dijous, 27 de maig de 2010

La paraula de la setmana: «amprar»

Ampra el qui demana, ampra el qui rep prestat

«Amprar» vol dir manllevar, o siga, fer-se prestar, prendre alguna cosa en préstec, agafar alguna cosa que ens han deixat i que després hem de tornar. Així, per exemple, algú que passa dificultats econòmiques pot amprar-li diners ―o siga, agafar prestats― a algú que en té de sobres. O també podem amprar oli o sal a un veí quan ens n’hem quedat sense.

Pareix que els diccionaris també defineixen «amprar» com «demanar en préstec». Sobre això, l’investigador Eugeni Sempere Reig (en un article publicat al setmanari El Punt) cridava l’atenció sobre un suposat error en la definició, i assenyalava que amprar no és «demanar en préstec», sinó «prendre en préstec», o siga, aconseguir el que demanem. Jo, sincerament, no filaria tan prim amb aquesta diferència, ni em posaré categòric sobre si amprar vol dir «demanar en préstec», «agafar prestat» o les dues coses, perquè, entre altres coses, no és una paraula que utilitze habitualment ―i vosaltres?―. Imagine, però, que si el mot té els dos usos en el diccionari deu ser per alguna cosa, i veig també (al DCVB) que, com sempre, quant al significat d’aquesta paraula, hi ha grans diferències entre dialectes.

Com a curiositat, vos comente que en anglés ―igual que en català― davant d'una situació en què una persona es fa prestar una cosa d'un altra, l'acció també se centra en qui rep els diners ―i no en qui els presta―, el qual es converteix en el subjecte de l'acció. Això passa amb el verb to borrow, que, per cert, vol dir amprar en els dos sentits que comentem, demanar i prendre prestat. Per exemple: I borrowed ten dollars from my father = Li he amprat deu dòlars a mon pare. Així doncs, no veig perquè en català no pot ser igual.

Vos posaré, això sí, uns quants exemples extrets ―com sempre― de la parla viva, de l’ús de què sóc testimoni:

He anat a amprar-li-ho i no m’ho ha deixat.
(He anat a demanar que em prestara una cosa i no ha volgut)

Tot el que té és amprat.
(Tots els béns que té li’ls han prestat)

Amb tant que tenia, ha anat a amprar!
(No fa sentit que tenint diners vages a demanar-ne a un altre)

Sempre està amprant!
(Sempre està demanant)

M’ho amprà i no m’ho ha tornat!
(Li ho vaig deixar i no m’ho ha tornat)

dimarts, 25 de maig de 2010

Ha mort Ronnie James Dio

Diuen que Dio fou qui popularitzà aquest gest associat al heavy

Ha mort un dels grans cantants de heavy metal, ha mort Ronnie James Dio. Va passar ja fa uns pocs dies, el 16 de maig; un càncer d’estómac ha pogut amb ell als seixanta-vuit anys d’edat. Jo me n’he assabentat aquest matí quan, per casualitat, cercava vídeos seus pel Youtube. He pensat que era una faula d’aquestes que corren, però que el diari Avui se’n fera ressò m’ha confirmat que la notícia era ben real.

Per si no vos sona, Dio ha sigut cantant de grans bandes com ara Rainbow i Black Sabbath, a més de la banda que porta el seu nom: Dio. Jo no n’era fanàtic, però cançons com Long live rock and roll, Kill the king o Last in line són clàssics cantats per ell que m’han fet passar molts bons moments. A guisa d’homenatge, tracte de traduir una cançó que m’agradava molt, Holy Diver, de 1983, i ens quedem amb la frase Life's a never ending wheel...



(La cançó pròpiament dita comença al minut 1.20)

Holy diver
You’ve been down too long in the midnight sea
Oh what’s becoming of me
Ride the tiger
You can see his stripes but you know he’s clean
Oh don’t you see what I mean
Gotta get away, holy diver, yeah

Sant bussejador
Has estat massa temps en la foscor del mar
Oh en què m’estic convertint
Cavalcar el tigre
Pots veure les seues ratlles però saps que és pur
Oh no veus a què em referisc?
Has d’escapar-ne, sant bussejador

Got shiny diamonds
Like the eyes of a cat in the black-and-blue
Something is coming for you, look out!
Race for the morning
You can hide in the sun ‘till you see the light
Oh we will pray it’s all right
Gotta get away, get away

Té diamants lluents
Com els ulls d’un gat en la foscor
Quelcom ve a per tu, ¡vigila!
Corre cap al matí,
Pots amagar-te en el sol fins que veges la llum
Oh resarem perquè tot vaja bé
Has d’escapar-ne


Between the velvet lies
There’s a truth that’s hard as steel, yeah
The vision never dies
Life’s a never ending wheel say

Entre les mentides de vellut
Hi ha una veritat dura com l'acer, sí
La visió mai s’esvaeix,
La vida és una roda que mai para, digues

Holy diver
You’re the star of the masquerade
No need to look so afraid
Jump on the tiger
You can feel his heart but you know he’s mean
Some light can never be seen yeah

Sant bussejador
Ets l’estrela del ball de disfresses
No has de semblar tan espantat
Salta sobre el tigre
Sents el seu cor però saps que és roín
Hi ha llums que mai es poden veure

(Repeteix la primera estrofa)

Gotta get away
Holy diver sole survivor
You’re the one who’s clean
Holy diver holy diver
The cat’s in the blue
Coming after you holy diver
Oh holy diver, yeah, alright, get away

Has d’escapar
Sant bussejador, l’únic supervivent
Tu ets el qui és pur
El gat és en la foscor
I va a per tu, sant bussejador
Oh sant bussejador, sí, escapa-te’n

diumenge, 23 de maig de 2010

Tres tastets de Barricada

Hi ha vegades que, bé perquè no tens res nou que valga la pena sentir o bé perquè per algun inconscient designi et poses musicalment nostàlgic, acudeixes a la prestatgeria de CD i cassets i espigoles uns quants discs vells, els que paga la pena sentir de nou. I fa goig, perquè tot i que es tracte de les mateixes cançons, sempre descobreixes un matís nou, i depenent de com et trobes en eixe moment (o potser en recordar qui eres i com pensaves quan les sentires per primera volta), les cançons prenen un significat nou i, fins i tot, experimentes una catarsi diferent.

Doncs bé, ahir em va pegar per fer un repàs a alguns dels meus temes favorits de Barricada, la veterana banda de rock pamplonesa. De tantes cançons que em fan sentir bé, només volia deixar-vos tres tastets: Primer Lentejuelas, el seu hit de 1985, un tema ple d’actitud, de riff reiteratiu sense concessions i d’un autèntic so dels vuitanta. Després El mejor de tus días, de 1992, cançó que m’agrada no només musicalment, sinó perquè crec que la descripció sensorial de la lletra (sorolls, olors i tacte) i quatre petits detalls aconsegueixen crear una escena i uns personatges. I per acabar una d’amor, No sé bien por qué, una d’aquestes lentes que Enrique Villarreal canta a cor obert amb la seua veu greu i captivadora.



Vas de farol, no importa cómo pero quieres ganar
Tu danza es pobre puedes caer
La soga al cuello van a tirar
Es de cartón, todo tu mundo es una pura ficción
Así el negocio no te puede fallar
Hoy dices negro por cambiar de color
La comedia ya ha empezado
Ahora sales tú
Muere, rocanrol
Mucho mejor dormir tu solo que mal acompañado
Pasar de líneas y montar el cacao
Romper papeles y empezar otra vez
Ya ves que no la cosa es fácil si la sabes llevar
Vas de profeta con mucha inspiración
Y a mi esas cosas me joden un montón
La comedia…
Las lentejuelas brillan demasiado
Ya no alucinas a nadie
Alguien te mima, está equivocado
Tu rollo es puro montaje
Vamos a por ti
Humo y pasión
Esa es la mezcla cuando se abre el telón
Focos y acordes, magia en el rocanrol
Eres el centro de la decoración
Es de cartón, tu danza es pobre puedes caer
Vas de profeta con mucha inspiración
Así el negocio no te puede fallar



Arañar el asfalto, la goma huele al frenar
Esta vez no haces caso más que a tu sangre
Acércate hasta la puerta, pasa sin pestañear
Te esperamos hace tiempo, pasa ya
Déjame robar tu alma, algo así tenía que pasar
Soy el hombre que en el saco pervierte a los niños
Asesino de ancianas, todas bondadosas
Traicioné mis ideales por cuatro monedas
Da vueltas conmigo sin más ni más, cielo oscuro todo negro
Y esa hora de la noche, y esa hora de la noche
Cuando pase la guadaña a la altura de tu cuello
Sabrás que ya llevo horas bailando en tu cabeza
Y éste puede ser por fin el mejor de tus días
Déjame robar tu alma y despierta frío
Da vueltas conmigo sin más ni más, cielo oscuro todo negro
Y esa hora de la noche, y esa hora de la noche

No quiero que esperes ya nada de mí
Por tus ojos sin piedad muchas veces resbalé



Me tienes agarrado como a un niño tantas veces esquivado
No quiero otra noche que termine así, otra noche igual
Por qué tuviste que fundir el acero y convertir la pasión en el ultimo infierno
Cicatrices de otros tiempos volvieron a doler
Y tu lengua las lamía, no sé bien por qué
No sé muy bien por qué
Desterrado de tu pecho, algo hice mal
Crucificado en el techo en postura normal
Me retuerzo por adentro o eso parece ser, o eso parece ser

Cuesta un gran esfuerzo mantenerse sin caer
Cicatrices de otros tiempos, no sé bien por qué, no sé muy bien por qué
Pierdo la cabeza por poca cosa
Todavía te quiero a mi lado a mi lado
No sé bien porque no sé muy bien por qué
No se bien porque aun no sé muy bien por qué
Y tu lengua las lamía no sé bien por qué
Todavía te quiero a mi lado no sé bien por qué