La «Uni» ya no es lo que era

Un cas real, ha passat hui. Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, al Campus de Burjassot (Universitat de València). Època d'exàmens, està oberta 24 hores. Entre les sis i les set de la vesprada sona la melodia de tres notes de la megafonia, que anuncia un avís. Una veu masculina, seriosa i clara, sense vacil·lar, declama la següent frase, que retrona en cada sala, en cada despatx, al vestíbul principal:

«Silencio, por favor, silencio, o os voy a mandar a todos a tomar por el culo».

No és un error, una broma ni una relliscada pels nervis d'algun treballador descontent. Al llarg de la vesprada ha sonat una, dues i fins a tres vegades.

I què dir...

La paraula de la setmana: «brofegada»

Com sabeu, no transmetre la llengua valenciana als fills i nets encara és un fenomen lamentablement comú en la societat valenciana. Amb tot, les noves generacions castellanoparlants que tenen un relatiu coneiximent passiu del valencià a voltes et sorprenen utilitzant paraules en la nostra llengua. Això ha fet xic de València ciutat, que ha gastat la paraula brofegada parlant en castellà en una conversa. En concret, es referia a les paraules obscenes que els obrers de la construcció a voltes dediquen a les xiques guapes que passen prop del seu lloc de treball.

Gràcies a esta anècdota he triat brofegada com a paraula de la setmana: una grosseria, una barbaritat, una obscenitat, una paraula o comentari fora de to. Bròfec és qui diu brofegades. De derivats de la paraula n’hi ha fins i tot el verb, brofegar, que significa dir brofegades.

L’etimologia de la paraula bròfec no pareix clara. Una teoria diu que pot provindre simplement d’una onomatopeia de menyspreu o irritació (brf!). El Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, en canvi, suggerix que pot tractar-se d’un mot derivat de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum, que significa 'astut i hàbil'.

¿Utilitzeu esta paraula? ¿Penseu que un bròfec és necessàriament astut o hàbil?

(Redacció modificada en maig de 2024)

De passeig per Bulgària (III)

Vista de la vall i de les últimes cases del poble, des de l'hotel als afores de Mogilitsa

Hui vos parle un poc de Mogilitsa (Могилица), un poblet a l’extrem sud del país, pròxim a la frontera amb Grècia, en el qual passí la major part de la meua estada en Bulgària. La localitat està situada a recer de les muntanyes de Ròdope, una serralada de la península balcànica d’extraordinària bellea. Als seus peus passa el riu Arda, que en estiu porta molt poca aigua. Per a arribar a Mogilitsa des de Sofia, toca fer un bon tram d’autovia, deixar arrere Plovdiv (Пловдив), la segona ciutat més gran del país, passar per Smolyan, la capital de la província, i recórrer uns quants quilòmetres de revoltes que serpentegen entre muntanyes.

Una de les coses que em cridà l’atenció de Mogilitsa és que en el poble hi havia una mesquita en comptes d’una església. El cas és que la religió oficial en Bulgària és el cristianisme ortodox; però en el sud del país hi ha molta població musulmana, i hi trobes mesquites pertot. Açò pareix que es deu a l’arribada de turcs durant l’Imperi Otomà, al qual Bulgària pertangué durant els segles XIV i XV. De fet, encara hui dia viu en el país quasi un milió de turcs ètnics, o siga, búlgars de naiximent però que parlen turc i seguixen la religió musulmana. Durant molt de temps s’ha intentat bandejar-los, se’ls ha prohibit parlar i ensenyar la seua llengua i han traduït i adaptat els seus noms i cognoms al búlgar per la força (¿vos sona esta història?). A pesar de tot, pareix que actualment es té una certa consideració per esta –la més gran—minoria búlgara, i fins i tot tenen un partit polític amb prou representació.

No sé fins a quin punt arriba la identificació entre musulmà i turc ètnic per estes latituds, és a dir, si tots els musulmans d’esta zona eren també parlants de turc o pertanyien a eixa ètnia. Sí que és cert que en Smolyan, per exemple, se sent parlar esta llengua pel carrer (em diuen que és fins i tot normal que un cambrer t’atenga en turc, i si veu que no l’entens, llavors canvia al búlgar). Els amos de l’hotel a on estiguí en Mogilitsa eren musulmans, encara que em feu la impressió que ho eren més prompte per tradició cultural que per creença, és a dir, igual que nosaltres som cristians culturalment però no necessàriament creem en Déu.

Agushevi konatsi, finca del segle XIX del senyor feudal Agush Aga. Mogilitsa és famosa per esta residència

(Redacció modificada en juliol de 2024)