Entrades

Una mirada valenciana cap al nord: La Valéncia occitana

Escrita per -
Imatge
En l’assaig La Valéncia occitana (Aj. de València, 1995) un clàssic que he descobert casualment a rant de la polèmica actual sobre l’accent del topònim València , Lluís Fornés oferix un punt de vista diferent i molt estimulant sobre el conflicte lingüístic valencià. En lloc de prendre partit en la clàssica confrontació entre pancatalanistes i secessionistes blavers , l’autor amplia la mirada cap a Occitània, reivindicant els lligams històrics, culturals i lingüístics que aquelles terres compartixen amb l’antic Regne de València. Fornés documenta l’agermanament entre Occitània i la Corona d’Aragó a través de vincles polítics i familiars, i posa una atenció especial a les relacions que aquella regió mantingué amb la Catalunya occidental i València, traçant una ruta de nord a sud. En eixe sentit, critica que tant els moviments de població occitans cap al regne valencià des dels seus inicis com la posterior presència occitana deguda al comerç han sigut fenòmens escassament estudiats, a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Picanya, agraïda en valencià

Escrita per -
Imatge
Després de la devastadora barrancada del 29 d’octubre de 2024, Picanya es despertà entre fang i destrucció. Ben prompte l’esperit solidari s’estengué pels carrers, quan voluntaris de tots els llocs acudiren a ajudar a netejar les cases afectades. En resposta a eixa onada de generositat, la gent del poble ha expressat el seu agraïment de manera visible en les parets del poble, en una llengua que és part essencial de la seua identitat: el valencià . Els cartells, els rètols i les pintades que han aparegut pels carrers i establiments de la localitat són, a més de mostres de gratitud, una prova que la llengua valenciana està ben viva i continua sent important en la vida social d’este poble de l’Horta Sud. A continuació, compartixc algunes imàtgens d’estes mostres d’agraïment.  «A totes les persones que ho heu fet possible. Gràcies». Ferreteria Moreno, foto del 14 d’abril de 2025 «En record de tots els que ho heu fet possible. Mai oblidarem la vostra ajuda i generositat. Moltes gràci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

«La terra i la paraula», de Juli Capilla

Escrita per -
Imatge
La mort d’un amic del poble és el fet que mou l’escriptor Juli Capilla a redactar unes memòries en què evoca les vivències de la infància i la joventut en la localitat de Pedralba, en el cor de la Serra Calderona. Eixa pèrdua és el leitmotiv de l’obra, un text que pretén mantindre viva la memòria de l’amic, a qui parla de tu com si li escriguera una carta. No amb un to planyós ni elegíac, sinó amb la intenció d’homenatjar-lo.    El relat personal se fon amb la reflexió històrica. El llibre dibuixa l’evolució de l’autor des de la infància innocent fins a una madurea que no amaga la por de morir, i, a través de les vivències de Capilla, assistim als canvis de l’entorn rural pedralbí i espanyol: des de la guerra civil i la repressió franquista fins a l’entrada del país en Europa i les conseqüències per a l’economia agrícola de Pedralba, que arrancà els ceps de vi i transformà la terra en cultiu de cítrics. Estos temes apareixen de tant en tant en el text, com a fets que han pr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El mestre que els incomoda: Abelard Saragossà

Escrita per -
Article publicat en Valencia Plaza el 12 d'abril de 2025 Quina cosa més desagradable acostumar-se a vore com sotmeten a escarni algú a qui admires tant. Coneguí a Abelard Saragossà quan jo era estudiant de màster en la Universitat de València. El professor de Silla impartia lliçons magistrals, però no es dirigia a l’alumne des d’una torre de marfil, sinó que li parlava de tu a tu, com un col·lega més de professió, i si descobria que algun estudiant podia fer alguna contribució a la lingüística, l’animava a investigar i publicar.  El principi rector de les seues investigacions sempre ha sigut evitar que la llengua normativa i l’estàndard s’aparten innecessàriament de la llengua viva, partint de la idea que si la norma es manté pròxima al valencià genuí, es fomenta la confiança dels parlants i s’afavorix la recuperació social de la llengua. Eixe lloable objectiu és el far que ha guiat la seua carrera, el qual contrasta fortament amb les prescripcions lingüístiques poc comprensibles...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Els Reixos tornen al diccionari

Escrita per -
Article publicat originalment en la revista Lletraferit  (12/02/2025). Coautors: Sergi Núñez de Arenas i Josep Lluís Navarro Peiró.   La Secció de Lexicografia i Gramàtica de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua  (AVL) aprovà, en la sessió celebrada divendres 31 de gener de 2025, la inclusió de la paraula   reixos   amb   l’entrada següent : reixos  [réjʃos] 38. pl. [col·loq.] REL./ETNOL . Rei 7 i 38. Esta sol·licitud ha sigut una demanda de bona part del valencianisme cultural i lingüístic més sensible a les formes particulars, tradicionals, pròpies i vives de la nostra llengua. Entre ells, els qui subscrivim estes línies. L’any passat, Núñez de Arenas descrivia, en  “Un breu conte (lingüístic) de Nadal per Reixos”  publicat en  Lletraferit  el dia previ a la vespra de Reixos, la foscor i l’opacitat de l’AVL en la gestió que s’havia fet d’esta paraula ben valenciana. L’endemà 5 de gener, vespra de Reixos, ens féiem  ressò...
1 comentari
Més informació

Les paraules de la dana

Escrita per -
Ací va una llista de les paraules i els conceptes recurrents en les conversacions dels veïns afectats per la barrancada del 29 d’octubre de 2024. Cada paraula ve acompanyada d’una definició, un comentari breu i, en alguns casos, d’una curiositat etimològica. Evidentment, hi han molts altres conceptes relacionats amb el desastre. Constate ací les paraules del meu rogle, en l’Horta Sud, i també les recurrents en els mitjans de comunicació. L’orde no és alfabètic, sinó aproximadament cronològic, tal com vingueren les coses. 1. Dana. La paraula de l’any 2024 és un acrònim de «depressió aïllada en nivells alts». Tota la vida n’havíem dit gota freda , fins que els meteoròlegs canviaren l’expressió pel nou terme. La RAE s’ha afanyat a incloure dana en el seu diccionari i en recomana la grafia en minúscula, com un substantiu comú. L’AVL va més lenta: si busqueu dana en el Diccionari normatiu valencià , este remet al Portal Terminològic Valencià , que arreplega DANA en cridaneres majúscules i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Rep el premi «Joaquim Garcia Girona»

Escrita per -
Imatge
El passat 23 de novembre, el meu treball «Les preposicions de lloc en la novel·la ‘La idea de l’emigrant’» obtingué el premi Joaquim Garcia Girona en la «Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa». Estic molt agraït a l’associació Taula de Filologia Valenciana , que anualment organitza esta jornada que va per la setzena edició. També vullc agrair a Jordi Cassany-Bates que exposara per mi el treball, ja que, per desgràcia, no poguí assistir a l’acte degut a la meua situació familiar i personal després de la dana del 29 d’octubre. El treball, que aspira a ser publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia , estudia l’ús de les preposicions a i en amb sentit de determinació de lloc en la susdita novel·la del gramàtic i escriptor Enric Valor, a fi de comprovar si se’n fa un ús coherent i sistemàtic o, per contra, hi ha variació o vacil·lació. A la llum de les dades i tenint en compte l’enfocament de diversos...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació