dimarts, 23 de febrer del 2010

La paraula de la setmana: «sumar / xumar»

Una estalactita suma contínuament

Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i cada vegada que la posava en marxa es formava un bassot en terra. Doncs bé, me sorprengué quan la meua iaia, en vore l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, me digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la busquí en el diccionari. 

Doncs bé, sumar no significa en este cas fer la suma de cap número, sinó deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren la paraula amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dona preferència a la forma amb esse. Actualment utilitze el mot i no puc trobar un verb millor per a dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.

Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.

La paraula d’esta setmana ve directa del cor del Cabanyal, en la ciutat de València. Sumar té un orige onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.

Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a sumar, que definix de la manera següent: «Eixir humitat, d'una superfície o un recipient. La paret suma»