Diamants i rovell

Sona Diamonds and rust, un eriçó em corre des de la part posterior del braç, passant pel bescoll, i aborrona part del cuiro cabellut. Este hit el va compondre Joan Baez, segons he llegit, pensant en el seu exnóvio, Bob Dylan. Jo l’he sentit, sobretot, a través de les versions que ha fet la banda heavy Judas Priest. Ací, per exemple, teniu la interpretació que feren a València en 2004. Potser no és la millor, però és la que tinguí el goig de veure en directe (imagineu-me enmig de la gentada en el minut 3.23, impagable catarsi col•lectiva). Com que els Judas ja s’han fet majors, des de fa uns anys fan una versió acústica. Però ells no són els únics a interpretar i fer seua esta cançó. Mariona Font, per exemple, en féu una en català.

L'original

Judas Priest en acústic

Diamonds and rust
Diamants i rovell

Well, I’ll be damned
Here comes your ghost again
But that’s not unusual
It’s just that the moon is full
And you happened to call
And here I sit
Hand on the telephone
Hearing a voice I’d known
A couple of light years ago
Heading straight for a fall

Ací ve el teu fantasma una vegada més
Però això no és res estrany
És simplement que la lluna és plena
I se t’ha acudit telefonar
I ací estic asseguda
Amb el telèfon a la mà
Sentint una veu que vaig conéixer
Ja fa anys llum
Camí directe al fracàs

As I remember your eyes
Were bluer than robin’s eggs
My poetry was lousy you said
Where are you calling from?
A booth in the Midwest
Ten years ago I bought you some cufflinks
You brought me something
We both know what memories can bring
They bring diamonds and rust

Recorde el teus ulls
Més blaus que els ous de pit-roig
Deies que la meua poesia era pèssima
D’on estàs telefonant?
Una cabina de l’Oest Mitjà
Fa deu anys et vaig comprar uns botons de puny
Em vas portar alguna cosa
Els dos sabem el que els records poden dur
Porten diamants i rovell

Well, you burst on the scene, already a legend
The unwashed phenomenon
The original vagabond
You strayed into my arms

Irromps en escena, ja ets una llegenda
Un fenomen al descobert
El vagabund original
T’esgarriares i caigueres als meus braços

And there you stayed
Temporarily lost at sea
The Madonna was yours for free
Yes, the girl on the half-shell
Could keep you unharmed

I t’hi vas quedar
Temporalment perdut en alta mar
La madona era teua de franc
Sí, la xica de damunt de la petxina
Et podia protegir del dolor

Now I see you standing with brown leaves falling around
And snow in your hair
Now you're smiling out the window of that crummy hotel
Over Washington Square
Our breath comes out white clouds
Mingles and hangs in the air
Speaking strictly for me
We both could have died then and there

Ara et veig dempeus, fulles marcides cauen al teu voltant
I hi ha neu als teus cabells
Ara somrius a la finestra d’eixe hotel de mala mort
A la Washington Square
El nostre alé forma un núvol blanc
Que es mescla i sura en l’aire
Per a mi, sincerament,
Els dos hi podríem haver mort llavors

Now you’re telling me you’re not nostalgic
Then give me another word for it
You who are so good with words
And at keeping things vague
’Cause I need some of that vagueness now
It’s all come back too clearly
Yes, I once loved you dearly
And if you’re offering me diamonds and rust
I’ve already paid

Ara em dius que no ets un nostàlgic
Llavors dóna’m una altra paraula per dir-ho
Tu que ets tan bo amb les paraules
I a no ser precís
Perquè ara necessite un poc d’eixa vaguetat
Tot em torna ara clar com l’aigua
Sí, una volta et vaig estimar de cor
Però si ara m’ofereixes diamants i rovell
Ja he pagat la meua part

Nadal

Nadal, es dupliquen els ingressos de psiquiatria als hospitals —són dies difícils—, els contenidors van curulls de caixes i embolcalls de cartó, plàstic, tot mesclat —reciclar? això què és?—, es multipliquen els sopars i les fartades amb gent que t’abelleix veure i gent que no. Vius de nit, t’agradaria veure la llum del sol, però no aprofites l’oportunitat. Any nou, la gent es fa nous desitjos —es marca reptes— com si hui fóra diferent de l’ahir. Els que no ho fan, fumen a la porta del bar, que ha deixat de fer olor de tabac i ara put a vàter. Els informatius segueixen el pacte tàcit de fer com si els reis existiren. Molts volgueren que açò acabara i trobar tan sols tranquil•litat.

La paraula de la setmana: «empapussar»

Ací va una paraula apropiada per a utilitzar en estes festes nadalenques. Empapussar significa donar de menjar ad algú ficant-li l’aliment en la boca. Es tracta d’una acció prou íntima: podem empapussar un animal (un pardalet o un cadellet), un xiquet de bolquers… Empapussem amb afecte o sensualitat qualsevol ser volgut. 

No obstant, la paraula s’usa a sovint amb un sentit negatiu, quan fem menjar massa a eixa persona o l’obliguem a alimentar-se. Tal volta això ve del fet que els xiquets menuts, inconscients que cal menjar per a viure, a sovint rebutgen el menjar i toca ser insistent.

La paraula empapussar deriva de pap —la part compresa entre la barba i el coll— amb el sufix –ús. L’expressió «omplir el pap» vol dir precisament això, menjar.

(Redacció modificada en octubre de 2024)