra en prendre aquest beuratge.

dimarts, 3 de novembre del 2009

18 and life

Tornem amb els temassos de hard-rock. El de hui és 18 and life, segon single de l’àlbum debut de la banda Skid Row (1989). Va ser la seua primera balada i hit, escrita pel guitarrista Dave Sabo després de llegir un article de diari sobre un xic de divuit anys que havia estat condemnat a cadena perpètua per disparar i matar un amic seu amb un revòlver que creia que no estava carregat.



Aquest n’és el videoclip, si voleu només escoltar-la cliqueu ací

Ricky was a young boy, he had a heart of stone.
Lived 9 to 5 and worked his fingers to the bone.
Just barely got out of school, came from the edge of town.
Fought like a switchblade so no one could take him down.
He had no money, oooh no good at home.
He walked the streets a soldier and he fought the world alone
And now it's

Ricky era un xicot amb el cor dur com una pedra
Treballava de 9 a 5 i s’hi deixava la pell
A penes havia deixat l’escola, era dels afores de la ciutat
Lluitava com una navalla automàtica, ningú no el podia tombar
No tenia diners, les coses a casa anaven malament
Caminava ert com un soldat, lluitava tot sol contra el món
I ara…


18 and life, you got it
18 and life, you know
Your crime is time and it's
18 and life to go

Tens 18 anys i tota una vida
18 i tota una vida, ja saps
El teu crim és el temps
18 i tota una vida per endavant


Tequila in his heartbeat, His veins burned gasoline.
It kept his motor running but it never kept him clean.
They say he loved adventure, "Ricky's the wild one."
He married trouble and had a courtship with a gun.
Bang Bang, shoot 'em up, The party never ends.
You can't think of dying when the bottle's your best friend
And now it's

Li bategava tequila en el cor, les seues venes cremaven com gasolina.
Això li mantenia el motor en marxa, però mai no el mantingué net
La gent deia que li encantava l’aventura, «Ricky sí té collons!».
És casà amb problemes i embolics i flirtejà amb una pistola.
¡Bang bang! engega’ls un tret, la festa no s’acaba mai.
No es pot pensar en la mort quan la botella és la teua millor amiga
I ara…

"Accidents will happen" they all heard Ricky say
He fired his six-shot to the wind, that child blew a child away.

«Els accidents ocorren», tots sentien dir a en Ricky»
Disparà el seu revòlver a l’aire, i aquest xiquet s’emportà la vida d’un altre.