dimarts, 23 de febrer del 2010

La paraula de la setmana: «sumar / xumar»

Una estalactita suma contínuament

Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i aquesta s’escampava per terra formant un bassot cada vegada que la posava en marxa. Doncs bé, em va sorprendre quan la meua iaia, en veure l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, em digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la vaig cercar al diccionari. Doncs ve, «sumar» no és en aquest cas fer la suma de cap número, sinó que significa traspuar humitat, deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren el mot amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dóna preferència a la forma amb essa–, i sembla que en valencià el mot es pronuncia també amb la mateixa ics de paraules com «xiquet» –pronúncia que, de moment, no he sentit. Actualment utilitze el mot i no puc trobar un verb millor per dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.

Xumar significa també beure a morro, xuclar, mamar, especialment begudes alcohòliques. Sembla que en aquest darrer cas, els valencians preferim dir xamar.

La paraula d’aquesta setmana ve directa del cor d’El Cabanyal, a la ciutat de València. L’origen del mot és d’origen onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, ço és, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.